Es mostren 88951 resultats

■ runa1

■ runa1

femení Enderroc, conjunt de materials provinents d’una demolició o enderroc Material pedregós d’una tartera Brossa arrossegada per la revinguda d’un riu, d’un torrent, per la mar Vegeu també runa 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ runa2

■ runa2

femení escriptura Cadascun dels signes utilitzats en l’escriptura germànica més antiga, amb un valor alhora gràfic i màgic Vegeu també runa 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ runam

■ runam

masculí Munt gros de runa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ runar

■ runar

masculí Runam
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ runcinat
| runcinada

■ runcinat
| runcinada

adjectiu botànica Dit de la fulla partida o pinnatisecta amb les divisions dirigides cap a la base de la fulla
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

rundi


<title type="display">rundi</title>

  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als rundis.
  2. masculí i femení etnologia Individu d’un poble bantú, anomenat també hutu o bahutu, que habita a les actuals repúbliques de Ruanda i Burundi.

rundi

adjectiu Relatiu o pertanyent als rundis masculí i femení etnologia Individu d’un poble bantú, anomenat també hutu o bahutu , que habita a les actuals repúbliques de Ruanda i Burundi
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rúnic
| rúnica

■ rúnic
| rúnica

adjectiu escriptura Relatiu o pertanyent a les runes, escrit amb runes Una inscripció rúnica Escriptura rúnica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

rupelià
| rupeliana


<title type="display">rupelià</title>

Partició sil·làbica: ru_pe_li_à
    estratigrafia
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al rupelià.
  2. masculí Estatge de l’oligocè belga que correspon aproximadament a l’estampià.

rupelià
| rupeliana

estratigrafia adjectiu Relatiu o pertanyent al rupelià masculí Estatge de l’oligocè belga que correspon aproximadament a l’estampià
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rupestre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rupestre</title>

Etimologia: del ll. científic rupestris, format sobre el ll. rupes, -is ‘roca’
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a les roques.
  2. pintura rupestre (o art rupestre) art Denominació que designa les pintures o els gravats prehistòrics fets a les coves o balmes o, no tan sovint, en parets de roca.

■ rupestre

adjectiu Relatiu o pertanyent a les roques pintura rupestre o art rupestre art Denominació que designa les pintures o els gravats prehistòrics fets a les coves o balmes o, no tan sovint, en parets de roca
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rupia

■ rupia

femení economia Unitat monetària de l’Índia i d’altres estats de l’Extrem Orient
Traducció