Es mostren 88951 resultats

■ radian

■ radian

masculí geometria i metrologia radiant 5
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ radiància


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">radiància</title>

Partició sil·làbica: ra_di_àn_ci_a
femení física i luminotècnia Donats un punt d’una superfície i una certa direcció, quocient entre la intensitat de radiació en aquesta direcció d’un element infinitament petit de la superfície que envolta el punt considerat i l’àrea de la projecció ortogonal del dit element sobre un pla normal a la direcció considerada. És anomenada també luminància energètica o radiant.

■ radiància

femení física i luminotècnia Donats un punt d’una superfície i una certa direcció, quocient entre la intensitat de radiació en aquesta direcció d’un element infinitament petit de la superfície que envolta el punt considerat i l’àrea de la projecció ortogonal del dit element sobre un pla normal a la direcció considerada És anomenada també luminància energètica o radiant
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ radiant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">radiant</title>

Partició sil·làbica: ra_di_ant
Homòfon: radian
Etimologia: del ll. radians, -ntis, íd. 1a font: 1868, DLCo.
  1. adjectiu
    1. Que radia. Punt radiant.
    2. figuradament Estava radiant d’alegria. Cara radiant.
  2. adjectiu Que es propaga per radiació. Calor radiant.
  3. adjectiu i masculí art Dit del gòtic flamíger.
  4. masculí astronomia
    1. Punt del firmament on es tallen totes les trajectòries d’un eixam de meteors.
    2. Punt aparent en què sembla originar-se el moviment de cossos celestes (estels d’un núvol o meteors d’una pluja) que es desplacen conjuntament i vers l’observador.
  5. masculí [símbol rad] geometria i metrologia Unitat de mesura d’angles del sistema internacional equivalent a l’angle que, amb el vèrtex situat al centre d’una circumferència, determina sobre la circumferència un arc la mesura del qual és igual al radi.
  6. adjectiu física Dit del cos que emet una radiació.
  7. adjectiu heràldica
    1. Dit de la figura o la peça proveïda de raigs.
    2. Dit de l’estrella amb les puntes o els raigs ondats.
    3. Dit de la creu amb els braços formats per raigs.

■ radiant

adjectiu Que radia Punt radiant figuradament Estava radiant d’alegria Cara radiant adjectiu Que es propaga per radiació Calor radiant adjectiu i masculí art Dit del gòtic flamíger masculí astronomia Punt del firmament on es tallen totes les trajectòries d’un eixam de meteors Punt aparent en què sembla originar-se el moviment de cossos celestes estels d’un núvol o meteors d’una pluja que es desplacen conjuntament i vers l’observador masculí símbol rad geometria i metrologia Unitat de mesura d’angles del sistema internacional equivalent a l’angle que, amb el vèrtex situat al centre d’una…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ radiar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">radiar</title>

Partició sil·làbica: ra_di_ar
Etimologia: del ll. radiare, íd. 1a font: 1868, DLCo.
    verb
  1. intransitiu
    1. Emetre raigs, irradiar, resplendir. El sol radia.
    2. Sortir formant raigs. La llum que radia del sol.
  2. transitiu
    1. física Emetre els cossos raigs lluminosos o d’altres radiacions ondulatòries o corpusculars.
    2. figuradament Radiava alegria.
  3. transitiu telecomunicacions Transmetre un programa per ràdio.

■ radiar

verb intransitiu Emetre raigs, irradiar, resplendir El sol radia Sortir formant raigs La llum que radia del sol transitiu física Emetre els cossos raigs lluminosos o d’altres radiacions ondulatòries o corpusculars figuradament Radiava alegria transitiu telecomunicacions Transmetre un programa per ràdio
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ radiat
| radiada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">radiat</title>

Partició sil·làbica: ra_di_at
Etimologia: del ll. radiatus, -a, -um, íd.
  1. adjectiu Que té raigs o parts radials.
  2. adjectiu Que té una disposició radial, que es caracteritza per la seva simetria radial.
  3. adjectiu botànica
    1. Dit de l’estructura de molts líquens fruticulosos, caracteritzada pel fet que la capa gonidial envolta tot el tal·lus.
    2. Actinomorf.
  4. adjectiu i masculí zoologia Dit de l’animal metazou triploblàstic acelomat que presenta simetria radial.

■ radiat
| radiada

adjectiu Que té raigs o parts radials adjectiu Que té una disposició radial, que es caracteritza per la seva simetria radial adjectiu botànica Dit de l’estructura de molts líquens fruticulosos, caracteritzada pel fet que la capa gonidial envolta tot el tallus Actinomorf adjectiu i masculí zoologia Dit de l’animal metazou triploblàstic acelomat que presenta simetria radial
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

radiatiu
| radiativa


<title type="display">radiatiu</title>

Partició sil·làbica: ra_di_a_tiu
    adjectiu física
  1. Relatiu o pertanyent a les radiacions.
  2. Dit d’un fenomen en el decurs del qual és emesa una radiació. Captura radiativa.

radiatiu
| radiativa

adjectiu física Relatiu o pertanyent a les radiacions Dit d’un fenomen en el decurs del qual és emesa una radiació Captura radiativa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ radicació

■ radicació

femení Acció de radicar l’efecte Arrelament matemàtiques Operació aritmètica consistent a extreure l’arrel d’un membre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ radical


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">radical</title>

Etimologia: del ll. radicalis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu botànica Relatiu o pertanyent a l’arrel, que procedeix directament de l’arrel. Tubercles radicals.
  2. adjectiu figuradament
    1. Que afecta l’arrel mateixa d’una cosa, el principi d’una cosa.
    2. cura radical Cura que combat el mal en el seu origen.
    3. vici radical Vici que deprava completament.
  3. adjectiu Que canvia del tot, de dalt a baix. Reformes radicals.
  4. masculí lingüística
    1. Arrel.
    2. Realització concreta d’una arrel.
    1. masculí matemàtiques Signe √ emprat per a indicar l’arrel enèsima d’una quantitat o expressió.
    2. adjectiu Dit de la quantitat o expressió afectades pel signe √.
    3. centre radical geometria Punt que té la mateixa potència respecte a tres circumferències.
    4. eix radical geometria Recta formada pels punts que tenen la mateixa potència respecte a dues circumferències.
  6. ciències polítiques
    1. adjectiu Dit dels diversos partits seguidors del radicalisme.
    2. masculí i femení Membre d’un dels diversos partits seguidors del radicalisme.
  7. masculí química
    1. Concepte per a descriure agrupaments atòmics que resten inalterats al llarg de transformacions químiques diverses, per contraposició a grup funcional.
    2. Grup d’àtoms derivat formalment d’un hidrocarbur o d’un heterocicle per pèrdua d’un o més àtoms d’hidrogen i que es troba com a substituent d’un grup funcional o de la cadena principal d’una molècula.
    3. radical lliure Àtom o agrupament d’àtoms que conté un electró desaparellat, procedent en general de la ruptura homolítica d’un enllaç químic covalent, que presenta una reactivitat exaltada.

■ radical

adjectiu botànica Relatiu o pertanyent a l’arrel, que procedeix directament de l’arrel Tubercles radicals adjectiu figuradament Que afecta l’arrel mateixa d’una cosa, el principi d’una cosa cura radical Cura que combat el mal en el seu origen vici radical Vici que deprava completament adjectiu Que canvia del tot, de dalt a baix Reformes radicals masculí lingüística Arrel Realització concreta d’una arrel masculí matemàtiques Signe √ emprat per a indicar l’arrel enèsima d’una quantitat o expressió adjectiu Dit de la quantitat o expressió afectades pel signe √ centre radical geometria Punt que…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

radicalari
| radicalària

radicalari
| radicalària

adjectiu química Dit d’una reacció en què intervenen radicals lliures Addició radicalària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ radicalisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">radicalisme</title>

Etimologia: de radical
    masculí
  1. Qualitat de radical.
  2. Doctrines o principis dels radicals.
  3. història i ciències polítiques Corrent de pensament polític que propugna, d’una manera democràtica, reformes profundes o canvis substancials de les estructures polítiques i socials de l’estat.

■ radicalisme

masculí Qualitat de radical Doctrines o principis dels radicals història i ciències polítiques Corrent de pensament polític que propugna, d’una manera democràtica, reformes profundes o canvis substancials de les estructures polítiques i socials de l’estat
Informació complementària
Traducció