Es mostren 88940 resultats

sacrificador
| sacrificadora

sacrificador
| sacrificadora

sacrificant

sacrificant

sacrificar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sacrificar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. sacrificare, íd., der. de sacrifĭcus, -a, -um ‘el qui fa ofrenes sagrades’, comp. de sacrum, -i ‘objecte sagrat, de culte’ i facĕre ‘fer’
Body
    verb
  1. transitiu
    1. Oferir una víctima en sacrifici a un déu o a Déu. Sacrificaren un vedell a Jahvè.
    2. usat absolutament Sacrificar a Déu, als ídols.
    3. per extensió Matar un animal, especialment per al consum. Ahir vam sacrificar el porc.
  2. figuradament
    1. transitiu Sofrir voluntàriament la pèrdua de quelcom per tal d’obtenir un avantatge. Per satisfer la seva set de poder, va sacrificar la felicitat de tota la família.
    2. transitiu Lliurar algú o alguna cosa a la mort, a la destrucció, a danys, etc., en profit d’un deure, de quelcom que hom considera més important. No ha vacil·lat a sacrificar el seu interès, el seu benestar. Ha sacrificat alguns capítols per no allargar massa el llibre.
    3. pronominal Sacrificar-se pels fills.
    4. pronominal Endurar privacions, fer concessions oneroses, doloroses, per necessitat, per mortificació. A la feina se sacrifica molt, però ningú no li ho reconeix.

sacrificar

sacrifici


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sacrifici</title>

Accessory
Etimologia: del ll. sacrificium, íd., der. de sacrificare ‘sacrificar’
Body
    masculí
    1. història de les religions, Bíblia i cristianisme Donació, renúncia o immolació que fa l’home o la comunitat religiosa a la divinitat.
    2. sacrifici incruent (o el sacrifici de l’altar, o el sant sacrifici) catolicisme Celebració de la missa.
  1. Acció de sacrificar o de sacrificar-se, privació, concessió onerosa, dolorosa. Fer sacrificis per algú, per alguna cosa. Haver-se de privar d’això és per a ell un gran sacrifici. Encara que et repugni d’anar-hi, fes un sacrifici i avui ves-hi.

sacrifici

sacrificial


<title type="display">sacrificial</title>

Accessory
Partició sil·làbica: sa_cri_fi_ci_al
Etimologia: del ll. sacrificialis, íd.
Body
adjectiu religió Relatiu o pertanyent a un sacrifici. Ritu sacrificial. Aspecte sacrificial de la missa.

sacrificial

Traducció

sacríleg
| sacrílega


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sacríleg</title>

Accessory
Etimologia: del ll. sacrilĕgus, -a, -um ‘lladre de coses sagrades’, comp. de sacer, -cra, -crum ‘sagrat’ i legĕre ‘arreplegar’
Body
    adjectiu religió i dret canònic
  1. Que comet o ha comès un sacrilegi. Home sacríleg. Mans sacrílegues.
  2. Que implica un sacrilegi. Un robatori sacríleg.
  3. Dit d’un sagrament celebrat sense autorització o sense ésser investit el qui el celebra, o rebut sense sinceritat de fe i de voluntat. Comunió sacrílega.

sacríleg
| sacrílega

sacrílegament

sacrílegament

sacrilegi

sacrilegi

sacrista

sacrista

sacro-

sacro-