Es mostren 88940 resultats

■ rebufada

■ rebufada

femení Acció de rebufar de rebufada Amb rebufs o paraules rudes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rebufar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rebufar</title>

Etimologia: de bufar
    verb intransitiu
  1. Bufar, especialment el vent, amb gran força. La ventada rebufa amb veu de tro.
  2. Embutllofar-se l’emblanquinat, la pintura, l’arrebossat, d’una paret o d’una altra superfície. La paret rebufa en aquest punt per la humitat. L’estuc estava tot rebufat.

■ rebufar

verb intransitiu Bufar, especialment el vent, amb gran força La ventada rebufa amb veu de tro Embutllofar-se l’emblanquinat, la pintura, l’arrebossat, d’una paret o d’una altra superfície La paret rebufa en aquest punt per la humitat L’estuc estava tot rebufat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rebuig


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rebuig</title>

Partició sil·làbica: re_buig
Etimologia: de rebutjar 1a font: s. XIV
    [plural rebuigs o rebutjos] masculí
  1. Acció de rebutjar. El seu rebuig ens va obligar a cercar un altre col·laborador.
    1. Cosa rebutjada.
    2. Part que, per la seva qualitat deficient, ningú no ha volgut. La fruita bona, ja l’ha venuda tota: no li queda sinó el rebuig.
  3. esports Acció de rebutjar la pilota o la bola.
  4. fisiologia animal Resposta immunitària d’un organisme contra les cèl·lules, els teixits o els òrgans trasplantats (o la sang transfosa) que li són incompatibles.
  5. indústria i tecnologia Residus, retalls, etc., sobrants de la matèria emprada en alguna operació o sotmesa a algun procés, que no són aprofitables directament en la mateixa operació.
  6. rebuig en mode comú electrònica Propietat dels amplificadors diferencials d’eliminar senyals comuns a les dues entrades.

■ rebuig

plural rebuigs o rebutjos masculí Acció de rebutjar El seu rebuig ens va obligar a cercar un altre collaborador Cosa rebutjada Part que, per la seva qualitat deficient, ningú no ha volgut La fruita bona, ja l’ha venuda tota no li queda sinó el rebuig esports Acció de rebutjar la pilota o la bola fisiologia animal Resposta immunitària d’un organisme contra les cèllules, els teixits o els òrgans trasplantats o la sang transfosa que li són incompatibles indústria i tecnologia Residus, retalls, etc, sobrants de la matèria emprada en alguna operació o sotmesa a algun procés, que no són…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rebull

■ rebull

masculí Moviment desordenat, confusió, d’una munió que combat, que s’empeny, etc En el rebull de la batalla
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rebulla

■ rebulla

femení Bullanga, tumult, avalot
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rebullida


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rebullida</title>

Etimologia: de rebullir
    femení
    1. Acció de rebullir;
    2. l’efecte.
  2. alimentació, indústries alimentàries Fermentació soferta per les conserves, deteriorades per la presència de microorganismes, a causa d’un tractament insuficient o d’una contaminació posterior, i en la qual es produeixen àcids i gasos.

■ rebullida

femení Acció de rebullir l’efecte alimentació, indústries alimentàries Fermentació soferta per les conserves, deteriorades per la presència de microorganismes, a causa d’un tractament insuficient o d’una contaminació posterior, i en la qual es produeixen àcids i gasos
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rebullir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rebullir</title>

Etimologia: de bullir 1a font: c. 1900, Vayreda
    verb
  1. transitiu Bullir de nou. Aquestes patates són dures: s’han de rebullir.
  2. pronominal Fermentar una conserva o un altre producte, passant del punt que ha de tenir.
  3. intransitiu Agitar-se la superfície de l’aigua per una mata de peix, un corrent, etc.

■ rebullir

verb transitiu Bullir de nou Aquestes patates són dures s’han de rebullir pronominal Fermentar una conserva o un altre producte, passant del punt que ha de tenir intransitiu Agitar-se la superfície de l’aigua per una mata de peix, un corrent, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rebuscament

■ rebuscament

masculí Qualitat de rebuscat recercament
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rebuscat
| rebuscada

■ rebuscat
| rebuscada

adjectiu Recercat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rebut

■ rebut

masculí comptabilitat Escrit signat en què hom reconeix haver rebut d’algú diners o una altra cosa
Informació complementària
Traducció