Es mostren 88940 resultats

■ restoll

■ restoll

masculí agricultura Rostoll
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ restrenyedor
| restrenyedora

■ restrenyedor
| restrenyedora

adjectiu Que restreny adjectiu i masculí farmàcia, indústria farmacèutica Dit del producte que retarda la velocitat de trànsit del contingut intestinal, anomenat també antidiarreic o anexosmòtic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ restrènyer

■ restrènyer

verb p p restret -a transitiu Restringir Cal restrènyer les despeses especialment medicina i patologia Causar restrenyiment
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ restrenyiment

■ restrenyiment

masculí Astringència especialment patologia Estat dels intestins en què les evacuacions són escasses i dificultoses és anomenat també constipació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ restret
| restreta

■ restret
| restreta

adjectiu i masculí i femení patologia Que pateix de restrenyiment
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ restretament

■ restretament

adverbi Amb restrenyiment
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ restricció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">restricció</title>

Partició sil·làbica: res_tric_ci_ó
Etimologia: del ll. restrictio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
    1. Acció de restringir, de limitar;
    2. l’efecte. La restricció de la llibertat de reunió. Sotmetre’s sense restricció.
  2. patologia Disminució de la capacitat vital pulmonar sense obstrucció bronquial, que no afecta la ventilació màxima per minut.
  3. restricció d’una aplicació àlgebra Donats una funció f d’un conjunt A en un altre B i un subconjunt A′ de A, funció de A′ a B que pren els mateixos valors que f per a tot element de A′. Hom l’anomena restricció de f al subconjunt A′.
  4. restricció mental ètica Acte consistent a fer mentalment limitacions a allò que hom diu creient que això l’autoritza a eludir-ne el compliment o li permet de no dir la veritat sense, però, mentir.
  5. restriccions econòmiques economia Limitacions posades al funcionament normal de la competència entre empreses en les economies capitalistes.

■ restricció

femení Acció de restringir, de limitar l’efecte La restricció de la llibertat de reunió Sotmetre’s sense restricció patologia Disminució de la capacitat vital pulmonar sense obstrucció bronquial, que no afecta la ventilació màxima per minut restricció d’una aplicació àlgebra Donats una funció f d’un conjunt A en un altre B i un subconjunt A′ de A , funció de A′ a B que pren els mateixos valors que f per a tot element de A′ Hom l’anomena restricció de f al subconjunt A′ restricció mental ètica Acte consistent a fer mentalment limitacions a allò que hom diu creient que això l’autoritza a eludir…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ restrictiu
| restrictiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">restrictiu</title>

Partició sil·làbica: res_tric_tiu
Etimologia: del b. ll. restrictivus, -a, -um, íd. 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
  1. Que expressa o implica restricció o limitació.
  2. gramàtica Dit de les conjuncions, locucions conjuntives, adjectius i adverbis que signifiquen oposició o adversitat (però, sinó, encara que, llevat de).

■ restrictiu
| restrictiva

adjectiu Que expressa o implica restricció o limitació gramàtica Dit de les conjuncions, locucions conjuntives, adjectius i adverbis que signifiquen oposició o adversitat però, sinó, encara que, llevat de
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ restrictivament

■ restrictivament

adverbi Amb restricció, d’una manera restrictiva
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ restringent

■ restringent

adjectiu Que restreny adjectiu i masculí especialment farmàcia, indústria farmacèutica Astringent
Informació complementària
Traducció