Es mostren 88940 resultats

riudellotenc
| riudellotenca

riudellotenc
| riudellotenca

adjectiu i masculí i femení De Riudellots de la Selva Selva
Gran Diccionari de la llengua catalana

riudomenc
| riudomenca

riudomenc
| riudomenca

adjectiu i masculí i femení De Riudoms Baix Camp
Gran Diccionari de la llengua catalana

riumossenc
| riumossenca

riumossenc
| riumossenca

adjectiu i masculí i femení De Riumors Alt Empordà
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ riurau


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">riurau</title>

Partició sil·làbica: riu_rau
Etimologia: variant valenciana de l’àr. reduplicat rafraf, de raff (v. ràfec), a través d’una pronúncia vg. ref-raf, amb -f sonoritzada
    masculí
  1. etnografia Edifici de planta baixa, cobert de teula, en un o dos vessants, amb arcs a un costat que permeten amplament la ventilació, destinat a aixoplugar-hi els canyissos de les panses posades a assecar. És característic de la Marina.
  2. per extensió Tipus d’habitatge dispers i d’estiueig.

■ riurau

masculí etnografia Edifici de planta baixa, cobert de teula, en un o dos vessants, amb arcs a un costat que permeten amplament la ventilació, destinat a aixoplugar-hi els canyissos de les panses posades a assecar És característic de la Marina per extensió Tipus d’habitatge dispers i d’estiueig
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ riure1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">riure</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Partició sil·làbica: riu_re
Etimologia: del ll. vg. rīdĕre, ll. cl. rīdēre, íd. 1a font: s. XIII
    verb [imperf ind: reia, reies, reia, rèiem, rèieu, reien; p p rigut -uda o rist rista]
  1. intransitiu Fer el moviment peculiar dels músculs facials, principalment de la boca, acompanyat ordinàriament d’una sèrie d’espiracions i de vocalitzacions inarticulades, parcialment involuntàries, amb què hom sol expressar una alegria viva i sobtada o com a resposta a les pessigolles. L’home és l’únic animal que riu. Posar-se a riure. Riure sorollosament, de tot cor, com un boig. Rebentar-se, partir-se, de riure. Era un espectacle que feia morir de riure.
  2. intransitiu figuradament Tenir aspecte molt alegre o vivaç. Els ulls li reien.
  3. intransitiu
    1. Ésser pres per un sentiment de viva alegria, de satisfacció, de derisió. Qui riu primer plora darrer. Ara t’ho prens rient, però ja vindrà dia que en ploraràs. Tots riuran a costa teva.
    2. No prendre’s seriosament una cosa. No riguis: el perill és imminent.
    3. de per riure locució adverbial No de debò.
    4. tot rient rient locució adverbial Tot deixant passar el temps distretament.
  4. intransitiu figuradament Tenir una cosa un aspecte tan delitós o favorable que mou a l’alegria, a satisfacció, etc. Riuen els camps a la primavera. L’ocasió li riu.
  5. transitiu Celebrar rient allò que diu o fa algú. Jo ric els seus acudits.
  6. pronominal
    1. Burlar-se d’algú. Li agrada riure’s de la gent.
    2. Mostrar menyspreu, no fer cas d’alguna persona o cosa. Jo em ric de les seves amenaces: no em fan gens de por. Diu que es venjarà: riu-te’n.
  7. intransitiu irònicament Començar a rompre’s la tela, les sabates, etc., a conseqüència de l’ús excessiu o de la mala qualitat del material. M’he de canviar les sabates, que ja riuen: mira quin forat!



    8. Vegeu també:
    riure2

■ riure1

verb imperf ind reia, reies, reia, rèiem, rèieu, reien p p rigut -uda o rist rista intransitiu Fer el moviment peculiar dels músculs facials, principalment de la boca, acompanyat ordinàriament d’una sèrie d’espiracions i de vocalitzacions inarticulades, parcialment involuntàries, amb què hom sol expressar una alegria viva i sobtada o com a resposta a les pessigolles L’home és l’únic animal que riu Posar-se a riure Riure sorollosament, de tot cor, com un boig Rebentar-se, partir-se, de riure Era un espectacle que feia morir de riure intransitiu figuradament Tenir aspecte molt alegre o vivaç…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ riure2

■ riure2

masculí Acció de riure Un riure que s’encomana No poder-se aguantar, contenir, el riure Vegeu també riure 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rival


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rival</title>

Homòfon: ribald
Etimologia: del ll. rivalis ‘el qui ocupa un costat d’un riuet o una riera per respecte al propietari de l’altre costat’, der. de rivus ‘rec, riera’, d’on el sentit de ‘competidor, adversari’ 1a font: 1522
    adjectiu i masculí i femení
  1. Adversari en la competició per a assolir quelcom (l’amor d’algú, un premi, etc.). Dues dones rivals. Dos pobles rivals. Els dos rivals s’odiaven a mort.
  2. Que aspira a igualar o a ultrapassar algú. Com a pintor de marines no té rival.

■ rival

adjectiu i masculí i femení Adversari en la competició per a assolir quelcom l’amor d’algú, un premi, etc Dues dones rivals Dos pobles rivals Els dos rivals s’odiaven a mort Que aspira a igualar o a ultrapassar algú Com a pintor de marines no té rival
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rivalitat

■ rivalitat

femení Estat de dues o més persones o coses que són rivals Rivalitats de caràcter La rivalitat entre Roma i Cartago
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rivalitzar

■ rivalitzar

verb intransitiu Ésser rival competir Rivalitzaven en mèrits Ell rivalitza amb els més savis
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rivet


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rivet</title>

Etimologia: potser de l’àr. ribâṭ, íd. 1a font: 1385
    masculí
    1. Cinta o doblec que hom posa a la vorera d’una peça de vestit o altra roba, com a ornament o com a reforç.
    2. Doblec repuntat amb què es guarneixen i reforcen les vores de la sabata o de l’espardenya.
    3. Cinta, generalment de material flexible, que hom col·loca en els intersticis de portes i finestres per a protegir contra l’aigua, l’aire, el soroll, etc.
    4. per extensió Regruix o línia de color de classe diferent que voreja qualsevol objecte.
    5. Barreta prima i flexible que serveix per a fixar vidres en marcs que tenen un encaix adequat per a muntar-n’hi.
    6. rivet de dol Línia negra que voreja una targeta, el paper de cartes, etc., en senyal de dol.
  2. plural figuradament Indicis, manifestacions no gaire fortes d’una qualitat. Tenir algú rivets de savi.

■ rivet

masculí Cinta o doblec que hom posa a la vorera d’una peça de vestit o altra roba, com a ornament o com a reforç Doblec repuntat amb què es guarneixen i reforcen les vores de la sabata o de l’espardenya Cinta, generalment de material flexible, que hom colloca en els intersticis de portes i finestres per a protegir contra l’aigua, l’aire, el soroll, etc per extensió Regruix o línia de color de classe diferent que voreja qualsevol objecte Barreta prima i flexible que serveix per a fixar vidres en marcs que tenen un encaix adequat per a muntar-n’hi rivet de dol Línia negra que voreja una targeta…
Informació complementària
Traducció