Es mostren 88940 resultats

■ purí

■ purí

masculí generalment en pl biologia i zootècnia Fem líquid
Gran Diccionari de la llengua catalana

púric
| púrica

púric
| púrica

adjectiu bioquímica Purínic
Gran Diccionari de la llengua catalana

puridina-desaminasa

puridina-desaminasa

femení bioquímica Amidasa que actua sobre les purines i les transforma en hipoxantina o en derivats d’aquesta
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ purificable

■ purificable

adjectiu Que pot ésser purificat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ purificació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">purificació</title>

Partició sil·làbica: pu_ri_fi_ca_ci_ó
Etimologia: del ll. purificatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Acció de purificar o de purificar-se;
    2. l’efecte.
  2. dret català Acompliment d’un esdeveniment o d’una condició, que fa que restin sense més efectes una obligació o un fideïcomís i que els béns que hi anaven gravats passin a la qualitat de lliures de la càrrega o substitució que els afectava, a disposició d’un darrer possessor.
    1. història de les religions Conjunt d’accions, ritus i cerimònies que estableixen o restableixen una persona o un grup social en llur condició física, cultual i espiritual, que hom ha determinat d’acord amb les tradicions religioses vàlides en un àmbit sociocultural concret.
    2. litúrgia A la litúrgia romana, acte de netejar amb el purificador alguns objectes que han estat en contacte amb el sagrat.
    3. purificació de Maria Bíblia Ritu acomplert per Maria quaranta dies després del part, tal com prescriu la llei mosaica.
    4. Purificació de Maria litúrgia Festa que l’Església celebra el 2 de febrer juntament amb la Presentació del Senyor, anomenada popularment la Candelera.

■ purificació

femení Acció de purificar o de purificar-se l’efecte dret català Acompliment d’un esdeveniment o d’una condició, que fa que restin sense més efectes una obligació o un fideïcomís i que els béns que hi anaven gravats passin a la qualitat de lliures de la càrrega o substitució que els afectava, a disposició d’un darrer possessor història de les religions Conjunt d’accions, ritus i cerimònies que estableixen o restableixen una persona o un grup social en llur condició física, cultual i espiritual, que hom ha determinat d’acord amb les tradicions religioses vàlides en un àmbit sociocultural…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ purificador
| purificadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">purificador</title>

Etimologia: de purificar 1a font: 1653, DTo.
  1. adjectiu i masculí i femení Que purifica.
  2. masculí litúrgia Drap que, a la missa, serveix per a netejar el calze i la patena després de les ablucions i per a eixugar-se els llavis i els dits després de la comunió.
  3. masculí tecnologia Nom donat a diversos aparells que serveixen per a depurar o purificar, rentar, filtrar, etc., especialment algun fluid.

■ purificador
| purificadora

adjectiu i masculí i femení Que purifica masculí litúrgia Drap que, a la missa, serveix per a netejar el calze i la patena després de les ablucions i per a eixugar-se els llavis i els dits després de la comunió masculí tecnologia Nom donat a diversos aparells que serveixen per a depurar o purificar, rentar, filtrar, etc, especialment algun fluid
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ purificament

■ purificament

masculí Acció de purificar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ purificar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">purificar</title>

Etimologia: del ll. purificare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. Fer pur, llevar la part espúria, deslliurar de tota impuresa, de tot element estrany o nociu. Purificar l’or al gresol.
    2. figuradament Purificar l’ànima.
  2. religió i litúrgia
    1. transitiu Fer determinats actes rituals per fer una persona o una cosa digna d’entrar en contacte amb el sagrat.
    2. transitiu A la litúrgia romana, netejar amb el purificador el calze i la patena després de les ablucions.
    3. pronominal Complir certs ritus de purificació.
  3. transitiu depurar 1.
  4. transitiu terapèutica Treure d’una part o d’un líquid del cos les coses que li són estranyes, per deixar-los en estat de puresa. Purificar la sang.

■ purificar

verb transitiu Fer pur, llevar la part espúria, deslliurar de tota impuresa, de tot element estrany o nociu Purificar l’or al gresol figuradament Purificar l’ànima religió i litúrgia transitiu Fer determinats actes rituals per fer una persona o una cosa digna d’entrar en contacte amb el sagrat transitiu A la litúrgia romana, netejar amb el purificador el calze i la patena després de les ablucions pronominal Complir certs ritus de purificació transitiu depurar 1 transitiu terapèutica Treure d’una part o d’un líquid del cos les coses que li són estranyes, per deixar-los en estat de puresa…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ purificatori
| purificatòria

■ purificatori
| purificatòria

adjectiu Que serveix per a purificar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ puriforme

■ puriforme

adjectiu patologia Que s’assembla al pus Dit de la secreció dels abscessos freds
Traducció