Es mostren 88940 resultats

■ reservori

■ reservori

masculí Estructura capaç d’emmagatzemar dipòsit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ resguard


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">resguard</title>

Etimologia: de resguardar 1a font: 1696, DLac.
    masculí
    1. Cura que hom posa a resguardar quelcom.
    2. Allò que serveix per a resguardar.
  2. dret mercantil
    1. Valors o mercaderies, rebuts en dipòsit metàl·lic per un comerciant o una entitat mercantil, que, per escrit, donen seguretat del compliment dels deutes i contractes.
    2. Document o cèdula on consta aquesta seguretat i que hom sol lliurar al qui ha fet el dipòsit.
  3. obres públiques i hidràulica Altura de la coronació dels costats d’un canal sobre la làmina d’aigua corresponent al màxim cabal.

■ resguard

masculí Cura que hom posa a resguardar quelcom Allò que serveix per a resguardar dret mercantil Valors o mercaderies, rebuts en dipòsit metàllic per un comerciant o una entitat mercantil, que, per escrit, donen seguretat del compliment dels deutes i contractes Document o cèdula on consta aquesta seguretat i que hom sol lliurar al qui ha fet el dipòsit obres públiques i hidràulica Altura de la coronació dels costats d’un canal sobre la làmina d’aigua corresponent al màxim cabal
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ resguardar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">resguardar</title>

Etimologia: probablement d’un encreuament de l’ant. reguardar i esguardar o bé der. de guardar amb la variant res- del pref. re-
    verb
  1. transitiu Defensar (algú o alguna cosa) contra un dany, contra un perill. Va resguardar son fill dels perills que l’assetjaven.
  2. pronominal Resguardar-se del fred.

■ resguardar

verb transitiu Defensar algú o alguna cosa contra un dany, contra un perill Va resguardar son fill dels perills que l’assetjaven pronominal Resguardar-se del fred
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ residència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">residència</title>

Partició sil·làbica: re_si_dèn_ci_a
Etimologia: de resident 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Acció de residir, el fet de residir. Lloc de residència.
    2. dret Permanència, més o menys continuada, d’una persona en un lloc determinat per a residir-hi.
    3. permís de residència dret Concessió oficial feta a un estranger per l’autoritat del país en què es troba, per tal de poder residir-hi un temps determinat.
    1. Lloc on hom resideix.
    2. Edifici on conviuen habitualment diferents persones sota una reglamentació comuna i vinculats per motius d’edat, sexe, treball o ocupació, creences religioses, etc. Residència d’estudiants. Una residència d’ancians. Les residències d’aquest orde religiós es distribueixen per tota la ciutat.
    3. dret Edifici en què una autoritat o corporació té el seu domicili i exerceix les seves funcions.
    4. residència casa de pagès turisme, viatges Habitatge rural que destina una part o la totalitat de les seves estances i habitacions a l’allotjament turístic.
  3. dret
    1. Obligació jurídica de residir en el lloc on hom té un càrrec públic.
    2. dret canònic Obligació que té el clergue d’estar present habitualment al lloc on radica el càrrec que exerceix.
  4. dret internacional Càrrec de ministre resident.
  5. medicina Període de formació en una especialitat mèdica, d’una durada habitual d’entre tres i cinc anys, realitzat en hospitals acreditats.
  6. residència ecològica obsolet ecologia Terme proposat per A. Cabrera per a designar l’hàbitat.

■ residència

femení Acció de residir, el fet de residir Lloc de residència dret Permanència, més o menys continuada, d’una persona en un lloc determinat per a residir-hi permís de residència dret Concessió oficial feta a un estranger per l’autoritat del país en què es troba, per tal de poder residir-hi un temps determinat Lloc on hom resideix Edifici on conviuen habitualment diferents persones sota una reglamentació comuna i vinculats per motius d’edat, sexe, treball o ocupació, creences religioses, etc Residència d’estudiants Una residència d’ancians Les residències d’aquest orde religiós es…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ residencial


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">residencial</title>

Partició sil·làbica: re_si_den_ci_al
Etimologia: de residència
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a la residència.
  2. Dit del barri o la zona d’una ciutat destinats principalment a habitatges, generalment per a classes socials altes.
  3. dret Dit del càrrec o benefici que exigeix la residència en un lloc, per oposició als càrrecs o beneficis titulars. Bisbe residencial.

■ residencial

adjectiu Relatiu o pertanyent a la residència Dit del barri o la zona d’una ciutat destinats principalment a habitatges, generalment per a classes socials altes dret Dit del càrrec o benefici que exigeix la residència en un lloc, per oposició als càrrecs o beneficis titulars Bisbe residencial
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ residenciar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">residenciar</title>

Partició sil·làbica: re_si_den_ci_ar
Etimologia: de residència 1a font: 1803, DEst.
verb transitiu Demanar comptes a algú, especialment al qui ha exercit un càrrec públic, de la conducta que ha observat en l’acompliment d’una tasca, en l’exercici del seu càrrec, etc.

■ residenciar

verb transitiu Demanar comptes a algú, especialment al qui ha exercit un càrrec públic, de la conducta que ha observat en l’acompliment d’una tasca, en l’exercici del seu càrrec, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ resident


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">resident</title>

Etimologia: del ll. residens, -ntis, part. pres. de residēre ‘residir’ 1a font: s. XIII, Cerverí
    adjectiu i masculí i femení
  1. Que resideix.
  2. dret internacional Dit del ministre, de l’agent diplomàtic, que resideix prop d’un govern estranger i que és d’un grau inferior al d’ambaixador o ministre plenipotenciari.
  3. medicina Dit del metge o, eventualment, llicenciat en ciències relacionades amb la salut, que realitza el període de formació anomenat residència.

■ resident

adjectiu i masculí i femení Que resideix dret internacional Dit del ministre, de l’agent diplomàtic, que resideix prop d’un govern estranger i que és d’un grau inferior al d’ambaixador o ministre plenipotenciari medicina Dit del metge o, eventualment, llicenciat en ciències relacionades amb la salut, que realitza el període de formació anomenat residència
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ residentment

■ residentment

adverbi Amb residència ordinària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ residir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">residir</title>

Etimologia: del ll. residēre, íd. 1a font: 1560
    verb intransitiu
    1. Habitar permanentment o per un temps considerable en un lloc determinat, tenir-hi la residència oficialment. El rei resideix a la capital.
    2. especialment Estar-se en el lloc on hom exerceix una funció. Resideix mig any a l’estranger, per negocis.
  2. figuradament En ell resideix la suprema autoritat.
  3. Consistir. El principal problema de la regió resideix en la manca d’infraestructures.

■ residir

verb intransitiu Habitar permanentment o per un temps considerable en un lloc determinat, tenir-hi la residència oficialment El rei resideix a la capital especialment Estar-se en el lloc on hom exerceix una funció Resideix mig any a l’estranger, per negocis figuradament En ell resideix la suprema autoritat Consistir El principal problema de la regió resideix en la manca d’infraestructures
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ residu


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">residu</title>

Etimologia: del ll. residuum, íd. 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    masculí
    1. Allò que resta d’un tot després de sostreure’n una o més parts.
    2. indústria Matèria que és obtinguda en una operació química, juntament amb el producte principal, o que resta després d’un tractament industrial, d’una transformació, etc.
    3. residu dels aliments alimentació, indústries alimentàries Característica analítica dels aliments que és definida com les substàncies que resten després de tractar-los amb àcids o àlcalis diluïts.
    4. residu fix alimentació, indústries alimentàries En anàlisi d’aliments, residu que deixen els aliments líquids després d’ésser evaporats a sequedat (primerament al bany maria i després a estufa a 100°C) per tal d’eliminar-ne l’aigua i altres productes volàtils (aromes); és anomenat també extret sec.
    5. residu radioactiu nucleònica Producte o substància que resta d’un procés o material nuclear (explosió, central o laboratoris nuclears), després d’haver-ne extret el profit desitjat, i que manifesta radioactivitat.
  2. aritmètica
    1. Resultat de la subtracció.
    2. especialment En la divisió, resultat de restar del dividend el producte del divisor pel quocient enter.
  3. matemàtiques
    1. Solució a de la congruència X′′ ≡ a (mòdul m).
    2. residu d’una funció complexa f(z) analítica en un punt singular A aïllat Quantitat R(f,A) = (1/2πi) ʃcf(z)dz, on C és una corba simple rectificable que envolta A en un entorn de A.
    3. teorema del residu Teorema relacionat amb la divisibilitat de polinomis que estableix que el residu de la divisió d’un polinomi P(x) per un binomi x - a és igual al nombre P(a).

■ residu

masculí Allò que resta d’un tot després de sostreure’n una o més parts indústria Matèria que és obtinguda en una operació química, juntament amb el producte principal, o que resta després d’un tractament industrial, d’una transformació, etc residu dels aliments alimentació, indústries alimentàries Característica analítica dels aliments que és definida com les substàncies que resten després de tractar-los amb àcids o àlcalis diluïts residu fix alimentació, indústries alimentàries En anàlisi d’aliments, residu que deixen els aliments líquids després d’ésser evaporats a sequedat primerament al…
Informació complementària
Traducció