Es mostren 88940 resultats

■ respirador2
| respiradora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">respirador</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: de respirar i -dor2 1a font: 1653
  1. adjectiu Que respira, que ajuda a respirar.
  2. respirador artificial medicina Qualsevol dels aparells dissenyats per a substituir la funció respiratòria o per a estimular-la en pacients que no poden efectuar-la espontàniament.
  3. respirador de superfície pesca i esports Tub de material plàstic o metàl·lic que permet la respiració de qui el porta quan té el cap sota l’aigua.



    4. Vegeu també:
    respirador1

■ respirador2
| respiradora

adjectiu Que respira, que ajuda a respirar respirador artificial medicina Qualsevol dels aparells dissenyats per a substituir la funció respiratòria o per a estimular-la en pacients que no poden efectuar-la espontàniament respirador de superfície pesca i esports Tub de material plàstic o metàllic que permet la respiració de qui el porta quan té el cap sota l’aigua Vegeu també respirador 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ respirall

■ respirall

masculí respirador 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ respirar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">respirar</title>

Etimologia: del ll. respirare, íd. 1a font: c. 1400, Canals
    verb
  1. intransitiu
    1. biologia i fisiologia Acomplir un ésser viu la funció de la respiració.
    2. per extensió Viure. Encara respira.
  2. intransitiu figuradament
    1. Gaudir d’una treva, d’un alleujament, enmig d’un treball, un fatic, una pena, etc. Pleguem: deixeu-me respirar una estona.
    2. Retrobar el repòs, la pau, la tranquil·litat. Ja s’han acabat les angúnies: per fi respirem!
    3. sense respirar Precipitadament.
  3. intransitiu Un lloc clos tenir comunicació directa amb l’atmosfera mitjançant una obertura, de manera que hi és possible la renovació d’aire. Aquesta cambra no respira i per això s’hi sent olor de romàtic.
  4. transitiu Inhalar. Respirar els aires sans de la muntanya.
  5. transitiu Manifestar o transmetre en l’expressió o en la conducta (allò que s’esmenta). Aquell noi respira simpatia. La novel·la respira pessimisme i tristesa.

■ respirar

verb intransitiu biologia i fisiologia Acomplir un ésser viu la funció de la respiració per extensió Viure Encara respira intransitiu figuradament Gaudir d’una treva, d’un alleujament, enmig d’un treball, un fatic, una pena, etc Pleguem deixeu-me respirar una estona Retrobar el repòs, la pau, la tranquillitat Ja s’han acabat les angúnies per fi respirem sense respirar Precipitadament intransitiu Un lloc clos tenir comunicació directa amb l’atmosfera mitjançant una obertura, de manera que hi és possible la renovació d’aire Aquesta cambra no respira i per això s’hi sent olor de romàtic…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ respiratori
| respiratòria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">respiratori</title>

Etimologia: de respirar
    adjectiu fisiologia animal i anatomia animal
  1. Relatiu o pertanyent a la respiració. Funció respiratòria.
  2. Dit dels músculs que intervenen en la respiració.
  3. aparell respiratori Conjunt d’estructures que permeten als animals la captació d’oxigen i l’expulsió de l’anhídrid carbònic produït en la respiració interna.

■ respiratori
| respiratòria

adjectiu fisiologia animal i anatomia animal Relatiu o pertanyent a la respiració Funció respiratòria Dit dels músculs que intervenen en la respiració aparell respiratori Conjunt d’estructures que permeten als animals la captació d’oxigen i l’expulsió de l’anhídrid carbònic produït en la respiració interna
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

respiròmetre

respiròmetre

masculí medicina Aparell per a mesurar la quantitat d’aire respirat o determinar el caràcter dels moviments respiratoris
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ respit


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">respit</title>

Etimologia: del ll. respectus, -us ‘mirada enrere; consideració’ 1a font: s. XIV, Jaume I
masculí Temps concedit per a diferir l’execució d’una cosa, per a prolongar una cosa més enllà del que hom havia convingut. Em demanava sis mesos de respit per a pagar-me.

■ respit

masculí Temps concedit per a diferir l’execució d’una cosa, per a prolongar una cosa més enllà del que hom havia convingut Em demanava sis mesos de respit per a pagar-me
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ resplendent

■ resplendent

adjectiu Que resplendeix
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ resplendentment

■ resplendentment

adverbi D’una manera resplendent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ resplendir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">resplendir</title>

Etimologia: del ll. resplendēre, íd. 1a font: s. XIII, Desclot
    verb intransitiu
  1. Brillar materialment amb gran esclat. L’aire era tan límpid, que el sol semblava resplendir més que mai.
  2. figuradament Uns ulls que resplendeixen com dos sols. La seva fama resplendia més enllà de les fronteres.

■ resplendir

verb intransitiu Brillar materialment amb gran esclat L’aire era tan límpid, que el sol semblava resplendir més que mai figuradament Uns ulls que resplendeixen com dos sols La seva fama resplendia més enllà de les fronteres
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ resplendor

■ resplendor

femení Llum que emet un cos que resplendeix Els estels, el sol i la lluna, amb llur resplendor, illuminen el firmament
Informació complementària
Traducció