Es mostren 88939 resultats

■ apocinàcies


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">apocinàcies</title>

Partició sil·làbica: a_po_ci_nà_ci_es
Etimologia: del ll. apocynon, i aquest, del gr. apókynon, mena de planta, i -àcia
    femení botànica
  1. plural Família de contortes integrada per plantes herbàcies perennes o llenyoses proveïdes de tubs laticífers generalment amb substàncies tòxiques.
  2. singular Planta de la família de les apocinàcies.

■ apocinàcies

femení botànica plural Família de contortes integrada per plantes herbàcies perennes o llenyoses proveïdes de tubs laticífers generalment amb substàncies tòxiques singular Planta de la família de les apocinàcies
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

apòcit

apòcit

masculí citologia Cèllula amb diversos nuclis, que procedeixen de la divisió d’un nucli primitiu únic
Gran Diccionari de la llengua catalana

apocític
| apocítica

apocític
| apocítica

adjectiu citologia Relatiu o pertanyent a l’apòcit, que té la qualitat d’apòcit
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ apocodeïna

■ apocodeïna

femení C 18 H 19 NO 2 química orgànica Èter monometílic de l’apomorfina amb el grup metoxi en posició 10
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ apocopar

■ apocopar

verb transitiu lingüística Escurçar per apòcope
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ apòcope


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">apòcope</title>

Etimologia: del gr. apokopḗ ‘amputació’, de apó ‘des de’ i kopḗ ‘acció de tallar, fragment’
    femení
  1. lingüística Supressió d’una part del final d’un mot.
  2. medicina Ferida que comporta la pèrdua d’una part de l’organisme.

■ apòcope

femení lingüística Supressió d’una part del final d’un mot medicina Ferida que comporta la pèrdua d’una part de l’organisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ apocrí
| apocrina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">apocrí</title>

Etimologia: de apo- i el gr. krínō ‘distingir, separar, segregar’
    adjectiu biologia
  1. Dit del tipus de secreció glandular en què els productes secretats es concentren en un extrem lliure de la cèl·lula i s’eliminen juntament amb una porció del citoplasma de la cèl·lula secretora.
  2. glàndula apocrina Nom genèric pel qual és designada una glàndula sudorípara que vessa la seva secreció en un fol·licle pilós o en un orifici pilosebaci.

■ apocrí
| apocrina

adjectiu biologia Dit del tipus de secreció glandular en què els productes secretats es concentren en un extrem lliure de la cèllula i s’eliminen juntament amb una porció del citoplasma de la cèllula secretora glàndula apocrina Nom genèric pel qual és designada una glàndula sudorípara que vessa la seva secreció en un follicle pilós o en un orifici pilosebaci
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ apòcrif
| apòcrifa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">apòcrif</title>

Etimologia: del gr. apókryphos ‘secret’, de apokrýptō ‘ocultar’, de apó ‘des de’ i krýptō ‘ocultar’
  1. adjectiu No autèntic, fingit. Text apòcrif. Escriptor apòcrif.
  2. masculí plural Bíblia Grup de llibres religiosos que no són considerats canònics.

■ apòcrif
| apòcrifa

adjectiu No autèntic, fingit Text apòcrif Escriptor apòcrif masculí plural Bíblia Grup de llibres religiosos que no són considerats canònics
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ apòcrifament

■ apòcrifament

adverbi D’una manera apòcrifa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ apocrisiari


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">apocrisiari</title>

Partició sil·làbica: a_po_cri_si_a_ri
Etimologia: del ll. apocrisiarius, i aquest, der. del gr. apókrisis ‘resposta’
    masculí
  1. cristianisme En les esglésies orientals, legat o representant diplomàtic dels patriarcats prop d’altres patriarcats, de corts imperials o d’organismes i els personatges corresponents.
  2. història
    1. Dignatari encarregat de transmetre els decrets i els rescriptes de l’emperador bizantí a les províncies.
    2. Mandatari dels papes o els alts eclesiàstics prop de l’emperador de Bizanci.

■ apocrisiari

masculí cristianisme En les esglésies orientals, legat o representant diplomàtic dels patriarcats prop d’altres patriarcats, de corts imperials o d’organismes i els personatges corresponents història Dignatari encarregat de transmetre els decrets i els rescriptes de l’emperador bizantí a les províncies Mandatari dels papes o els alts eclesiàstics prop de l’emperador de Bizanci
Traducció