Es mostren 88954 resultats

■ abissar

■ abissar

verb transitiu i pronominal abismar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abissini
| abissínia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abissini</title>

  1. adjectiu i masculí i femení
    1. D’Abissínia (país de l’Àfrica del NE), dels abissinis (poble) o de l’abissini (llengua).
    2. impròpiament Etíop.
  2. masculí i femení etnologia Individu d’un poble d’origen semita de l’Àfrica del NE de qui ha pres nom Abissínia.
  3. masculí lingüística Etiòpic.

■ abissini
| abissínia

adjectiu i masculí i femení D’Abissínia país de l’Àfrica del NE, dels abissinis poble o de l’abissini llengua impròpiament Etíop masculí i femení etnologia Individu d’un poble d’origen semita de l’Àfrica del NE de qui ha pres nom Abissínia masculí lingüística Etiòpic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abjecció

■ abjecció

femení Condició d’abjecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abjectament

■ abjectament

adverbi D’una manera abjecta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abjecte
| abjecta

■ abjecte
| abjecta

adjectiu Pervingut al darrer grau de l’abaixament, baix, vil, digne del més gran menyspreu
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abjuració


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abjuració</title>

Partició sil·làbica: ab_ju_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. abjuratio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. Acció d’abjurar.
  2. història eclesiàstica Acció de retractar-se solemnement i sota jurament d’una creença religiosa professada fins aleshores i considerada errònia.

■ abjuració

femení Acció d’abjurar història eclesiàstica Acció de retractar-se solemnement i sota jurament d’una creença religiosa professada fins aleshores i considerada errònia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abjurador
| abjuradora

■ abjurador
| abjuradora

adjectiu Que abjura
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abjurar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abjurar</title>

Etimologia: del ll. abjurare, íd. 1a font: 1696, DLac.
    verb
  1. transitiu Renunciar amb jurament i d’una manera solemnial (una creença religiosa o una religió). Abjurar la fe.
  2. transitiu Renunciar solemnialment (a qualsevol cosa que hom feia professió de creure). Abjurà les seves idees marxistes.
  3. intransitiu Van abjurar de la fe. Havia abjurat dels seus errors.

■ abjurar

verb transitiu Renunciar amb jurament i d’una manera solemnial una creença religiosa o una religió Abjurar la fe transitiu Renunciar solemnialment a qualsevol cosa que hom feia professió de creure Abjurà les seves idees marxistes intransitiu Van abjurar de la fe Havia abjurat dels seus errors
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abjuratori
| abjuratòria

■ abjuratori
| abjuratòria

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’abjuració
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

abkhaz
| abkhaza


<title type="display">abkhaz</title>

Partició sil·làbica: ab_khaz
Etimologia: del rus abkhaz, adaptació de l’original ap’ṣwa
  1. adjectiu i masculí i femení D’Abkhàzia (república autònoma de Geòrgia), dels abkhazos (poble) o de l’abkhaz (llengua).
  2. masculí i femení etnologia Individu d’un poble repartit per Abkhàzia, el N del Caucas i Adjària.
  3. masculí lingüística Llengua caucàsica del grup abkhazoadigué parlada a Abkhàzia i, en la variant abazí, a la República dels Karatxais i dels Txerquessos.

abkhaz
| abkhaza

adjectiu i masculí i femení D’Abkhàzia república autònoma de Geòrgia, dels abkhazos poble o de l’abkhaz llengua masculí i femení etnologia Individu d’un poble repartit per Abkhàzia, el N del Caucas i Adjària masculí lingüística Llengua caucàsica del grup abkhazoadigué parlada a Abkhàzia i, en la variant abazí, a la República dels Karatxais i dels Txerquessos