Es mostren 88951 resultats

■ raonablement

■ raonablement

adverbi D’una manera raonable Parlar raonablement
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ raonadament

■ raonadament

adverbi D’una manera raonada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ raonador
| raonadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">raonador</title>

Partició sil·làbica: ra_o_na_dor
Etimologia: del ll. rationator, -ōris ‘calculador’ 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu i masculí i femení Que raona.
  2. masculí antigament Defensor.
    1. masculí dret Cadascun dels dos representants del consell general de les Valls d’Andorra en el tribunal de corts que s’encarregaven de la defensa dels delinqüents i de vetllar alhora perquè la justícia penal fos aplicada de conformitat amb els usos i costums del país.
    2. raonador del ciutadà (o simplement raonador) dret administratiu Defensor dels drets i les llibertats dels ciutadans d’Andorra amb relació a l’actuació de l’administració.

■ raonador
| raonadora

adjectiu i masculí i femení Que raona masculí antigament Defensor masculí dret Cadascun dels dos representants del consell general de les Valls d’Andorra en el tribunal de corts que s’encarregaven de la defensa dels delinqüents i de vetllar alhora perquè la justícia penal fos aplicada de conformitat amb els usos i costums del país raonador del ciutadà o simplement raonador dret administratiu Defensor dels drets i les llibertats dels ciutadans d’Andorra amb relació a l’actuació de l’administració
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ raonament

■ raonament

masculí Acció de raonar l’efecte Raonament inductiu, deductiu Encadenament de proposicions que serveixen per a demostrar, justificar, una cosa Ell es va fer aquest raonament literatura colloqui 3 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ raonar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">raonar</title>

Partició sil·làbica: ra_o_nar
Etimologia: de raó 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. intransitiu
    1. Fer ús de la raó; pensar. Solament les persones raonen. La passió no raona.
    2. Discórrer donant les raons que expliquen o justifiquen quelcom. Raonar per inducció, per deducció.
  2. transitiu
    1. Sotmetre una cosa a raonament. Provaré de raonar la meva proposta.
    2. Adduir les raons que expliquen o que justifiquen una cosa. Ell raona tot el que fa.

■ raonar

verb intransitiu Fer ús de la raó pensar Solament les persones raonen La passió no raona Discórrer donant les raons que expliquen o justifiquen quelcom Raonar per inducció, per deducció transitiu Sotmetre una cosa a raonament Provaré de raonar la meva proposta Adduir les raons que expliquen o que justifiquen una cosa Ell raona tot el que fa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ raor


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">raor</title>

Partició sil·làbica: ra_or
Homòfon: raó
Etimologia: variant de l’ant. rasor, íd., ll. rasorium, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
    masculí
  1. Instrument d’acer, de tall molt fi, que serveix per a afaitar el pèl o els cabells; navalla.
  2. ictiologia Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids (Xyrichthys novacula), amb el perfil cefàlic gairebé vertical, que s’alimenta de mol·luscs i crustacis i habita en els fons de sorra i fang.

■ raor

masculí Instrument d’acer, de tall molt fi, que serveix per a afaitar el pèl o els cabells navalla ictiologia Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids Xyrichthys novacula , amb el perfil cefàlic gairebé vertical, que s’alimenta de molluscs i crustacis i habita en els fons de sorra i fang
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rap1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rap</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: potser del ll. rapum ‘nap rodó’, per la forma del cap (cf. rabosa, rabassa), o potser d’una base preromana indoeuropea rap- ‘gripau; arrossegar-se’ 1a font: s. XVI
masculí ictiologia Gènere de peixos de l’ordre dels lofiformes, família dels lòfids (Lophius sp), de cap gros i aplanat, ulls grossos i pell nua, que s’enterra en els fons de sorra i fang, comestible molt apreciat i amb un fibló darrere cada aleta pectoral. Cal destacar el rap fotaire o rap vermell (L. budegassa).


Vegeu també:
rap2

■ rap1

masculí ictiologia Gènere de peixos de l’ordre dels lofiformes, família dels lòfids Lophius sp , de cap gros i aplanat, ulls grossos i pell nua, que s’enterra en els fons de sorra i fang, comestible molt apreciat i amb un fibló darrere cada aleta pectoral Cal destacar el rap fotaire o rap vermell L budegassa Vegeu també rap 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

rap2

rap2

masculí música Modalitat de música popular consistent en una recitació que se superposa a una base rítmica ràpida i reiterativa Vegeu també rap 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rapa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rapa</title>

Etimologia: d’origen incert, probablement d’una forma dial. del sud d’Itàlia rappa, resultat fonètic allà de l’it. grappa ‘raïm, gotim’, pròpiament ‘grapa, urpa’, del germ. occ. *krappa, íd. 1a font: c. 1400
    femení
  1. Raïm despullat de grans.
  2. Raïmet que formen les flors de l’olivera i d’altres plantes. Aquesta olivera ja treu la rapa.
  3. adoberia
    1. Cuir en pèl, ordinari o senzill o amb alguna tara o defecte pel qual hom dedueix que en ésser adobat no sortiran senceres totes les peces.
    2. Cuir de qualitat inferior.
  4. botànica
    1. Nom aplicat a diverses espècies d’aràcies del gènere Arum.
    2. rapa blava Planta herbàcia perenne de la família de les aràcies (Arum pictum), de fulles ovals, agudes i cordades a la base, amb la nervadura blanquinosa i que creix en màquies i llocs sorrencs o pedregosos.
    3. rapa mosquera Planta herbàcia perenne de la família de les aràcies (Arum muscivorum), amb un gros tubercle arrodonit, fulles pedatisectes i flors disposades en un espàdix d’eix purpuri negrós.

■ rapa

femení Raïm despullat de grans Raïmet que formen les flors de l’olivera i d’altres plantes Aquesta olivera ja treu la rapa adoberia Cuir en pèl, ordinari o senzill o amb alguna tara o defecte pel qual hom dedueix que en ésser adobat no sortiran senceres totes les peces Cuir de qualitat inferior botànica Nom aplicat a diverses espècies d’aràcies del gènere Arum rapa blava Planta herbàcia perenne de la família de les aràcies Arum pictum , de fulles ovals, agudes i cordades a la base, amb la nervadura blanquinosa i que creix en màquies i llocs sorrencs o pedregosos rapa mosquera Planta…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rapaç

■ rapaç

adjectiu Àvid a agafar la presa Àvid a emparar-se dels béns d’altri Un usurer rapaç adjectiu i masculí ornitologia Rapinyaire
Informació complementària
Traducció