Es mostren 88940 resultats

■ residual


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">residual</title>

Partició sil·làbica: re_si_du_al
Etimologia: de residu
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent al residu.
  2. De la natura d’un residu. Producte residual.
  3. agricultura i biologia Dit del fungicida o de l’insecticida persistents que presenten activitat en una superfície durant un període més o menys llarg després de llur aplicació.
  4. magnetisme Romanent.
  5. matemàtiques Dit de cadascuna de les classes d’equivalència que resulta en el conjunt ℤ quan hom considera la relació a R b ⇔ b - a = ṁ(m ∈ ℤ).
  6. petrografia Dit de les parts d’una roca, d’un terreny, etc., que han estat preservades de l’erosió.

■ residual

adjectiu Relatiu o pertanyent al residu De la natura d’un residu Producte residual agricultura i biologia Dit del fungicida o de l’insecticida persistents que presenten activitat en una superfície durant un període més o menys llarg després de llur aplicació magnetisme Romanent matemàtiques Dit de cadascuna de les classes d’equivalència que resulta en el conjunt ℤ quan hom considera la relació a R b ⇔ b - a = ṁ m ∈ ℤ petrografia Dit de les parts d’una roca, d’un terreny, etc, que han estat preservades de l’erosió
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ resignació

■ resignació

femení Acció de resignar, de renunciar La resignació d’un càrrec Acció de resignar-se Suportar una desgràcia amb resignació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ resignadament

■ resignadament

adverbi Amb resignació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ resignant

■ resignant

adjectiu i masculí i femení Que resigna un càrrec, un benefici, un comandament, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ resignar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">resignar</title>

Etimologia: del ll. resignare, íd. 1a font: s. XIV, Metge
    verb
  1. transitiu Abandonar voluntàriament a favor d’altri un càrrec, un benefici, el comandament, etc. El general resignà el comandament de les tropes al seu lloctinent.
  2. pronominal Acceptar amb conformitat i paciència una contrarietat, una desgràcia, etc. Resignar-se a la seva sort. És una gran desgràcia, però cal resignar-se.

■ resignar

verb transitiu Abandonar voluntàriament a favor d’altri un càrrec, un benefici, el comandament, etc El general resignà el comandament de les tropes al seu lloctinent pronominal Acceptar amb conformitat i paciència una contrarietat, una desgràcia, etc Resignar-se a la seva sort És una gran desgràcia, però cal resignar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ resignatari
| resignatària

■ resignatari
| resignatària

masculí i femení Aquell a favor del qual hom fa la resignació d’un càrrec, d’un benefici, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ resiliència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">resiliència</title>

Partició sil·làbica: re_si_li_èn_ci_a
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. resiliens, -ntis, part. pres. de resilīre ‘saltar enrere; retirar-se; recular’
    femení
  1. tecnologia Resistència que presenten els sòlids al trencament per xoc, donada per una xifra que caracteritza la fragilitat del sòlid.
  2. ecologia Capacitat d’un ecosistema de retornar a la mateixa composició específica i a l’estat normal en ésser afectat per pertorbacions o interferències.
  3. psicologia Capacitat de l’individu per a afrontar amb èxit una situació desfavorable o de risc, i per a recuperar-se, adaptar-se i desenvolupar-se positivament davant les circumstàncies adverses.

■ resiliència

femení tecnologia Resistència que presenten els sòlids al trencament per xoc, donada per una xifra que caracteritza la fragilitat del sòlid ecologia Capacitat d’un ecosistema de retornar a la mateixa composició específica i a l’estat normal en ésser afectat per pertorbacions o interferències psicologia Capacitat de l’individu per a afrontar amb èxit una situació desfavorable o de risc, i per a recuperar-se, adaptar-se i desenvolupar-se positivament davant les circumstàncies adverses
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ resilient

■ resilient

adjectiu Que té resiliència
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ resina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">resina</title>

Etimologia: del ll. resīna, íd. 1a font: s. XIII, Vides
    femení
    1. química Denominació genèrica de diferents substàncies orgàniques, principalment d’origen vegetal, de consistència sòlida o semisòlida molt viscosa, solubles en l’èter i l’alcohol, però insolubles en l’aigua, que troben aplicació en la preparació de laques i vernissos.
    2. especialment química Resina de pi.
    3. resina aminoplàstica química Qualsevol de les resines sintètiques resultants de la polimerització conjunta d’urea o tiourea i de formaldehid.
    4. resina de bescanvi iònic química Bescanviador.
    5. resina epoxídica (o epoxi) química Resina formada per molècules que contenen el grup epòxid.
    6. resina etoxílica electrotècnia Resina plàstica que per efecte d’un enduridor es transforma en una substància sòlida.
    7. resina sintètica química Denominació genèrica de diversos materials orgànics amorfs, semisòlids o sòlids, produïts per polimerització, que constitueixen primeres matèries en la fabricació de plàstics, pintures, etc.
  2. electrònica En la fabricació de circuits integrats, substància fotosensible que és dipositada sobre el semiconductor perquè la llum ultraviolada que travessa la màscara impressioni selectivament aquelles regions del semiconductor on es volen realitzar els diferents processos d’implantació iònica, oxidació, etc.

■ resina

femení química Denominació genèrica de diferents substàncies orgàniques, principalment d’origen vegetal, de consistència sòlida o semisòlida molt viscosa, solubles en l’èter i l’alcohol, però insolubles en l’aigua, que troben aplicació en la preparació de laques i vernissos especialment química Resina de pi resina aminoplàstica química Qualsevol de les resines sintètiques resultants de la polimerització conjunta d’urea o tiourea i de formaldehid resina de bescanvi iònic química Bescanviador resina epoxídica o epoxi química Resina formada per molècules que contenen el grup epòxid resina…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ resinació

■ resinació

femení silvicultura Extracció de les resines dels vegetals que en contenen
Traducció