Es mostren 88940 resultats

rènec2
| rènega

rènec2
| rènega

renegador
| renegadora

renegador
| renegadora

renegaire

renegaire

renegament

renegament

renegar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">renegar</title>

Accessory
Etimologia: de negar1 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb
  1. transitiu
    1. No reconèixer més com a seu. Ha renegat la seva família.
    2. renegar l’amistat (d’algú) Abominar-la.
  2. especialment
    1. transitiu Deixar de donar la pròpia adhesió, fidelitat, a unes idees o institucions religioses, morals o civils, sigui declarant-ho expressament sigui manifestant-ho amb actes. Renegar la religió. Renegar la pàtria. Renegar una tradició.
    2. intransitiu Renegar de la fe.
  3. intransitiu Dir renecs, flastomar. Estava empipat i renegava constantment.

renegar

renegat
| renegada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">renegat</title>

Accessory
Etimologia: de renegar 1a font: s. XIII, Usatges
Body
  1. adjectiu i masculí i femení Que renega una idea o una institució religiosa o civil. Cristià renegat. Un renegat polític.
  2. adjectiu usat absolutament i masculí i femení usat absolutament Que abjura la pròpia religió per abraçar-ne una altra.
  3. adjectiu i masculí i femení Renegaire, flastomador, malparlat.

renegat
| renegada

renegrit
| renegrida

renegrit
| renegrida

renéixer


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">renéixer</title>

Accessory
Partició sil·làbica: re_néi_xer
Etimologia: de néixer 1a font: s. XIV, Metge
Body
    verb intransitiu
  1. Tornar a néixer. Els antics creien que el fènix renaixia de les seves cendres.
  2. figuradament Renéixer l’alegria, l’esperança. Renéixer les lletres, les arts, una llengua, una doctrina, etc. Jo sentia renéixer el meu coratge.
  3. renéixer pel baptisme cristianisme Adquirir la vida de la gràcia per mitjà del baptisme.

renéixer

renet
| reneta

renet
| reneta

reng


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reng</title>

Accessory
Etimologia: del germ. fràncic hrĭng ‘cercle; rotllo de gent formant renglera’ 1a font: s. XIII
Body
    masculí
    1. Clos disposat per a tenir-hi un combat, sobretot el que es formava de barres o palissada per tal de celebrar-hi justes o torneigs.
    2. antigament Combat tingut dins un clos com a espectacle.
  1. Cadascuna de les files en què es col·loca una sèrie de persones, especialment combatents, assistents a una cerimònia o una sèrie de coses en una parada del mercat, en un rebost, etc. Posar-se els jugadors en rengs. Hi havia un bon reng de venedors d’aviram. Dotze botes, totes en un reng.

reng