Es mostren 88940 resultats

retreure


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">retreure</title>

Accessory
Partició sil·làbica: re_treu_re
Etimologia: variant més moderna de retraure
Body
    verb [p p retret -a]
  1. transitiu
    1. Recordar, esmentar, quelcom que hom vol que es recordi o que es tingui en consideració. Si et fa un servei, te’l retreu a cada moment.
    2. Esmentar els defectes o mancaments d’algú o els favors a què no ha correspost. Vaig fer mal fet, però no cal que m’ho retreguis tant.
    1. transitiu Tirar endarrere o endins contraient; retractar. El gat retreu les urpes. Retreure la llengua.
    2. pronominal Sofrir retracció. Les banyes dels cargols es retreuen si hom les toca.
  2. transitiu Dissuadir, fer que algú no faci allò que pensava fer. Ningú no el podia retreure d’aquells actes heroics.
  3. pronominal figuradament
    1. Refugiar-se en algun lloc, retirar-se, aïllar-se. Es va retreure perquè se sentia desenganyat del món.
    2. Cessar d’intervenir en alguna cosa. La discussió es complicava i per això em vaig retreure.
    3. especialment Allunyar-se temporalment un membre o un partit, un grup, etc., de les seves activitats o funcions polítiques.

retreure

retria

retria

retriar

retriar

retribució


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">retribució</title>

Accessory
Partició sil·làbica: re_tri_bu_ci_ó
Etimologia: del ll. retributio, -ōnis, íd. 1a font: s. XV, Curial
Body
    femení
    1. Acció de retribuir;
    2. l’efecte.
  1. economia
    1. Acció de retribuir, de pagar una prestació.
    2. Acció de retribuir els diferents agents econòmics durant un període de temps determinat.
  2. Paga d’un servei.

retribució

retribuïble

retribuïble

Traducció

retribuïdor
| retribuïdora

retribuïdor
| retribuïdora

Traducció

retribuir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">retribuir</title>

Accessory
Partició sil·làbica: re_tri_bu_ir
Etimologia: del ll. retribuĕre, íd. 1a font: s. XIV, Metge
Body
    verb transitiu
  1. Pagar un servei, un treball. Retribuir el treball d’algú.
  2. Pagar algú per un servei, un treball. Els operaris han estat molt mal retribuïts.

retribuir

retributiu
| retributiva

retributiu
| retributiva

retriever*


<title type="display" xml:lang="estrangerisme">retriever</title>

Accessory
Pronúncia: rətɾíßəɾ
Etimologia: [mot anglès]
Body
    masculí zootècnia
  1. Raça de gos de caça originària del Regne Unit, especialitzat a recuperar les peces un cop abatudes, de mida gran, constitució forta i bon nedador.
  2. golden retriever Raça de gos de caça originària del Regne Unit, de constitució robusta i ben proporcionat, de pèl llarg, llis o ondulat, de color daurat o crema.
  3. retriever del Labrador Raça de gos de caça originària de la península del Labrador (Canadà), de mida gran, constitució robusta, pit ample i pèl curt i dens de color groguenc, marró o negre.

retriever*

retrinxament

retrinxament