Es mostren 88940 resultats

■ repugnància


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">repugnància</title>

Partició sil·làbica: re_pug_nàn_ci_a
Etimologia: del ll. repugnantia, íd. 1a font: 1653, DTo.
femení Acció de repugnar, aversió invencible envers algú o alguna cosa. Sentir una forta repugnància per la hipocresia. No en puc menjar, d’això: em fa repugnància.

■ repugnància

femení Acció de repugnar, aversió invencible envers algú o alguna cosa Sentir una forta repugnància per la hipocresia No en puc menjar, d’això em fa repugnància
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ repugnant

■ repugnant

adjectiu Que repugna o inspira una aversió invencible repulsiu, fastigós
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ repugnar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">repugnar</title>

Etimologia: del ll. repugnare, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
    verb intransitiu
  1. Inspirar una aversió invencible, fer fàstic. És un home que em repugna. Li repugna de fer això. Em repugna d’haver-t’ho de dir jo.
    1. Sentir una aversió invencible de fer una cosa. Ell repugnava d’acceptar-ho.
    2. Ésser incompatibles entre si dues coses o qualitats, oposar-se, estar en contradicció. L’oli repugna de mesclar-se amb l’aigua. La teva proposta repugna al sentit comú.

■ repugnar

verb intransitiu Inspirar una aversió invencible, fer fàstic És un home que em repugna Li repugna de fer això Em repugna d’haver-t’ho de dir jo Sentir una aversió invencible de fer una cosa Ell repugnava d’acceptar-ho Ésser incompatibles entre si dues coses o qualitats, oposar-se, estar en contradicció L’oli repugna de mesclar-se amb l’aigua La teva proposta repugna al sentit comú
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ repujar

■ repujar

verb transitiu oficis manuals Fer sortir, a cops de martell, un dibuix en relleu en una placa metàllica, en un cuir, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ repul·lular

■ repul·lular

verb intransitiu Pullular de nou
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ repulsa

■ repulsa

femení Reprensió forta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ repulsar

■ repulsar

verb transitiu enginyeria Donar forma de cos de revolució a una planxa metàllica conformant-la al torn amb la pressió d’una eina
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ repulsió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">repulsió</title>

Partició sil·làbica: re_pul_si_ó
Etimologia: del ll. repulsio, -ōnis, íd. 1a font: 1599
    femení
    1. Acció de repel·lir.
    2. física Interacció entre dos sistemes físics a conseqüència de la qual es repel·leixen.
  2. figuradament Moviment d’aversió envers algú o alguna cosa.

■ repulsió

femení Acció de repellir física Interacció entre dos sistemes físics a conseqüència de la qual es repelleixen figuradament Moviment d’aversió envers algú o alguna cosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ repulsiu
| repulsiva

■ repulsiu
| repulsiva

adjectiu Que repelleix Força repulsiva Que causa repulsió o repugnància Té unes maneres repulsives
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ repulsori
| repulsòria

■ repulsori
| repulsòria

adjectiu Repulsiu
Traducció