Es mostren 88940 resultats

ablefària

ablefària

femení patologia Manca total o parcial de les parpelles
Gran Diccionari de la llengua catalana

ablegació


<title type="display">ablegació</title>

Partició sil·làbica: a_ble_ga_ci_ó
Etimologia: del ll. ablegatio, -ōnis
    femení
  1. dret canònic Ofici o dignitat d’ablegat.
  2. dret romà Segons el dret dels quirites, facultat que posseïa una persona d’ordenar el bandejament dels seus fills.

ablegació

femení dret canònic Ofici o dignitat d’ablegat dret romà Segons el dret dels quirites, facultat que posseïa una persona d’ordenar el bandejament dels seus fills
Gran Diccionari de la llengua catalana

ablegat


<title type="display">ablegat</title>

Etimologia: del ll. ablegatus, -a, -um, íd.
    masculí dret canònic
  1. Antigament, delegat d’un legat pontifici o del seu vicari.
  2. Comissari apostòlic encarregat d’una missió de gràcia.

ablegat

masculí dret canònic Antigament, delegat d’un legat pontifici o del seu vicari Comissari apostòlic encarregat d’una missió de gràcia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ablenar-se

■ ablenar-se

verb pronominal Destriar-se, els cabells, formant blens
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

ablèpsia

ablèpsia

femení oftalmologia Ceguetat, manca o pèrdua de la vista
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ablució


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ablució</title>

Partició sil·làbica: a_blu_ci_ó
Etimologia: del ll. ablutio, -ōnis, íd.
    femení
  1. Acció de rentar per purificar.
  2. Acció de rentar-se.
  3. Ús dels abluents.
  4. alquímia Per als alquimistes, purificació de la matèria sotmetent-la a l’acció continuada del foc.
  5. plural litúrgia
    1. En la missa, acció de netejar el calze i de rentar-se els dits el sacerdot, després de donar la comunió.
    2. El vi i l’aigua emprats en les ablucions.
  6. religió Purificació religiosa d’una persona per mitjà d’un líquid.

■ ablució

femení Acció de rentar per purificar Acció de rentar-se Ús dels abluents alquímia Per als alquimistes, purificació de la matèria sotmetent-la a l’acció continuada del foc plural litúrgia En la missa, acció de netejar el calze i de rentar-se els dits el sacerdot, després de donar la comunió El vi i l’aigua emprats en les ablucions religió Purificació religiosa d’una persona per mitjà d’un líquid
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abluent

■ abluent

adjectiu Que neteja masculí Agent netejador, detergent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

abluir


<title type="display">abluir</title>

Partició sil·làbica: a_blu_ir
Etimologia: del ll. abluere, íd. (cf. diluir)
verb transitiu química En un paper o un pergamí, fer reaparèixer, mitjançant un tractament químic, els escrits esborrats intencionadament o per acció del temps.

abluir

verb transitiu química En un paper o un pergamí, fer reaparèixer, mitjançant un tractament químic, els escrits esborrats intencionadament o per acció del temps
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abnegació

■ abnegació

femení Sacrifici voluntari de si mateix amb finalitat altruista
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abnegat
| abnegada

■ abnegat
| abnegada

adjectiu Que obra amb abnegació
Traducció