Es mostren 88940 resultats

reressagar-se

reressagar-se

verb pronominal Ressagar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

reretaule

reretaule

masculí art Retaule
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rerevera

■ rerevera

femení Tardor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rerialles

■ rerialles

femení plural Recialles acaballes 1 i 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ res1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">res</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Pronúncia: rɛ́s
Compareu: gens
Etimologia: del ll. rēs ‘cosa’, a partir del nominatiu (v. re1) 1a font: s. XII, Hom.
  1. pronom
    1. [en frases condicionals i interrogatives] Alguna cosa. Si saps res de nou, escriu-m’ho. Tens res per a mi?
    2. abans que (o de) res Abans que cap altra cosa, abans de tot.
  2. pronom
    1. [en frases negatives] Cap cosa. No m’ha dit res. Sense mai fer res del que els manen. És una noia molt coratjosa: no l’espanta res.
    2. [en frases negatives el·líptiques; pot anar precedit de no] Cap cosa. Què t’ha dit? —No res.
    3. com si res Sense tenir en compte el que ha passat o el que hom ha dit. Prou estava malferit, però s’aixecà com si res. Sempre et renyen, però tu, com si res.
    4. de res Expressió per a llevar valor a la cosa de què hom rep un regraciament. Gràcies. —De res.
    5. no haver-hi res a fer No haver-hi cap solució. El metge va dir-los que ja no hi havia res a fer, l’estat del malalt era crític.
    6. res de res Absolutament res. No he entès res de res del que m’has explicat.
    1. no res Negació de tota cosa, cosa nul·la (sovint substantivat: el no-res). Déu creà el món de no res, del no-res.
    2. un no res Cosa petitíssima, insignificant. Plores per un no res.
    3. un no res Un moment, molt poc temps. T’ho farà en menys d’un no res. Tornarà de seguida, en un no res.
  4. interjecció Exclamació per a declarar-se disposat a no parlar més o a no pensar més sobre un assumpte. Res, deixem-ho córrer. Res, home, res, tu endavant!



    5. Vegeu també:
    res2

■ res1

pronom en frases condicionals i interrogatives Alguna cosa Si saps res de nou, escriu-m’ho Tens res per a mi abans que o de res Abans que cap altra cosa, abans de tot pronom en frases negatives Cap cosa No m’ha dit res Sense mai fer res del que els manen És una noia molt coratjosa no l’espanta res en frases negatives ellíptiques pot anar precedit de no Cap cosa Què t’ha dit —No res com si res Sense tenir en compte el que ha passat o el que hom ha dit Prou estava malferit, però s’aixecà com si res Sempre et renyen, però tu, com si res de res Expressió per a llevar valor a la cosa de què…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ res2

■ res2

masculí Acció de resar So de veus que resen especialment Ofici diví que els clergues i els religiosos estan obligats a recitar diàriament Vegeu també res 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

resadora

resadora

femení entomologia Pregadeu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ resaigües

■ resaigües

femení plural enologia Remost
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ resar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">resar</title>

Homòfon: rasar
Etimologia: del cast. rezar, íd., ll. recitare ‘dir, llegir en veu alta, recitar’ 1a font: s. XVI
    verb transitiu
    1. Dir, recitar, una oració. Resar tres parenostres.
    2. usat absolutament Dir oracions.
  2. litúrgia
    1. Dir l’ofici diví.
    2. Per oposició a cantar i recitar, dir el text d’una oració, l’ofici diví, la missa o peces litúrgiques normalment cantades.
    3. missa resada Missa que no és cantada; missa baixa.

■ resar

verb transitiu Dir, recitar, una oració Resar tres parenostres usat absolutament Dir oracions litúrgia Dir l’ofici diví Per oposició a cantar i recitar, dir el text d’una oració, l’ofici diví, la missa o peces litúrgiques normalment cantades missa resada Missa que no és cantada missa baixa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rescabalament

■ rescabalament

masculí Acció de rescabalar o de rescabalar-se
Informació complementària
Traducció