Es mostren 88951 resultats

■ ratllar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ratllar</title>

Compareu: rallar
Etimologia: d’un ll. vg. *radulare, íd., der. de radŭla ‘raspador’; la confluència amb l’ant. raia (v. ratlla) li afegí el sentit de ‘fer línies’ 1a font: 1696, DLac.
    verb transitiu
  1. Fer una ratlla o ratlles a una cosa. Arrossegant això per sobre del moble l’has ben ratllat.
  2. Reduir pa, formatge, pastanagues, etc., a trossets menuts passant-hi un objecte de superfície rasposa o ratlladora. Ratlleu bé l’api, que quedi ben fi. Pa, formatge ratllat.

■ ratllar

verb transitiu Fer una ratlla o ratlles a una cosa Arrossegant això per sobre del moble l’has ben ratllat Reduir pa, formatge, pastanagues, etc, a trossets menuts passant-hi un objecte de superfície rasposa o ratlladora Ratlleu bé l’api, que quedi ben fi Pa, formatge ratllat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ratllat
| ratllada

■ ratllat
| ratllada

adjectiu Que presenta ratlles Paper ratllat masculí Conjunt de ratlles que presenta una tela, un paper, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ratolí


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ratolí</title>

Etimologia: dimin. de l’ant. rat o bé resultat d’una dissimilació de *ratoní, dimin. de rató, que es troba en algunes col·leccions de faules medievals 1a font: 1803, DEst.
    masculí
  1. zoologia Nom donat a diverses espècies de rosegadors de la família dels múrids, de poca grandària, el cap diferenciat del cos, la cua llarga i escatosa, el crani allargat i sense ullals ni premolars. Cal destacar el ratolí de camp lleonat (Apodemus flavicollis), el ratolí de camp comú (A. sylvaticus), el ratolí de les collites (Micromys minutus) i el ratolí comú (Mus musculus).
  2. informàtica Dispositiu de diàleg que permet de comandar el desplaçament d’un punt sobre la pantalla d’un visualitzador i, així, designar-ne una zona sobre la seva superfície.
  3. ratolí de mar zoologia Anèl·lid de la classe dels poliquets, subclasse dels errants i de la família dels afrodítids (Aphrodite aculeata), de cos ovalat, dors cobert de serres curtes i fines i que habita en els fons de sorra i fang.

■ ratolí

masculí zoologia Nom donat a diverses espècies de rosegadors de la família dels múrids, de poca grandària, el cap diferenciat del cos, la cua llarga i escatosa, el crani allargat i sense ullals ni premolars Cal destacar el ratolí de camp lleonat Apodemus flavicollis , el ratolí de camp comú A sylvaticus , el ratolí de les collites Micromys minutus i el ratolí comú Mus musculus informàtica Dispositiu de diàleg que permet de comandar el desplaçament d’un punt sobre la pantalla d’un visualitzador i, així, designar-ne una zona sobre la seva superfície ratolí de mar zoologia Anèllid de la…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ratonejar

■ ratonejar

verb transitiu ratar 1 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ratoner
| ratonera

■ ratoner
| ratonera

adjectiu Ratador, rater
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ratpenat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ratpenat</title>

Etimologia: comp. amb penat, del ll. pennatus (pinnatus) ‘alat’ (v. ratapinyada) 1a font: s. XV
    masculí
  1. zoologia Ratapinyada.
  2. heràldica Figura utilitzada modernament com a cimera damunt les corones dels escuts de les ciutats de València, Barcelona i Palma de Mallorca.

■ ratpenat

masculí zoologia Ratapinyada heràldica Figura utilitzada modernament com a cimera damunt les corones dels escuts de les ciutats de València, Barcelona i Palma de Mallorca
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

ratpenatisme


<title type="display">ratpenatisme</title>

masculí pejorativament Tendència folkloritzant i pretesament apolítica atribuïda als membres de Lo Rat Penat i caracteritzada pel fet de desvirtuar les reivindicacions nacionals al País Valencià.

ratpenatisme

masculí pejorativament Tendència folkloritzant i pretesament apolítica atribuïda als membres de Lo Rat Penat i caracteritzada pel fet de desvirtuar les reivindicacions nacionals al País Valencià
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ratxa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ratxa</title>

Etimologia: de l’àr. ráǧǧa ‘sotrac; agitació’ 1a font: s. XX, Ruyra
    femení
  1. Bufada de vent. Aquell dia, el mestral bufava amb ratxes fortíssimes.
  2. figuradament
    1. Successió no interrompuda d’actes, d’estats, de manera d’obrar, etc., d’una certa duració. Una ratxa de feina.
    2. anar a ratxes (una cosa) Esdevenir-se en diverses etapes freqüents i sobtades. No treballa sempre amb la mateixa activitat: la feina va a ratxes.

■ ratxa

femení Bufada de vent Aquell dia, el mestral bufava amb ratxes fortíssimes figuradament Successió no interrompuda d’actes, d’estats, de manera d’obrar, etc, d’una certa duració Una ratxa de feina anar a ratxes una cosa Esdevenir-se en diverses etapes freqüents i sobtades No treballa sempre amb la mateixa activitat la feina va a ratxes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ratxada

■ ratxada

femení meteorologia Ratxa forta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ratxar

■ ratxar

verb intransitiu Cantar el perdigot, sobretot a l’època de l’aparellament Cantar la cigala meteorologia Bufar, el vent, a ratxes
Informació complementària
Traducció