Es mostren 88940 resultats

■ seti


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">seti</title>

Etimologia: d’origen incert, probablement del ll. sĭtus, -us, íd., amb influx del verb sitiar, possible alteració del ll. situare ‘situar’, amb canvi de terminació 1a font: s. XIII, Vides
    masculí
    1. Lloc on seu, on està, que ocupa, algú o alguna cosa.
    2. Lloc on pot col·locar-se, o lloc destinat a col·locar-hi, algú o alguna cosa.
    1. deixar (algú) al seti Matar-lo sobtadament.
    2. quedar al seti Morir sobtadament.

■ seti

masculí Lloc on seu, on està, que ocupa, algú o alguna cosa Lloc on pot collocar-se, o lloc destinat a collocar-hi, algú o alguna cosa deixar algú al seti Matar-lo sobtadament quedar al seti Morir sobtadament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ setial

■ setial

masculí Seient de cerimònia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ setiar

■ setiar

verb transitiu Installar una cosa en el seu seti Setiar una bota al celler
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ setiforme

■ setiforme

adjectiu botànica Que té forma de seta
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ setina

■ setina

femení indústria tèxtil Sarja setina Setí anglès
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

setinadora

setinadora

femení tecnologia Calandra d’ensetinar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ setinar

■ setinar

verb transitiu tecnologia Sotmetre un paper, un teixit, etc, a una operació de setinatge
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ setinat
| setinada

■ setinat
| setinada

adjectiu Semblant al setí Que és d’una llisor i d’una lluentor considerables
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

setinatge


<title type="display">setinatge</title>

Etimologia: de setinar
masculí tecnologia Operació a la qual són sotmesos els papers, els teixits, les còpies fotogràfiques positives, etc., en fred o en calent, per tal d’allisar-ne la superfície i conferir-li lluentor.

setinatge

masculí tecnologia Operació a la qual són sotmesos els papers, els teixits, les còpies fotogràfiques positives, etc, en fred o en calent, per tal d’allisar-ne la superfície i conferir-li lluentor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ setmana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">setmana</title>

Etimologia: b. ll. septimana, der. de septĭmus, -a, -um ‘setè’, calc del gr. hebdomás, -ádos ‘setmana’, der. de hébdomos ‘setè’ 1a font: s. XII
    femení
    1. cronologia, història i religió Període de set dies naturals que comença en dilluns i acaba en diumenge (segons el còmput antic i cristià va de diumenge a dissabte).
    2. entre setmana En dies que no són el cap de setmana.
    3. setmana pasqual litúrgia Octava que segueix el diumenge de Pasqua i en continua la festa fins al diumenge in albis, dit també Pasqüetes.
  2. Espai de temps que comprèn set dies. Fa més d’una setmana que és aquí.
  3. Setmana Santa litúrgia
    1. Darrera setmana de quaresma que s’inicia amb el diumenge de Rams i fineix amb el tridu pasqual.
    2. [en minúscula] Llibre litúrgic que conté els oficis propis de la Setmana Santa.
  4. setmana social història Cicle de conferències i reunions que aplegava els principals teòrics de l’obrerisme catòlic a l’estat espanyol.

■ setmana

femení cronologia , història i religió Període de set dies naturals que comença en dilluns i acaba en diumenge segons el còmput antic i cristià va de diumenge a dissabte entre setmana En dies que no són el cap de setmana setmana pasqual litúrgia Octava que segueix el diumenge de Pasqua i en continua la festa fins al diumenge in albis , dit també Pasqüetes Espai de temps que comprèn set dies Fa més d’una setmana que és aquí Setmana Santa litúrgia Darrera setmana de quaresma que s’inicia amb el diumenge de Rams i fineix amb el tridu pasqual en minúscula Llibre litúrgic que conté els oficis…
Informació complementària
Traducció