Es mostren 88940 resultats

■ respectar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">respectar</title>

Etimologia: del ll. respectare ‘mirar enrere; prendre en consideració’, freqüentatiu de respicĕre, íd. 1a font: 1653, DTo.
    verb
  1. transitiu
    1. Tenir respecte a algú o a alguna cosa. Respectar els vells, els superiors.
    2. Abstenir-se de destruir, de danyar algú o alguna cosa. Els enemics van respectar la ciutat.
    3. figuradament Monuments que el temps ha respectat.
    4. fer-se respectar Infondre respecte, aconseguir d’ésser respectat.
  2. intransitiu Concernir. Pel que respecta a l’exportació, la nostra situació és més aviat dubtosa.

■ respectar

verb transitiu Tenir respecte a algú o a alguna cosa Respectar els vells, els superiors Abstenir-se de destruir, de danyar algú o alguna cosa Els enemics van respectar la ciutat figuradament Monuments que el temps ha respectat fer-se respectar Infondre respecte, aconseguir d’ésser respectat intransitiu Concernir Pel que respecta a l’exportació, la nostra situació és més aviat dubtosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ respecte


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">respecte</title>

Etimologia: del ll. respectus, -us ‘mirada enrere; consideració’, der. de respicĕre ‘mirar enrere; prendre en consideració’ 1a font: 1460, Roig
    masculí
    1. Deferència, sentiment de reverència envers algú per raó dels seus mèrits, del seu rang, del seu saber, de la seva edat, etc. El respecte envers els pares, els vells, els mestres. Un home que mereix respecte.
    2. Manifestació concreta d’aquest sentiment amb accions o paraules. Parlar amb respecte d’algú.
    3. Fórmula de salutació respectuosa. Us presento els meus respectes.
    4. faltar al respecte (a algú) No guardar-li aquell mirament, aquella alta consideració que pertoca.
    1. Acció de considerar alguna cosa com una cosa que hom ha de tenir en compte. Per un respecte exagerat a l’opinió de la gent.
    2. respectes humans Mirament excessiu que algú té per l’opinió que els altres puguin formar-se sobre ell, sobre la seva conducta.
    1. Consideració de l’excel·lència d’alguna cosa que porta a no faltar-hi. El respecte a les lleis, a la justícia, a la veritat. El respecte a la paraula donada.
    2. Consideració de la superioritat de força d’algú o de quelcom que porta a evitar-ho, a no afrontar-ho. Infonia respecte per la seva estatura i la seva força hercúlia.
    3. fer (alguna cosa) respecte Imposar respecte per la seva força, la seva superioritat, els seus poders, etc. Aquesta muntanya fa molt de respecte.
    1. Punt de vista. En aquest respecte. Sota molts respectes. Bo per molts respectes.
    2. respecte a (o de) locució prepositiva Relativament a, quant a. Respecte a la vostra petició, no us puc dir encara res.
    3. respecte a (o de) locució prepositiva Amb referència a, referit a. El moviment d’un cos respecte a un altre cos.
    1. de respecte Tingut en previsió d’haver-ho de menester. Àncora de respecte.
    2. llit de respecte Llit on habitualment no dorm ningú, però que hom té parat per a un cas de necessitat.

■ respecte

masculí Deferència, sentiment de reverència envers algú per raó dels seus mèrits, del seu rang, del seu saber, de la seva edat, etc El respecte envers els pares, els vells, els mestres Un home que mereix respecte Manifestació concreta d’aquest sentiment amb accions o paraules Parlar amb respecte d’algú Fórmula de salutació respectuosa Us presento els meus respectes faltar al respecte a algú No guardar-li aquell mirament, aquella alta consideració que pertoca Acció de considerar alguna cosa com una cosa que hom ha de tenir en compte Per un respecte exagerat a l’opinió de la gent respectes…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ respectiu
| respectiva

■ respectiu
| respectiva

adjectiu Relatiu o pertanyent a cadascuna de dues o més persones o coses Se separaren i se n’anaren a llurs cases respectives
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ respectivament

■ respectivament

adverbi De manera que cada cosa d’una sèrie concerneix una cosa d’una altra sèrie o hi correspon Els femenins dels noms “porc” i “cavall” són respectivament “truja” i “egua”
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ respectuós
| respectuosa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">respectuós</title>

Partició sil·làbica: res_pec_tu_ós
Etimologia: de respecte 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
  1. Que guarda, que testimonieja, respecte a algú o a alguna cosa. Un fill respectuós envers els pares.
  2. Que expressa respecte o és inspirat pel respecte. Guardar un silenci respectuós. Una salutació molt respectuosa.

■ respectuós
| respectuosa

adjectiu Que guarda, que testimonieja, respecte a algú o a alguna cosa Un fill respectuós envers els pares Que expressa respecte o és inspirat pel respecte Guardar un silenci respectuós Una salutació molt respectuosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ respectuosament

■ respectuosament

adverbi D’una manera respectuosa Descobrir-se respectuosament al pas d’una imatge
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ respir

■ respir

masculí Respiració especialment i figuradament Temps curt de repòs, interrupció de la feina, de l’esforç No tenir ni un moment de respir
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ respirable

■ respirable

adjectiu Apte o bo per a ésser respirat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ respiració


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">respiració</title>

Partició sil·làbica: res_pi_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. respiratio, -ōnis, íd. 1a font: s. XV, Cauliach
    femení
    1. Acció de respirar;
    2. l’efecte.
    3. deixar sense respiració Deixar atònit, sorprès; esbalair.
    4. restar (o quedar) sense respiració Sorprendre’s molt; restar de pedra.
  2. anatomia animal Funció dels animals mitjançant la qual és captat oxigen atmosfèric o dissolt en l’aigua, amb la finalitat de transportar-lo a la cèl·lula o les cèl·lules, on és utilitzat per a la respiració interna, i és eliminat el diòxid de carboni produït en aquesta.
  3. música Signe de notació en forma d’apòstrof o de coma, que indica a un cantant o a un músic el moment en el qual pot fer una pausa per a prendre aire en el transcurs de la interpretació.
  4. tecnologia Entrada i sortida lliure de l’aire en els espais tancats, en els dipòsits, etc.
  5. respiració artificial fisiologia animal i terapèutica Respiració que hom efectua, manualment o mitjançant aparells, quan s’interromp l’activitat espontània de l’aparell respiratori.
  6. respiració interna (o cel·lular) biologia i fisiologia Conjunt de funcions d’un organisme que menen a l’obtenció de l’energia necessària per a acomplir les seves funcions vitals, mitjançant l’oxidació (deshidrogenació) total o parcial de les molècules orgàniques des de cadascuna de les cèl·lules d’un organisme.

■ respiració

femení Acció de respirar l’efecte deixar sense respiració Deixar atònit, sorprès esbalair restar o quedar sense respiració Sorprendre’s molt restar de pedra anatomia animal Funció dels animals mitjançant la qual és captat oxigen atmosfèric o dissolt en l’aigua, amb la finalitat de transportar-lo a la cèllula o les cèllules, on és utilitzat per a la respiració interna, i és eliminat el diòxid de carboni produït en aquesta música Signe de notació en forma d’apòstrof o de coma, que indica a un cantant o a un músic el moment en el qual pot fer una pausa per a prendre aire en el transcurs de la…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ respirador1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">respirador</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de respirar i -dor2 1a font: 1653, DTo.
    masculí
  1. construcció, indústria i oficis manuals Obertura a través de la qual es renova l’aire d’un espai tancat o a través de la qual poden sortir els fums, els gasos, etc., produïts a l’interior d’una cavitat.
  2. metal·lúrgia Cadascuna de les petites obertures practicades a la part alta d’un motlle per tal de permetre, de primer, la sortida de l’aire en la colada, i després, dels gasos produïts pel metall i per la sorra.
  3. construcció naval Cadascun dels orificis practicats a la coberta de les embarcacions que permeten la respiració dels compartiments interiors, dels pallols, dels tancs de combustible, etc.



    4. Vegeu també:
    respirador2

■ respirador1

masculí construcció , indústria i oficis manuals Obertura a través de la qual es renova l’aire d’un espai tancat o a través de la qual poden sortir els fums, els gasos, etc, produïts a l’interior d’una cavitat metallúrgia Cadascuna de les petites obertures practicades a la part alta d’un motlle per tal de permetre, de primer, la sortida de l’aire en la colada, i després, dels gasos produïts pel metall i per la sorra construcció naval Cadascun dels orificis practicats a la coberta de les embarcacions que permeten la respiració dels compartiments interiors, dels pallols, dels tancs de…
Informació complementària
Traducció