Es mostren 88940 resultats

reparable

reparable

reparació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reparació</title>

Accessory
Partició sil·làbica: re_pa_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. td. reparatio, -ōnis, íd. 1a font: 1330
Body
    femení
    1. Acció de reparar;
    2. l’efecte.
  1. Desgreuge, satisfacció, davant una ofensa o una injúria.
  2. catolicisme Desgreuge fet a Déu per les ofenses que hom li fa, per mitjà de la pregària i de la penitència.
  3. dret civil i dret penal Obligació que té la persona que ha comès un dany de restablir l’equilibri patrimonial trencat.
  4. dret internacional i història Acabada una guerra, contribució que ha de satisfer l’estat vençut al vencedor, en concepte de rescabalament dels danys materials de la guerra.
  5. ètica Restitució o compensació en casos d’injúria personal, detracció, adulteri, etc.
  6. teologia Restabliment de l’home en la seva integritat original en virtut de la redempció i de l’acceptació dels sofriments com a càstig pel pecat.

reparació

reparador
| reparadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reparador</title>

Accessory
Etimologia: del ll. reparator, -ōris, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
  1. adjectiu i masculí i femení
    1. Que repara.
    2. especialment ètica, dret i religió Que repara danys, errors, pecats, mals, etc. Justícia reparadora. Sentència reparadora. Gràcia reparadora.
  2. femení catolicisme Nom donat a les religioses de diverses congregacions, entre les quals es destaquen les Reparadores del Sagrat Cor i l’Institut de Maria Reparadora.

reparador
| reparadora

reparament

reparament

reparar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">reparar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. reparare, íd. 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
Body
    verb
  1. transitiu
    1. Tornar a posar en bon estat allò que ha sofert un dany; restaurar. Reparar la teulada.
    2. figuradament Reparar les forces perdudes.
  2. transitiu Parar-se a considerar això o allò, observar-ho, parar-hi esment. Heu reparat quin posat ha fet?
  3. intransitiu Tenir en compte, posar atenció en una cosa, fer-ne cas. No reparar en les despeses. No reparava en el perill de la seva vida.
  4. transitiu dret Fer desaparèixer o alleujar un dany causat, corregir o limitar un error comès, refent, compensant, excusant-se.
  5. transitiu teologia Fer un acte de reparació.

reparar

reparat

reparat

reparatiu
| reparativa

reparatiu
| reparativa

reparatori
| reparatòria

reparatori
| reparatòria

reparcel·lació

reparcel·lació

reparcel·lar


<title type="display">reparcel·lar</title>

Accessory
Etimologia: de parcel·lar
Body
verb transitiu dret Agrupar finques compreses en un polígon o unitat d’actuació, amb la finalitat de dividir-les d’acord amb les previsions d’un pla d’urbanisme i adjudicar les parcel·les resultants als interessats, en proporció als seus respectius drets inicials.

reparcel·lar

Informació complementària