Es mostren 88940 resultats

■ retrobador
| retrobadora

■ retrobador
| retrobadora

adjectiu i masculí i femení Que retroba
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ retrobament

■ retrobament

masculí Acció de retrobar o de retrobar-se
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ retrobar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">retrobar</title>

Etimologia: de trobar1
    verb
    1. transitiu Trobar una cosa que hom ha perdut, que ha oblidat. Regirant calaixos he retrobat aquelles cartes.
    2. transitiu Trobar algú de qui hom era separat. El vaig retrobar a Londres.
    3. pronominal Ens hem retrobat després de molts anys.
  2. transitiu
    1. Trobar algú o alguna cosa que ha tornat a ésser el que era abans. Vaig retrobar en ell el meu antic amic.
    2. Trobar una qualitat, etc., d’alguna persona o cosa en una altra. En aquest autor retrobem la frescor de Vilanova.

■ retrobar

verb transitiu Trobar una cosa que hom ha perdut, que ha oblidat Regirant calaixos he retrobat aquelles cartes transitiu Trobar algú de qui hom era separat El vaig retrobar a Londres pronominal Ens hem retrobat després de molts anys transitiu Trobar algú o alguna cosa que ha tornat a ésser el que era abans Vaig retrobar en ell el meu antic amic Trobar una qualitat, etc, d’alguna persona o cosa en una altra En aquest autor retrobem la frescor de Vilanova
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ retrocàrrega

■ retrocàrrega

femení armament Càrrega d’una arma de foc per l’extrem oposat a la boca del canó o per la culata de retrocàrrega Dit de les armes de foc que són carregades per la culata o per la part posterior del canó
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ retrocedir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">retrocedir</title>

Etimologia: del ll. retrocedĕre, íd. 1a font: s. XV, Cauliach
    verb intransitiu
  1. Tornar endarrere; recular. Aquest no és el camí: retrocediu fins a la font i agafeu l’altre camí.
  2. patologia Anar una malaltia de la superfície cap a l’interior d’un òrgan.

■ retrocedir

verb intransitiu Tornar endarrere recular Aquest no és el camí retrocediu fins a la font i agafeu l’altre camí patologia Anar una malaltia de la superfície cap a l’interior d’un òrgan
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ retrocés


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">retrocés</title>

Etimologia: del ll. retrocessus, -us, íd. 1a font: 1803, DEst.
    [plural retrocessos] masculí
    1. Acció de retrocedir;
    2. l’efecte.
  2. armament Moviment cap enrere que l’expansió dels gasos de la recambra, en el moment de disparar, imprimeixen al canó d’una arma de foc, en el sentit contrari al de la sortida del projectil.

■ retrocés

plural retrocessos masculí Acció de retrocedir l’efecte armament Moviment cap enrere que l’expansió dels gasos de la recambra, en el moment de disparar, imprimeixen al canó d’una arma de foc, en el sentit contrari al de la sortida del projectil
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ retrocessió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">retrocessió</title>

Partició sil·làbica: re_tro_ces_si_ó
Etimologia: del ll. td. retrocessio, -ōnis, íd. 1a font: 1839, DLab.
    femení
    1. Acció de retrocedir;
    2. l’efecte.
  2. dret Acte pel qual una persona torna a una altra un dret que havia rebut abans d’aquesta.
  3. obstetrícia i patologia Detenció del curs d’un part començat amb normalitat.

■ retrocessió

femení Acció de retrocedir l’efecte dret Acte pel qual una persona torna a una altra un dret que havia rebut abans d’aquesta obstetrícia i patologia Detenció del curs d’un part començat amb normalitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

retrocoet


<title type="display">retrocoet</title>

Partició sil·làbica: re_tro_co_et
Etimologia: de retro- i coet
masculí astronàutica Propulsor coet emprat per a generar una empenta en sentit aproximadament oposat al de moviment d’un giny, per tal de descelerar-lo.

retrocoet

masculí astronàutica Propulsor coet emprat per a generar una empenta en sentit aproximadament oposat al de moviment d’un giny, per tal de descelerar-lo
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

retrocoli

retrocoli

femení patologia Desviació del coll cap endarrere
Gran Diccionari de la llengua catalana

retrodifusió


<title type="display">retrodifusió</title>

Partició sil·làbica: re_tro_di_fu_si_ó
Etimologia: de retro- i difusió
femení nucleònica Fenomen sofert per algunes radiacions ionitzants (partícules alfa, beta, gamma o neutrons) d’un feix emès per una font de característiques ben definides, consistent en l’aparició d’unes radiacions secundàries, d’energia diferent de les del feix.

retrodifusió

femení nucleònica Fenomen sofert per algunes radiacions ionitzants partícules alfa, beta, gamma o neutrons d’un feix emès per una font de característiques ben definides, consistent en l’aparició d’unes radiacions secundàries, d’energia diferent de les del feix