Es mostren 88939 resultats

senyer

senyer

masculí antigament Campaner
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ senyera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">senyera</title>

Etimologia: de senya 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Estendard, guió, etc., especialment que serveix d’ensenya d’una corporació.
    2. per extensió Bandera.
  2. senyor de senyera història Cavaller feudal que tenia dret a portar senyera quan anava en la host.

■ senyera

femení Estendard, guió, etc, especialment que serveix d’ensenya d’una corporació per extensió Bandera senyor de senyera història Cavaller feudal que tenia dret a portar senyera quan anava en la host
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

senyerut
| senyeruda

senyerut
| senyeruda

adjectiu i masculí i femení De Senyera Ribera Alta
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ senyor
| senyora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">senyor</title>

Etimologia: del ll. sĕnĭor, -ōris, comparatiu de senex ‘ancià’, que s’anà substantivant per a designar els ancians de la comunitat, del senat, els superiors, fins a suplantar dominus ‘amo, senyor’ 1a font: s. XII, Hom.
  1. masculí i femení
    1. [abreviatura Sr. Sra.] Persona que té autoritat sobre un territori, sobre persones o coses.
    2. història Titular d’una senyoria, fos personal, dominical, jurisdiccional i també feudal.
    3. Persona que té autoritat damunt d’una altra per raó del contracte amb què aquesta s’ha constituït criat o servent seu; amo. Que són a casa, els senyors? La senyora hi és, però el senyor encara no ha vingut.
    4. Déu nostre Senyor (o nostre Senyor, o absolutament, el Senyor) Bíblia i cristianisme Títol donat en l’Antic Testament a Jahvè i que la tradició cristiana, a partir ja dels escrits del Nou Testament, aplica indistintament a Déu i a Crist.
    5. nostra Senyora cristianisme La Mare de Déu.
  2. masculí i femení
    1. dret civil El qui té la propietat d’alguna cosa.
    2. ésser senyor de fer (tal o tal cosa) Tenir llibertat de fer-la.
  3. masculí i femení
    1. Persona d’una certa posició, d’un cert rang social (per oposició a menestral, obrer, empleat, etc.). L’odi dels pobres contra els senyors.
    2. ésser un (o tot un) senyor Tenir les maneres, la distinció, la noblesa, que escau a una persona d’alt rang.
    3. fer el senyor Imitar la manera de produir-se d’un senyor autèntic.
    4. fer-se dir ‘sí senyor’ figuradament Ésser molt respectat o molt orgullós.
    5. fer-se dir ‘sí senyor’ figuradament Ésser molt bo, de molta qualitat. Aquest arròs a la cassola es fa dir ‘sí senyor’.
  4. masculí i femení [abreviatura sr. sra.] sociologia
    1. Terme de cortesia que s’aplica a qualsevol persona, encara que sigui de condició inferior. Senyors i senyores. Benvolgut senyor. Perdoni, senyora. No, senyor.
    2. Títol que, per cortesia, hom anteposa al nom, cognom o títol de qualsevol persona a qui s’adreça o de qui parla. Senyor Esteve. El senyor bisbe.
    3. Títol anteposat al nom d’un sant. El senyor sant Jaume.
    1. masculí i femení Espòs, esposa, dit per cortesia en lloc d’home o dona. Hi eren, me’n recordo, vostè i la seva senyora. Com està el seu senyor?
    2. femení Dona casada (per oposició a senyoreta).
  6. adjectiu
    1. Té unes maneres molt senyores. És un vestit molt senyor.
    2. [usat sempre anteposat al substantiu] figuradament Molt gran, considerable. Caram, quin senyor automòbil! És una senyora llebre, aquesta llebre que has caçat avui!

■ senyor
| senyora

masculí i femení abreviatura Sr Sra Persona que té autoritat sobre un territori, sobre persones o coses història Titular d’una senyoria, fos personal, dominical, jurisdiccional i també feudal Persona que té autoritat damunt d’una altra per raó del contracte amb què aquesta s’ha constituït criat o servent seu amo Que són a casa, els senyors La senyora hi és, però el senyor encara no ha vingut Déu nostre Senyor o nostre Senyor , o absolutament, el Senyor Bíblia i cristianisme Títol donat en l’Antic Testament a Jahvè i que la tradició cristiana, a partir ja dels escrits del Nou Testament,…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ senyorada

■ senyorada

femení Acte imperiós propi de senyor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ senyoralla

■ senyoralla

femení Conjunt de senyors o de persones distingides
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ senyoratge

■ senyoratge

masculí història del dret Senyoria, dret i domini que el senyor exerceix sobre terres i persones
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ senyorejador
| senyorejadora

■ senyorejador
| senyorejadora

adjectiu i masculí i femení Que senyoreja
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ senyorejant

■ senyorejant

masculí i femení Persona que senyoreja governant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ senyorejar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">senyorejar</title>

Etimologia: de senyor 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. Ésser senyor d’un lloc. El príncep senyorejava aquella terra.
    2. Tenir sotmesa alguna persona o cosa, ésser-ne propietari, dominar-la. El comte senyorejava totes les viles que es veien des del seu castell.
    3. figuradament Dominar, controlar sentiments, impulsos, passions.
    4. figuradament Amb relació a llocs o edificis, dominar una zona pel fet d’estar en un punt més elevat. La torre, situada en un pujol, senyoreja la vila.
  2. intransitiu
    1. Exercitar un poder, un domini, absolut. Roma senyorejava sobre tot el món.
    2. Tenir les maneres, el tarannà, etc., d’un senyor. Quan passejava per la rambla senyorejava, però en realitat era un pelacanyes.
    3. Donar sovint el nom de senyor o de senyora en una conversa. Què tant de senyorejar!

■ senyorejar

verb transitiu Ésser senyor d’un lloc El príncep senyorejava aquella terra Tenir sotmesa alguna persona o cosa, ésser-ne propietari, dominar-la El comte senyorejava totes les viles que es veien des del seu castell figuradament Dominar, controlar sentiments, impulsos, passions figuradament Amb relació a llocs o edificis, dominar una zona pel fet d’estar en un punt més elevat La torre, situada en un pujol, senyoreja la vila intransitiu Exercitar un poder, un domini, absolut Roma senyorejava sobre tot el món Tenir les maneres, el tarannà, etc, d’un senyor Quan passejava per la rambla senyorejava…
Informació complementària
Traducció