Es mostren 88940 resultats

reteler

reteler

Traducció

retemptar

retemptar

Informació complementària
Traducció

retenció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">retenció</title>

Accessory
Partició sil·làbica: re_ten_ci_ó
Etimologia: del ll. retentio, -ōnis, íd. 1a font: 1393
Body
    femení
    1. Acció de retenir o de retenir-se;
    2. l’efecte.
    3. patologia Detenció, en el lloc on són formats o continguts, de certs líquids o substàncies destinats a ésser evacuats. Retenció d’orina.
    4. psicologia Efecte consecutiu persistent d’una excitació, experiència o reacció, sobre la base dels quals poden presentar-se, en ocasions successives, reaccions o experiències modificades.
    5. trànsit En una via pública, detenció prolongada o marxa molt lenta dels vehicles provocada per llur aglomeració o per obstacles que n’impedeixen o en dificulten la circulació normal.
    6. dret de retenció dret civil Facultat que de vegades la llei concedeix al creditor de poder continuar posseint una cosa després del termini en què havia de restituir-la el deutor, o al detentor d’una cosa de retardar-ne la restitució fins a obtenir la satisfacció del seu crèdit.
    7. retenció de la pilota esports Acció de retenir la pilota un jugador, sense jugar-hi, amb la finalitat de fer passar el temps.
    8. retenció fiscal dret fiscal Obligació del substitut del contribuent a detreure del pagament efectuat al subjecte passiu d’un tribut el gravamen tributari corresponent o una quantitat determinada a compte, assumint l’obligació d’efectuar-ne l’ingrés en el tresor públic.
  1. química analítica
    1. retenció relativa En una anàlisi cromatogràfica, quocient dels volums de retenció nets de dos composts.
    2. temps de retenció (tR) En una anàlisi cromatogràfica, temps que empren les molècules de solut a recórrer la columna d’un extrem a l’altre.
    3. volum de retenció (VR) En una anàlisi cromatogràfica, volum de fase mòbil necessari per a transportar el solut d’un extrem a l’altre de la columna cromatogràfica.

retenció

retenidor
| retenidora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">retenidor</title>

Accessory
Etimologia: de retenir
Body
  1. adjectiu i masculí i femení Que reté.
  2. masculí marina, marítim Corda amb què, des de terra, hom reté la barca en avarar-la.
  3. masculí
    1. tecnologia Nom donat a determinades peces que serveixen per a immobilitzar-ne d’altres.
    2. Dispositiu usat per a mantenir una porta, una finestra, un balcó, etc., oberts o parcialment oberts, sense que es puguin tancar o obrir més.

retenidor
| retenidora

reteniment

reteniment

retenir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">retenir</title>

Accessory
Etimologia: del ll. retinēre, íd. 1a font: s. XII, Hom.
Body
    verb
  1. transitiu
    1. No deixar que una persona o una cosa se’n vagi, que obeeixi a una impulsió. No els deixeu anar-se’n: retingueu-los fins al vespre. No retenir l’estómac un aliment, una medecina. Retenir l’orina. Retenir les llàgrimes.
    2. Conservar en la memòria o en l’enteniment. No puc retenir la lliçó.
    3. dret Arrestar. El van retenir dos dies a la comissaria.
    1. pronominal No es va poder retenir d’omplir-lo d’improperis.
    2. usat absolutament i pronominal Dominar els propis impulsos, deixar de fer allò que hom havia començat o que hom volia fer. Retén-te, no facis cap disbarat! Reteniu-vos, ara no és el moment de prendre venjança.
  2. transitiu Suspendre totalment o només en part el pagament del sou i reservar-lo per a satisfer algun deute. Li van retenir el pagament perquè devia diners al fisc.

retenir

retentir

retentir

retentiu
| retentiva

retentiu
| retentiva

retentivitat

retentivitat

Traducció

retenyir

retenyir