Es mostren 88940 resultats

■ setrilla

■ setrilla

femení Setrill gros
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ setrillada

■ setrillada

femení Contingut d’un setrill
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ setrilleres

■ setrilleres

femení plural Petit estri de metall, de fusta, etc, que porta dos setrills, l’un per a l’oli i l’altre per al vinagre
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

setter*


<title type="display" xml:lang="estrangerisme">setter</title>

Pronúncia: sɛ́tər
Etimologia: mot angl., der. de to set ‘aturar’
masculí zootècnia Raça de gossos de caça, de mostra, britànics, les varietats de la qual són caracteritzades per la seva robustesa, la bellesa del seu aspecte i el seu pèl llarg i sedós.

setter*

masculí zootècnia Raça de gossos de caça, de mostra, britànics, les varietats de la qual són caracteritzades per la seva robustesa, la bellesa del seu aspecte i el seu pèl llarg i sedós
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ setze


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">setze</title>

Etimologia: del ll. sēdĕcim, íd., comp. de sex ‘sis’ i decem ‘deu’ 1a font: 1344, Ord. P. III
  1. adjectiu Quinze més un. Una noia de setze anys.
  2. adjectiu i masculí i femení Que fa setze; setzè. El quilòmetre setze. Lluís setze. La setze de la promoció.
  3. [plural setzes] masculí
    1. El nombre setze, 16.
    2. per extensió Cosa designada amb el nombre setze. El setze del carrer Nou.
  4. masculí i femení Els setze primers.
  5. fer setze Expel·lir els mocs del nas sense mocador, ajudant-se amb els dits.
  6. les setze L’hora setzena; les quatre de la tarda. El tren arriba a les setze.

■ setze

adjectiu Quinze més un Una noia de setze anys adjectiu i masculí i femení Que fa setze setzè El quilòmetre setze Lluís setze La setze de la promoció plural setzes masculí El nombre setze, 16 per extensió Cosa designada amb el nombre setze El setze del carrer Nou masculí i femení Els setze primers fer setze Expellir els mocs del nas sense mocador, ajudant-se amb els dits les setze L’hora setzena les quatre de la tarda El tren arriba a les setze
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ setzè
| setzena


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">setzè</title>

Etimologia: de setze 1a font: s. XV
  1. adjectiu i masculí i femení [símbol 16è 16a] Que, en una sèrie, en té quinze davant seu, el que fa setze.
  2. adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en setze parts iguals.
  3. masculí Cinc setzens, 5/16.
  4. femení Conjunt de setze unitats.
  5. femení metrologia Mesura de capacitat equivalent a vuit porrons.
  6. en setzè (o simplement setzè)
    1. Llibre, fullet, etc., de mida igual a la setzena part d’un plec (de 15 a 20 cm).
    2. Forma de trenta-dues pàgines: setze de blanc i setze de retiratge.

■ setzè
| setzena

adjectiu i masculí i femení símbol 16è 16a Que, en una sèrie, en té quinze davant seu, el que fa setze adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en setze parts iguals masculí Cinc setzens, 5/16 femení Conjunt de setze unitats femení metrologia Mesura de capacitat equivalent a vuit porrons en setzè o simplement setzè Llibre, fullet, etc, de mida igual a la setzena part d’un plec de 15 a 20 cm Forma de trenta-dues pàgines setze de blanc i setze de retiratge
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ seu1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">seu</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Pronúncia: sɛ́w
Partició sil·làbica: seu
Etimologia: del ll. sēdes, -is ‘cadira; residència; fonament’, der. de sĕdēre ‘seure’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. cristianisme
    1. Càtedra o tron d’un bisbe que exerceix jurisdicció. La seu pontifical.
    2. Església catedral. La seu vigatana.
    3. Capital d’una diòcesi. Tarragona és seu arquebisbal.
    4. Jurisdicció i potestat d’un bisbe o papa. La Santa Seu. Seu primada.
    5. seu plena dret canònic Seu episcopal o pontifícia mentre l’administra el prelat en persona.
    6. seu vacant dret canònic Període que transcorre entre la mort o renúncia d’un bisbe o d’un papa i l’elevació o el nomenament de successor.
    1. Lloc on té el seu domicili principal una entitat, una institució, una empresa, etc. La seu de l’ONU és a Nova York. La seu d’un sindicat.
    2. seu social Domicili social d’una empresa o entitat comercial.



    3. Vegeu també:
    seu2
    seu3

■ seu1

femení cristianisme Càtedra o tron d’un bisbe que exerceix jurisdicció La seu pontifical Església catedral La seu vigatana Capital d’una diòcesi Tarragona és seu arquebisbal Jurisdicció i potestat d’un bisbe o papa La Santa Seu Seu primada seu plena dret canònic Seu episcopal o pontifícia mentre l’administra el prelat en persona seu vacant dret canònic Període que transcorre entre la mort o renúncia d’un bisbe o d’un papa i l’elevació o el nomenament de successor Lloc on té el seu domicili principal una entitat, una institució, una empresa, etc La seu de l’ONU és a Nova York La seu d’un…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ seu2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">seu</title><lbl type="homograph">2</lbl>

[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia sèu]

Pronúncia: sɛ́w
Partició sil·làbica: seu
Etimologia: del ll. sēbum, íd. 1a font: 1249
    masculí
  1. química orgànica, bioquímica i alimentació, indústries alimentàries Greix sòlid obtingut per fusió i refinació dels teixits adiposos dels bòvids o d’altre bestiar.
  2. fisiologia animal Secreció lipídica de caràcter excretor, però que alhora lubrifica els pèls i els confereix impermeabilitat.



    3. Vegeu també:
    seu1
    seu3

■ seu2

masculí química orgànica , bioquímica i alimentació, indústries alimentàries Greix sòlid obtingut per fusió i refinació dels teixits adiposos dels bòvids o d’altre bestiar fisiologia animal Secreció lipídica de caràcter excretor, però que alhora lubrifica els pèls i els confereix impermeabilitat Vegeu també seu 1 seu 3
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ seu3
| seva [o seua]


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">seu</title><lbl type="homograph">3</lbl>

Pronúncia: séw
Partició sil·làbica: seu
Etimologia: del ll. vg. seus, substitut del cl. suus per analogia amb meus ‘meu’; el fem. analògic corresponent és relativament modern i de primer fou seua 1a font: s. XII, Hom.
    adjectiu i pronom
    1. Possessiu de tercera persona: d’ell, d’ella, d’ells o d’elles, pertanyent a ell, a ella, a ells o a elles. En Pere, el seu fill i la seva dona.
    2. Precedit d’una preposició espacial o temporal, d’ell, d’ella, d’ells o d’elles. Davant seu. Vora seu.
  2. els seus Els de la seva família, del seu partit, etc.
    1. anar a la seva (o per les seves) Obrar amb independència, segons la pròpia intenció i conveniència.
    2. dir-hi (algú) la seva Expressar la pròpia opinió.
    3. fer la seva Obrar amb independència, encara que sigui en perjudici d’altri.
    4. sortir-se (algú) amb la seva Aconseguir algú allò que es proposava.
    5. una (o alguna) de les seves Una malifeta, una entremaliadura. A les festes sempre en fa alguna de les seves.



    4. Vegeu també:
    seu2
    seu1

■ seu3
| seva [o seua]

adjectiu i pronom Possessiu de tercera persona d’ell, d’ella, d’ells o d’elles, pertanyent a ell, a ella, a ells o a elles En Pere, el seu fill i la seva dona Precedit d’una preposició espacial o temporal, d’ell, d’ella, d’ells o d’elles Davant seu Vora seu els seus Els de la seva família, del seu partit, etc anar a la seva o per les seves Obrar amb independència, segons la pròpia intenció i conveniència dir-hi algú la seva Expressar la pròpia opinió fer la seva Obrar amb independència, encara que sigui en perjudici d’altri sortir-se algú amb la seva Aconseguir algú allò que es proposava una…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ seuós
| seuosa

■ seuós
| seuosa

adjectiu Que té o conté seu Untuós, greixós
Traducció