Es mostren 88940 resultats

■ reptilià
| reptiliana

■ reptilià
| reptiliana

adjectiu zoologia Relatiu o pertanyent als rèptils Que té caràcter de rèptil
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ república


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">república</title>

Etimologia: del ll. res publica ‘la cosa pública’ 1a font: 1490, Tirant
    femení
  1. ciències polítiques
    1. Forma de govern representativa, en la qual el càrrec de cap d’estat no és hereditari ni vitalici, sinó resultat d’una elecció popular, directa o indirecta.
    2. Estat governat per una república.
    3. antigament Cos polític d’un estat.
  2. història
    1. Nom donat al govern i al territori senyorial d’algunes ciutats italianes, com la República de Venècia, la República de Gènova, etc.
    2. Unitat administrativa de primer grau de l’antiga URSS i Iugoslàvia.
    3. república autònoma Unitat administrativa de primer grau de Rússia, l’Azerbaidjan i Geòrgia.
  3. república de les lletres (o república literària) figuradament Conjunt dels literats i homes doctes.

■ república

femení ciències polítiques Forma de govern representativa, en la qual el càrrec de cap d’estat no és hereditari ni vitalici, sinó resultat d’una elecció popular, directa o indirecta Estat governat per una república antigament Cos polític d’un estat història Nom donat al govern i al territori senyorial d’algunes ciutats italianes, com la República de Venècia, la República de Gènova, etc Unitat administrativa de primer grau de l’antiga URSS i Iugoslàvia república autònoma Unitat administrativa de primer grau de Rússia, l’Azerbaidjan i Geòrgia república de les lletres o república literària…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ republicà
| republicana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">republicà</title>

Etimologia: de república 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la república o als republicans.
  2. masculí i femení Partidari de la república com a forma de govern.
  3. ocell republicà (o simplement republicà) ornitologia Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels ploceids (Philetairus socius), de bec llarg i comprimit lateralment, potes robustes, dits llargs, ales apuntades, cua ampla, cara i coll negres, ventre terrós i dors bru, que nia en colònies als boscs d’acàcies del sud d’Àfrica.

■ republicà
| republicana

adjectiu Relatiu o pertanyent a la república o als republicans masculí i femení Partidari de la república com a forma de govern ocell republicà o simplement republicà ornitologia Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels ploceids Philetairus socius , de bec llarg i comprimit lateralment, potes robustes, dits llargs, ales apuntades, cua ampla, cara i coll negres, ventre terrós i dors bru, que nia en colònies als boscs d’acàcies del sud d’Àfrica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ republicació

■ republicació

femení Acció de publicar de nou
Gran Diccionari de la llengua catalana

republicanada

republicanada

femení despectivament Conjunt dels republicans Acció pròpia dels republicans
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ republicanisme

■ republicanisme

masculí història Qualitat de republicà Doctrina dels partidaris de la república com a forma de govern
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ repudi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">repudi</title>

Etimologia: del ll. repudium, íd. 1a font: 1460, Roig
    masculí
    1. Acció de repudiar algú el propi cònjuge;
    2. l’efecte.
  2. història del dret En moltes civilitzacions antigues, declaració legal de dissolució del matrimoni (o de les esposalles) per part d’un dels cònjuges, sense tràmit judicial.

■ repudi

masculí Acció de repudiar algú el propi cònjuge l’efecte història del dret En moltes civilitzacions antigues, declaració legal de dissolució del matrimoni o de les esposalles per part d’un dels cònjuges, sense tràmit judicial
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ repudiació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">repudiació</title>

Partició sil·làbica: re_pu_di_a_ci_ó
Etimologia: de repudiar
    femení
  1. Acció de repudiar.
  2. dret
    1. Acte jurídic de voluntat unilateral, pel qual hom abandona una cosa o un dret que li pertany.
    2. Repudi.
  3. repudiació de l’herència dret civil Acte lliure i solemne pel qual l’hereu exposa la seva resolució de no percebre l’herència.

■ repudiació

femení Acció de repudiar dret Acte jurídic de voluntat unilateral, pel qual hom abandona una cosa o un dret que li pertany Repudi repudiació de l’herència dret civil Acte lliure i solemne pel qual l’hereu exposa la seva resolució de no percebre l’herència
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ repudiament

■ repudiament

masculí Repudiació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ repudiar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">repudiar</title>

Partició sil·làbica: re_pu_di_ar
Etimologia: del ll. repudiare ‘rebutjar; repudiar’, i aquest, de repudium ‘repudi’ 1a font: c. 1400, Canals
    verb transitiu
    1. Rebutjar una persona amb la qual hom té lligam social o afectiu. Els convilatans el repudiaren així que se sabé que era el lladre.
    2. especialment Rebutjar legalment el consort pel repudi. L’emperador repudià la seva muller amb falses acusacions.
  2. Renunciar lliurement a allò a què hom té dret, una herència, una successió. Va repudiar l’herència perquè no volia problemes amb el seu germà.
  3. Rebutjar.

■ repudiar

verb transitiu Rebutjar una persona amb la qual hom té lligam social o afectiu Els convilatans el repudiaren així que se sabé que era el lladre especialment Rebutjar legalment el consort pel repudi L’emperador repudià la seva muller amb falses acusacions Renunciar lliurement a allò a què hom té dret, una herència, una successió Va repudiar l’herència perquè no volia problemes amb el seu germà Rebutjar
Informació complementària
Traducció