Es mostren 88953 resultats

■ seu2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">seu</title><lbl type="homograph">2</lbl>

[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia sèu]

Pronúncia: sɛ́w
Partició sil·làbica: seu
Etimologia: del ll. sēbum, íd. 1a font: 1249
    masculí
  1. química orgànica, bioquímica i alimentació, indústries alimentàries Greix sòlid obtingut per fusió i refinació dels teixits adiposos dels bòvids o d’altre bestiar.
  2. fisiologia animal Secreció lipídica de caràcter excretor, però que alhora lubrifica els pèls i els confereix impermeabilitat.



    3. Vegeu també:
    seu1
    seu3

■ seu2

masculí química orgànica , bioquímica i alimentació, indústries alimentàries Greix sòlid obtingut per fusió i refinació dels teixits adiposos dels bòvids o d’altre bestiar fisiologia animal Secreció lipídica de caràcter excretor, però que alhora lubrifica els pèls i els confereix impermeabilitat Vegeu també seu 1 seu 3
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ seu3
| seva [o seua]


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">seu</title><lbl type="homograph">3</lbl>

Pronúncia: séw
Partició sil·làbica: seu
Etimologia: del ll. vg. seus, substitut del cl. suus per analogia amb meus ‘meu’; el fem. analògic corresponent és relativament modern i de primer fou seua 1a font: s. XII, Hom.
    adjectiu i pronom
    1. Possessiu de tercera persona: d’ell, d’ella, d’ells o d’elles, pertanyent a ell, a ella, a ells o a elles. En Pere, el seu fill i la seva dona.
    2. Precedit d’una preposició espacial o temporal, d’ell, d’ella, d’ells o d’elles. Davant seu. Vora seu.
  2. els seus Els de la seva família, del seu partit, etc.
    1. anar a la seva (o per les seves) Obrar amb independència, segons la pròpia intenció i conveniència.
    2. dir-hi (algú) la seva Expressar la pròpia opinió.
    3. fer la seva Obrar amb independència, encara que sigui en perjudici d’altri.
    4. sortir-se (algú) amb la seva Aconseguir algú allò que es proposava.
    5. una (o alguna) de les seves Una malifeta, una entremaliadura. A les festes sempre en fa alguna de les seves.



    4. Vegeu també:
    seu2
    seu1

■ seu3
| seva [o seua]

adjectiu i pronom Possessiu de tercera persona d’ell, d’ella, d’ells o d’elles, pertanyent a ell, a ella, a ells o a elles En Pere, el seu fill i la seva dona Precedit d’una preposició espacial o temporal, d’ell, d’ella, d’ells o d’elles Davant seu Vora seu els seus Els de la seva família, del seu partit, etc anar a la seva o per les seves Obrar amb independència, segons la pròpia intenció i conveniència dir-hi algú la seva Expressar la pròpia opinió fer la seva Obrar amb independència, encara que sigui en perjudici d’altri sortir-se algú amb la seva Aconseguir algú allò que es proposava una…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ seuós
| seuosa

■ seuós
| seuosa

adjectiu Que té o conté seu Untuós, greixós
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ seure


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">seure</title>

Partició sil·làbica: seu_re
Compareu: asseure
Etimologia: del ll. sĕdēre, sessum, íd., ‘residir; restar’ 1a font: orígens de la llengua, Llull
verb intransitiu Estar algú sobre un suport qualsevol de manera que el seu cos descansi sobre l’extremitat inferior del tronc, estar assegut. Seure en un banc. Seure un infant a la falda de la mare. No podreu seure: s’han acabat les cadires. Seure a terra.

■ seure

verb intransitiu Estar algú sobre un suport qualsevol de manera que el seu cos descansi sobre l’extremitat inferior del tronc, estar assegut Seure en un banc Seure un infant a la falda de la mare No podreu seure s’han acabat les cadires Seure a terra
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

sevenc
| sevenca

sevenc
| sevenca

adjectiu i masculí i femení De Seva Osona
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sever
| severa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sever</title>

Etimologia: del ll. sevērus, -a, -um, íd. 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    adjectiu
    1. No gens indulgent amb les faltes, les febleses. Un mestre sever amb els seus deixebles.
    2. Estricte, rígid, en l’observança d’una llei, d’un precepte, d’una regla. Un jutge sever. Un confessor molt sever.
  2. per extensió
    1. Inflexible, rígid. Disciplina severa. Costums severs.
    2. Seriós, sense gaires colors, no excessivament adornat. Un estil sever. Una arquitectura severa.

■ sever
| severa

adjectiu No gens indulgent amb les faltes, les febleses Un mestre sever amb els seus deixebles Estricte, rígid, en l’observança d’una llei, d’un precepte, d’una regla Un jutge sever Un confessor molt sever per extensió Inflexible, rígid Disciplina severa Costums severs Seriós, sense gaires colors, no excessivament adornat Un estil sever Una arquitectura severa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sèver

■ sèver

masculí Suc concentrat de l’àloe botànica Àloe
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ severament

■ severament

adverbi D’una manera severa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

severià
| severiana


<title type="display">severià</title>

Partició sil·làbica: se_ve_ri_à
    història
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als severians.
  2. masculí i femení Individu d’un poble eslau que habitava a la regió de Kíiv.

severià
| severiana

història adjectiu Relatiu o pertanyent als severians masculí i femení Individu d’un poble eslau que habitava a la regió de Kíiv
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ severitat

■ severitat

femení Qualitat de sever La severitat d’un jutge La severitat d’un càstig La severitat d’un estil arquitectònic, literari, etc
Informació complementària
Traducció