Es mostren 88940 resultats

■ rebotar

■ rebotar

verb intransitiu Rebotre esports Tirar el jugador la pilota de rebot En el bàsquet, capturar rebots
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rebotegar

■ rebotegar

verb intransitiu Rondinar, replicar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rebotiga

■ rebotiga

femení Peça que, sovint, hi ha darrere la botiga, destinada generalment a magatzem o laboratori
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rebotir

■ rebotir

verb intransitiu Inflar-se, botir, una cosa en la part on no s’oposa l’embolcall que la cenyeix parcialment
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rebotre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rebotre</title>

Etimologia: de botre 1a font: s. XX, Guimerà
    verb
  1. intransitiu Botre contra una cosa després d’haver botut contra una altra. La pilota reboté contra la paret, a la paret.
  2. transitiu Llançar, repel·lir, una cosa de manera que vagi a botre, a pegar, contra una altra. Enutjat, va rebotre el telèfon contra la taula.

■ rebotre

verb intransitiu Botre contra una cosa després d’haver botut contra una altra La pilota reboté contra la paret, a la paret transitiu Llançar, repellir, una cosa de manera que vagi a botre, a pegar, contra una altra Enutjat, va rebotre el telèfon contra la taula
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rebre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rebre</title>

Etimologia: cat. ant. rezebre, reebre, ll. recĭpĕre ‘prendre, agafar, rebre’, der. de capĕre ‘agafar’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
    1. Prendre, acceptar, algú allò que li és ofert, tramès, pagat, etc. Rebre un present. Rebre el preu dels seus serveis.
    2. figuradament Rebre noves d’un absent. Rebre un premi, un càstig. Rebre una bona educació. Rebre ordres. Rebre una forta impressió.
    3. rebre el dol Ésser objecte de les manifestacions de condol dels qui assisteixen en un enterrament o un funeral.
  2. Ésser objecte de l’arribada d’una cosa. El llac rep l’aigua de dos rius. La cambra rep la llum per una finestra.
    1. Admetre algú a casa, voler-lo per companyia, deixar-lo entrar. Rebre una visita. El va rebre amb els braços oberts. M’han rebut molt malament. L’han rebut a l’acadèmia.
    2. especialment Sortir a camí a un que arriba, per obsequiar-lo o fer-li festa. L’han sortit a rebre amb tots els honors.
    1. Ésser objecte de l’acció d’una cosa que causa dolor, dany, ofensa; patir. Cansat de rebre insolències. Rebre una bufetada, una empenta.
    2. usat absolutament Si em toques, rebràs. Mira que rebràs. Sempre li toca rebre.
    3. qui gemega, ja ha rebut Expressió que hom empra referint-se als qui són víctimes d’un dany i no poden fer res per a evitar-ne les conseqüències.

■ rebre

verb transitiu Prendre, acceptar, algú allò que li és ofert, tramès, pagat, etc Rebre un present Rebre el preu dels seus serveis figuradament Rebre noves d’un absent Rebre un premi, un càstig Rebre una bona educació Rebre ordres Rebre una forta impressió rebre el dol Ésser objecte de les manifestacions de condol dels qui assisteixen en un enterrament o un funeral Ésser objecte de l’arribada d’una cosa El llac rep l’aigua de dos rius La cambra rep la llum per una finestra Admetre algú a casa, voler-lo per companyia, deixar-lo entrar Rebre una visita El va rebre amb els braços oberts M’han…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rebrec


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rebrec</title>

Etimologia: de rebregar 1a font: c. 1900, Vayreda
    masculí
    1. Plec o arruga irregular feta en un objecte de material flexible i que constitueix un defecte.
    2. Cosa rebregada.
  2. Rebuig, deixalla, cosa que queda pel fet de no haver-se pogut vendre o no haver estat acceptada pel comerciant; saldo. El que venen als encants són sovint rebrecs de botigues.

■ rebrec

masculí Plec o arruga irregular feta en un objecte de material flexible i que constitueix un defecte Cosa rebregada Rebuig, deixalla, cosa que queda pel fet de no haver-se pogut vendre o no haver estat acceptada pel comerciant saldo El que venen als encants són sovint rebrecs de botigues
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rebregada

■ rebregada

femení Acció de rebregar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rebregadís
| rebregadissa

■ rebregadís
| rebregadissa

adjectiu Que perd fàcilment la tesor en ésser tocat barroerament, premut, etc, que pot ésser fàcilment rebregat femení Rebregada múltiple
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rebregar

■ rebregar

verb transitiu Fer perdre la tesor a una cosa flexible tocant-la matusserament, prement-la, copejant-la, etc Rebregar una camisa, un full
Informació complementària
Traducció