Es mostren 88951 resultats

recuita


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">recuita</title>

Accessory
Partició sil·làbica: re_cui_ta
Etimologia: de recoure 1a font: 1463
Body
    femení
  1. indústria
    1. Acció de tornar a coure allò que ja ha estat cuit;
    2. l’efecte.
  2. ceràmica, metal·lúrgia i indústria vidriera Tractament tèrmic al qual són sotmeses les peces metàl·liques, especialment les de ferro i les d’acer, i també les de vidre i les ceràmiques, per tal de disminuir-ne la fragilitat i conferir-los el tremp necessari.

recuita

rècula

rècula

reculada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reculada</title>

Accessory
Etimologia: de recular 1a font: 1915, DAg.
Body
    femení
    1. Acció de recular;
    2. l’efecte.
  1. geomorfologia Relleu estructural format pel retrocés d’una cinglera calcària en forma d’amfiteatre a la capçalera d’un curs d’aigua superficial d’uns carst.
  2. reculada de la llet Fet de disminuir o de desaparèixer la llet d’una dona que alleta.

reculada

reculant

reculant

recular


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">recular</title>

Accessory
Etimologia: de cul 1a font: s. XV
Body
    verb
  1. intransitiu
    1. Caminar endarrere. Intimidat pels qui l’amenaçaven, reculava atemorit en comptes de fer-hi front.
    2. Tornar endarrere, retrocedir, retrogradar. T’has equivocat de camí: recula fins al poble i agafa l’altra carretera.
    3. figuradament Desistir.
  2. transitiu
    1. Retardar. Van haver de recular la data de la celebració.
    2. Portar a una època més allunyada. La història actual recula de molts anys aquests fets.
  3. transitiu arquitectura Fer que una motllura o el conjunt de motllures que componen una cornisa interrompi la seva direcció.

recular

reculat

reculat

reculatac

reculatac

recules

recules

recull

recull

reculons

reculons