Es mostren 88940 resultats

■ roto-

■ roto-

Forma prefixada del mot llatí rota , que significa ‘roda’ Ex rotografia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rotoconreadora

■ rotoconreadora

femení agricultura fresa 2 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rotocultor

■ rotocultor

masculí agricultura fresa 2 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rotofricció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rotofricció</title>

Partició sil·làbica: ro_to_fric_ci_ó
Etimologia: de roto- i fricció
femení indústria tèxtil Operació a la qual hom sotmet la metxa a la sortida de les màquines de preparació en la filatura de la llana pentinada, per tal de conferir-li una certa cohesió, anomenada falsa torsió, i facilitar així la seva posterior manipulació.

■ rotofricció

femení indústria tèxtil Operació a la qual hom sotmet la metxa a la sortida de les màquines de preparació en la filatura de la llana pentinada, per tal de conferir-li una certa cohesió, anomenada falsa torsió , i facilitar així la seva posterior manipulació
Gran Diccionari de la llengua catalana

rotografia

rotografia

femení arts gràfiques Rotogravat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

rotogravar

rotogravar

verb transitiu arts gràfiques Reproduir per mitjà del rotogravat
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rotogravat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rotogravat</title>

Etimologia: de rotogravar
    masculí arts gràfiques
  1. Procediment per a obtenir gravats en profunditat que constitueix una variant fotomecànica de l’aiguafort, en el qual una planxa de coure és gravada químicament a través d’una capa de gelatina fotosensible, amb dicromat potàssic, que porta impressionada la imatge.
  2. Impressió obtinguda per mitjà del procediment de rotogravat.

■ rotogravat

masculí arts gràfiques Procediment per a obtenir gravats en profunditat que constitueix una variant fotomecànica de l’aiguafort, en el qual una planxa de coure és gravada químicament a través d’una capa de gelatina fotosensible, amb dicromat potàssic, que porta impressionada la imatge Impressió obtinguda per mitjà del procediment de rotogravat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

ròtol


<title type="display">ròtol</title>

Etimologia: variant culta de rotlle (v. aquest mot) 1a font: 1313
    masculí
  1. antigament rotlle 1.
  2. ròtol de ciris litúrgia Conjunt de ciris disposats entorn d’una fusta plana rodona, d’on li ve el nom, o sovint en forma d’estrella, que s’encenien i es penjaven davant els cors dels canonges de les catedrals catalanes la nit de Nadal a l’hora de matines.

ròtol

masculí antigament rotlle 1 ròtol de ciris litúrgia Conjunt de ciris disposats entorn d’una fusta plana rodona, d’on li ve el nom, o sovint en forma d’estrella, que s’encenien i es penjaven davant els cors dels canonges de les catedrals catalanes la nit de Nadal a l’hora de matines
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rotonda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rotonda</title>

Etimologia: de l’it. rotonda, íd., fem. de l’adj. rotondo ‘rodó’, ll. rotundus, -a, -um, íd.
    femení
  1. arquitectura
    1. Construcció isolada i amb sistema central i sovint circumdada d’una columnata.
    2. Habitació de planta circular i usualment cupulada.
    3. Escala central i circular, típica de l’arquitectura civil del Renaixement venecià.
  2. obres públiques Intersecció de vies disposada amb un illot circular central, al voltant del qual hi ha una calçada on conflueixen les calçades de les vies afluents.
  3. transports Compartiment posterior d’una diligència de tres compartiments.

■ rotonda

femení arquitectura Construcció isolada i amb sistema central i sovint circumdada d’una columnata Habitació de planta circular i usualment cupulada Escala central i circular, típica de l’arquitectura civil del Renaixement venecià obres públiques Intersecció de vies disposada amb un illot circular central, al voltant del qual hi ha una calçada on conflueixen les calçades de les vies afluents transports Compartiment posterior d’una diligència de tres compartiments
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rotor


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rotor</title>

Homòfon: rotó
Etimologia: contracció del ll. td. rotator, -ōris, der. de rotare ‘rodar’, amb influx de motor
    masculí
  1. aeronàutica En els giroavions, conjunt format pels plans de sustentació rotatoris o aspes, el seu arbre de rotació i els dispositius reguladors de l’angle d’atac de les aspes i de la inclinació del pla de rotació.
  2. electrotècnia Part mòbil d’un aparell, d’una màquina o d’un dispositiu elèctric giratori.
  3. tecnologia
    1. En un mecanisme, part mòbil que gira, en contraposició a la part fixa, anomenada estator.
    2. Roda d’àleps de les turbines hidràuliques, i, en general, roda giratòria d’àleps o de paletes de les turbines, dels compressors i de les turbobombes.

■ rotor

masculí aeronàutica En els giroavions, conjunt format pels plans de sustentació rotatoris o aspes, el seu arbre de rotació i els dispositius reguladors de l’angle d’atac de les aspes i de la inclinació del pla de rotació electrotècnia Part mòbil d’un aparell, d’una màquina o d’un dispositiu elèctric giratori tecnologia En un mecanisme, part mòbil que gira, en contraposició a la part fixa, anomenada estator Roda d’àleps de les turbines hidràuliques, i, en general, roda giratòria d’àleps o de paletes de les turbines, dels compressors i de les turbobombes
Traducció