Es mostren 88953 resultats

Si

Si

símbol química inorgànica silici 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ si1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">si</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Homòfon: sí
Etimologia: del ll. sĭnus, -us, íd. 1a font: 1295
    masculí
  1. Cavitat o depressió.
  2. especialment anatomia animal
    1. Qualsevol concavitat del cos.
    2. Conducte venós dilatat, especialment els que hi ha dins el crani.
    3. Cadascuna de les cavitats aèries dels ossos del crani i de la cara, que comuniquen amb les fosses nasals. Són els sins etmoidal, esfenoidal, frontal i maxil·lar.
    4. Part del cos on la dona porta l’infant concebut; úter. L’infant que ella portava en el seu si.
    5. si carotidi Extensió del si cavernós en el conducte carotidi.
    6. si carotidi Eixamplament de la caròtida interna, en el seu origen.
    7. si costodiafragmàtic Si pleural situat en el lloc en què es reflecteix la pleura costal i es converteix en diafragmàtica.
    8. si costomediastínic Si pleural situat en la unió del mediastí anterior i de la pleura costal.
    9. si pilonidal Cavitat que supura en la regió sacrococcígia i que conté un manat de pèls.
    10. si venós Dilatació de l’aparell circulatori dels peixos i dels amfibis, per on entra sang amb CO2 a l’aurícula.
    1. anatomia animal Part anterior del pit.
    2. per extensió Sina, pitrera. Del seu si es va treure una bosseta de seda.
    3. figuradament Cor.
    4. figuradament Part interna d’una cosa. En el si de la comissió. En el si de la terra.
    5. si d’Abraham Bíblia Expressió bíblica de la felicitat dels justs, com a recompensa, a l’altra vida.
  4. geografia Part de mar o de riu que és entre dues sortides de terra; badia, cala. La lluna enjoiellava l’ample si del riu.
  5. patologia Trajecte purulent tubular dels teixits, més o menys persistent, amb escassa tendència a la guarició.



    6. Vegeu també:
    si2
    si3
    si4

■ si1

masculí Cavitat o depressió especialment anatomia animal Qualsevol concavitat del cos Conducte venós dilatat, especialment els que hi ha dins el crani Cadascuna de les cavitats aèries dels ossos del crani i de la cara, que comuniquen amb les fosses nasals Són els sins etmoidal, esfenoidal, frontal i maxillar Part del cos on la dona porta l’infant concebut úter L’infant que ella portava en el seu si si carotidi Extensió del si cavernós en el conducte carotidi si carotidi Eixamplament de la caròtida interna, en el seu origen si costodiafragmàtic Si pleural situat en el lloc en què es…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ si2

■ si2

masculí plural sis símbol B música Setè grau de l’escala diatònica musical Vegeu també si 1 si 3 si 4
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ si3


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">si</title><lbl type="homograph">3</lbl>

Homòfon: sí
Etimologia: contracció del ll. sĭbī, dat. del pron. pers. de 1a pers. ille ‘ell’
    pronom
  1. Forma que pren sovint el pronom reflexiu de tercera persona darrere de preposició. Ella sempre parla de si mateixa. No ho feien per als altres, sinó per a si mateixos.
  2. de (o per) si mateix Per la pròpia virtut o força.
  3. en si filosofia Expressió que indica la realitat objectiva, material, en tant que independent del subjecte humà i del seu coneixement d’aquesta realitat.
  4. entre si Entre ells, amb valor recíproc. Parlen entre si.
  5. fora de si Fora del seu seny, alienat per una emoció, un dolor, una alegria, etc.
  6. per a si filosofia Expressió que indica la realitat en tant que subjectivitat, mediació reflexiva o negació de l’en si.
  7. tornar en si Tornar a l’estat anterior d’ús dels sentits, després d’un desmai, etc.



    8. Vegeu també:
    si1
    si2
    si4

■ si3

pronom Forma que pren sovint el pronom reflexiu de tercera persona darrere de preposició Ella sempre parla de si mateixa No ho feien per als altres, sinó per a si mateixos de o per si mateix Per la pròpia virtut o força en si filosofia Expressió que indica la realitat objectiva, material, en tant que independent del subjecte humà i del seu coneixement d’aquesta realitat entre si Entre ells, amb valor recíproc Parlen entre si fora de si Fora del seu seny, alienat per una emoció, un dolor, una alegria, etc per a si filosofia Expressió que indica la realitat en tant que subjectivitat, mediació…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ si4


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">si</title><lbl type="homograph">4</lbl>

Homòfon: sí
Etimologia: del ll. sī, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    conjunció
    1. En el cas, considerat possible, en què. Si cuites, encara el trobaràs a casa.
    2. Introduint proposicions que fan de complement d’un verb que expressa dubte, interrogació. No sé pas si vindrà. Pregunta-li si ho sap.
    1. En el cas, merament suposat, en què (amb el verb de la proposició principal en condicional). Si li ho deies, no s’ho creuria. Si haguessis vingut, l’hauries vist.
    2. Si pogués anar-hi! Si hagués pogut trobar-lo!
    3. si no el·lípticament En cas que no s’esdevingui o sigui fet així. Claveu-ho bé, si no, caurà. Has d’ésser bon minyó; si no, et castigaran.
    1. Concedint que... Si calla no és perquè cregui que no té raó. Si ell a vegades no ho encerta, tu tampoc no ho endevines sempre.
    2. si bé Per més que, malgrat que.
  4. Serveix per a substituir un que darrere el que que introdueix el segon terme d’una comparació. És millor que vinguis que si et quedaves a casa.
  5. el·lípticament Introdueix frases exclamatives condicionals, adversatives o interrogatives, amb supressió de la proposició principal sobreentesa. Si ho sabessis! Però si ho sap tothom! Si me’n recordo d’aquells dies! Si me’n vaig sentir, d’elogis!
  6. si de (o per) cas Si per casualitat.
  7. si doncs no Suposant que no, si és que no. Expressa l’única condició en què una cosa pot deixar d’ésser o d’esdevenir-se. Serà multat per la seva absència, si doncs no tenia cap justificació ni excusa.
  8. si més no Almenys, si altra cosa no.
  9. si que Introdueix oracions que denoten sorpresa, admiració, dubte, ironia, etc., usat davant d’una constatació. Si que és tard! Si que anem bé!



    10. Vegeu també:
    si1
    si2
    si3

■ si4

conjunció En el cas, considerat possible, en què Si cuites, encara el trobaràs a casa Introduint proposicions que fan de complement d’un verb que expressa dubte, interrogació No sé pas si vindrà Pregunta-li si ho sap En el cas, merament suposat, en què amb el verb de la proposició principal en condicional Si li ho deies, no s’ho creuria Si haguessis vingut, l’hauries vist Si pogués anar-hi Si hagués pogut trobar-lo si no ellípticament En cas que no s’esdevingui o sigui fet així Claveu-ho bé, si no, caurà Has d’ésser bon minyó si no, et castigaran Concedint que Si calla no és perquè cregui que…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sia</title>

Partició sil·làbica: si_a
Homòfon: cia
    conjunció
  1. Forma arcaica de tercera persona del singular del present de subjuntiu del verb ésser, emprada com a conjunció indicadora d’alternativa. Sia bo, sia dolent. La fortuna, sia bona o dolenta.
  2. o sia Locució conjuntiva que denota equivalència.

■ sia

conjunció Forma arcaica de tercera persona del singular del present de subjuntiu del verb ésser, emprada com a conjunció indicadora d’alternativa Sia bo, sia dolent La fortuna, sia bona o dolenta o sia Locució conjuntiva que denota equivalència
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sial

■ sial

masculí geologia Nom donat per ESuess a la capa granítica de l’escorça terrestre, per tal d’indicar que el silici i l’alumini hi predominen
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sial-

■ sial-

Forma prefixada del mot grec síalon , que significa ‘saliva’ Ex sialisme, sialagog
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sialagog
| sialagoga

■ sialagog
| sialagoga

adjectiu i masculí farmàcia, indústria farmacèutica Dit de la substància que estimula la secreció de saliva
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ siàlic1
| siàlica

■ siàlic1
| siàlica

adjectiu geologia Relatiu o pertanyent al sial Vegeu també siàlic 2