Es mostren 88940 resultats

■ renou


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">renou</title>

Partició sil·làbica: re_nou
Etimologia: de nou3 1a font: 1680
    masculí
    1. Soroll. Se sentí un renou molt fort.
    2. Agitació, bullícia, moviment de coses que hom porta d’un lloc a l’altre. Sense fer renou ni brogit. Fer-ho anar tot en renou.
  2. Rebrot.

■ renou

masculí Soroll Se sentí un renou molt fort Agitació, bullícia, moviment de coses que hom porta d’un lloc a l’altre Sense fer renou ni brogit Fer-ho anar tot en renou Rebrot
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ renouejar

■ renouejar

verb intransitiu Fer, moure, renou
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ renouer
| renouera

■ renouer
| renouera

adjectiu Que fa molt renou bulliciós
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ renovable

■ renovable

adjectiu Que pot ésser renovat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ renovació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">renovació</title>

Partició sil·làbica: re_no_va_ci_ó
Etimologia: del ll. renovatio, -ōnis, íd. 1a font: c. 1400, Canals
    femení
    1. Acció de renovar o de renovar-se;
    2. l’efecte. La renovació d’un contracte.
  2. urbanisme Transformació d’àrees cèntriques deteriorades o en decadència (residencials o no) en zones civicoculturals i comercials. Renovació urbana.

■ renovació

femení Acció de renovar o de renovar-se l’efecte La renovació d’un contracte urbanisme Transformació d’àrees cèntriques deteriorades o en decadència residencials o no en zones civicoculturals i comercials Renovació urbana
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ renovador
| renovadora

■ renovador
| renovadora

adjectiu i masculí i femení Que renova
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ renovament

■ renovament

masculí Renovació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ renovar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">renovar</title>

Etimologia: del ll. renovare, íd. 1a font: 1460, Roig
    verb
  1. transitiu Fer de nou. Renovar un contracte. Renovar les seves promeses. Renovar els aplaudiments, les lloances.
    1. transitiu Fer que una cosa vingui a substituir la de la mateixa natura que hi havia abans. Renovar l’aire d’una habitació. Renovar l’oli del motor.
    2. transitiu Renovar la junta directiva d’una societat.
    3. pronominal Renovar-se o morir.
  3. transitiu Renovellar.

■ renovar

verb transitiu Fer de nou Renovar un contracte Renovar les seves promeses Renovar els aplaudiments, les lloances transitiu Fer que una cosa vingui a substituir la de la mateixa natura que hi havia abans Renovar l’aire d’una habitació Renovar l’oli del motor transitiu Renovar la junta directiva d’una societat pronominal Renovar-se o morir transitiu Renovellar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

renovascular

renovascular

adjectiu anatomia Relatiu o pertanyent als vasos sanguinis que estan en contacte amb el ronyó
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ renovellable

■ renovellable

adjectiu Que pot ésser renovellat
Traducció