Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88951 resultats

■ rebregar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rebregar</title>

Etimologia: de bregar 1a font: c. 1900, Vayreda

verb transitiu Fer perdre la tesor a una cosa flexible tocant-la matusserament, prement-la, copejant-la, etc. Rebregar una camisa, un full.

■ rebregar

verb transitiu Fer perdre la tesor a una cosa flexible tocant-la matusserament, prement-la, copejant-la, etc Rebregar una camisa, un full

■ rebroll

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rebroll</title>

Etimologia: variant de reboll, amb repercussió de líquida

masculí botànica Rebrot.

■ rebroll

masculí botànica Rebrot

■ rebrollar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rebrollar</title>

Etimologia: de rebroll

verb intransitiu botànica Rebrotar.

■ rebrollar

verb intransitiu botànica Rebrotar

■ rebrostar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rebrostar</title>

Etimologia: de brostar

verb intransitiu botànica Rebrotar.

■ rebrostar

verb intransitiu botànica Rebrotar

■ rebrot

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rebrot</title>

Compareu: rebrotada
Etimologia: de brot 1a font: s. XV

masculí botànica Brot nou.

■ rebrot

masculí botànica Brot nou

■ rebrotada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rebrotada</title>

Compareu: rebrot
Etimologia: de rebrotar

femení

botànica

Acció de rebrotar;
l’efecte.

■ rebrotada

femení botànica Acció de rebrotar l’efecte

■ rebrotar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rebrotar</title>

Etimologia: de rebrot 1a font: s. XIV, Llull

verb intransitiu botànica Treure nous brots una planta, tornar a brotar.

■ rebrotar

verb intransitiu botànica Treure nous brots una planta, tornar a brotar

■ rebrotim

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rebrotim</title>

Etimologia: de rebrot 1a font: c. 1400, Canals

masculí agricultura Conjunt de rebrots perjudicials que cal esporgar.

■ rebrotim

masculí agricultura Conjunt de rebrots perjudicials que cal esporgar

rebrut

| rebruta

<title type="display">rebrut</title>

adjectiu Molt brut.

rebrut

| rebruta

adjectiu Molt brut

■ rebuda

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rebuda</title>

Etimologia: de rebre 1a font: 1575, DPou.

femení

Acció de rebre o acollir. Li van fer una bona rebuda, una rebuda entusiasta.
comptabilitat Rebut.

■ rebuda

femení Acció de rebre o acollir Li van fer una bona rebuda, una rebuda entusiasta comptabilitat Rebut

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ rebregar

■ rebroll

■ rebrollar

■ rebrostar

■ rebrot

■ rebrotada

■ rebrotar

■ rebrotim

rebrut | rebruta

rebrut | rebruta

■ rebuda

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

rebrut

| rebruta

rebrut

| rebruta

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia