Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88951 resultats

■ ralinga

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ralinga</title>

Etimologia: del fr. ralingue, íd., i aquest, del neerl. ant. râlîk (actual raalijk), comp. de râ ‘verga’ i lîk ‘ralinga’ 1a font: 1864, DLab.

femení

aeronàutica Tira especialment resistent enganxada a l’embolcall d’alguns balons o globus, a la qual són lligades les cordes que suporten la barqueta.
marina, marítim Cap cosit a les vores de les veles per tal de reforçar-les.
pesca Corda més o menys prima a la qual són fixats els suros o els ploms d’una xarxa.

■ ralinga

femení aeronàutica Tira especialment resistent enganxada a l’embolcall d’alguns balons o globus, a la qual són lligades les cordes que suporten la barqueta marina, marítim Cap cosit a les vores de les veles per tal de reforçar-les pesca Corda més o menys prima a la qual són fixats els suros o els ploms d’una xarxa

■ ralingar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ralingar</title>

Etimologia: de ralinga 1a font: 1864, DLab.

verb

transitiu
1. Cosir la ralinga o les ralingues, especialment a les veles.
2. nàutica Hissar una vela fins a posar les ralingues ben tibants.
intransitiu marina, marítim Flamar.

■ ralingar

verb transitiu Cosir la ralinga o les ralingues, especialment a les veles nàutica Hissar una vela fins a posar les ralingues ben tibants intransitiu marina, marítim Flamar

■ rall¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/> <title type="display">rall</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. td. retiacŭlum, format sobre el ll. reticŭlum, dimin. de rete ‘xarxa’; documentat en textos llatins rossellonesos del s. XII, resallo, resallis 1a font: 1370

masculí

construcció paleta 2 5.
pesca Ormeig de pescar que consisteix en una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i proveïda, al centre, d’una corda, per la qual hom la pot sostenir.

Vegeu també:

rall²

rall³

■ rall¹

masculí construcció paleta 2 5 pesca Ormeig de pescar que consisteix en una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i proveïda, al centre, d’una corda, per la qual hom la pot sostenir Vegeu també rall 2 rall 3

■ rall²

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/> <title type="display">rall</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: de rallar

masculí Xerrameca, remor de conversa.

Vegeu també:
rall¹
rall³

■ rall²

masculí Xerrameca, remor de conversa Vegeu també rall 1 rall 3

■ rall³

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rall</title><lbl type="homograph">3</lbl>

Etimologia: d’una ultracorrecció d’una variant rai de raig, sentida com una forma amb ieisme de rall

masculí

dialectal
1. Raig. Un rall d’oli.
2. Raig de la roda d’un carro.
ferrocarrils Raïl.

Vegeu també:

rall²

rall¹

■ rall³

masculí dialectal Raig Un rall d’oli Raig de la roda d’un carro ferrocarrils Raïl Vegeu també rall 2 rall 1

■ rallador¹

| ralladora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rallador</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de rallar 1a font: s. XIV, Metge

adjectiu Xerraire.

Vegeu també:
rallador²

■ rallador¹

| ralladora

adjectiu Xerraire Vegeu també rallador 2

■ rallador²

| ralladora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rallador</title><lbl type="homograph">2</lbl>

masculí i femení pesca Pescador de rall.

Vegeu també:
rallador¹

■ rallador²

| ralladora

masculí i femení pesca Pescador de rall Vegeu també rallador 1

■ rallar¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rallar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Compareu: ratllar
Etimologia: probablement d’un ll. vg. *ragŭlare, segurament sorgit d’una metàtesi de garrulare ‘xerrar massa’ amb influx de mots com rugire ‘rugir’, ringere ‘grunyir’, raucare ‘raucar’, rudere ‘rugir’, rhonchare ‘roncar’ 1a font: 1399

verb intransitiu Xerrar, garlar. Es passen el dia rallant.

Vegeu també:
rallar²

■ rallar¹

verb intransitiu Xerrar, garlar Es passen el dia rallant Vegeu també rallar 2

■ rallar²

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rallar</title><lbl type="homograph">2</lbl>

verb transitiu pesca Pescar amb rall.

Vegeu també:
rallar¹

■ rallar²

verb transitiu pesca Pescar amb rall Vegeu també rallar 1

■ raller

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">raller</title>

masculí botànica Capferrat.

■ raller

masculí botànica Capferrat

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ ralinga

■ ralingar

■ rall1

■ rall2

■ rall3

■ rallador1 | ralladora

■ rallador1 | ralladora

■ rallador2 | ralladora

■ rallador2 | ralladora

■ rallar1

■ rallar2

■ raller

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ rall¹

■ rall²

■ rall³

■ rallador¹

| ralladora

■ rallador¹

| ralladora

■ rallador²

| ralladora

■ rallador²

| ralladora

■ rallar¹

■ rallar²

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia