Es mostren 88940 resultats

rostidor1

rostidor1

masculí Lloc destinat a rostir-hi menjars Vegeu també rostidor 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rostidor2
| rostidora

■ rostidor2
| rostidora

adjectiu Que rosteix o serveix per a rostir masculí i femení Persona que prepara o ven menjars rostits masculí Instrument ast, recipient per a rostir femení greixera 2 Vegeu també rostidor 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rostidoria

■ rostidoria

femení Comerç on es rosteix carn, pollastres, etc, per a la venda Restaurant on se serveix carn rostida
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rostilló

■ rostilló

masculí Llardó
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rostiment

■ rostiment

masculí Acció de rostir
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rostir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rostir</title>

Etimologia: del germ. fràncic *raustjan, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Coure un aliment (sobretot carn) a foc viu (en un ast) o en aire calent (en un forn), a vegades untant-lo amb greix o oli. Rostir una cuixa d’anyell a l’ast. Un pollastre rostit al forn.
  2. transitiu figuradament El sol li ha rostit l’esquena. Feia un sol que rostia les pedres.
  3. pronominal Amb aquest foc, no trigarà a rostir-se, aquest pollastre.
  4. pronominal meteorologia Tornar-se, les parts tendres dels vegetals, d’un color fosc a causa d’una glaçada.

■ rostir

verb transitiu Coure un aliment sobretot carn a foc viu en un ast o en aire calent en un forn, a vegades untant-lo amb greix o oli Rostir una cuixa d’anyell a l’ast Un pollastre rostit al forn transitiu figuradament El sol li ha rostit l’esquena Feia un sol que rostia les pedres pronominal Amb aquest foc, no trigarà a rostir-se, aquest pollastre pronominal meteorologia Tornar-se, les parts tendres dels vegetals, d’un color fosc a causa d’una glaçada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rostisseria

■ rostisseria

femení Rostidoria
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rostit

■ rostit

masculí Carn o alguna altra menja rostida
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rostoll


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rostoll</title>

Etimologia: forma assimilada de restoll 1a font: c. 1285
    masculí agricultura
  1. Conjunt de les tiges de blat, sègol, ordi, etc., que romanen arrelades a la terra després de la sega.
  2. Camp després de la sega, abans de fer-hi cap altra operació, que conserva, per tant, el rostoll.

■ rostoll

masculí agricultura Conjunt de les tiges de blat, sègol, ordi, etc, que romanen arrelades a la terra després de la sega Camp després de la sega, abans de fer-hi cap altra operació, que conserva, per tant, el rostoll
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rostollada

■ rostollada

femení agricultura Extensió de camp o conjunt de camps que conserven el rostoll Temps que el camp conserva el rostoll per extensió Esgarrinxada feta pels brins de rostoll
Traducció