Es mostren 88940 resultats

abominar

abominar

abonable

abonable

abonador1
| abonadora

abonador1
| abonadora

abonador2
| abonadora

abonador2
| abonadora

abonament1

abonament1

abonament2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abonament</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Accessory
Etimologia: de abonar2
Body
    masculí
    1. Contracte d’adhesió pel qual hom paga una certa quantitat per gaudir regularment d’un proveïment o d’un servei per un temps determinat.
    2. Tiquet que dona dret a aquest servei.
    3. forfet1 2.
    1. pagament 1.
    2. comptabilitat Qualsevol assentament fet en el crèdit d’un compte.
  1. abonament de testimonis dret Acte pel qual terceres persones justifiquen la intervenció en un acte jurídic d’un testimoni mort o absent.



  2. Vegeu també:
    abonament1

abonament2

abonançament

abonançament

abonançar

abonançar

abonar1

abonar1

abonar2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abonar</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Accessory
Compareu: adobar 5
Etimologia: del fr. abonner, íd., der. de bon ‘bo’ 1a font: s. XIX
Body
    verb
  1. transitiu Pagar (per altri) l’abonament a una cosa. Ahir els vam abonar al festival de teatre.
  2. transitiu pagar 2.
  3. transitiu comptabilitat Inscriure en un compte corrent (una partida a favor d’algú); admetre en compte.
    1. pronominal Prendre un abonament. Abonar-se al futbol.
    2. pronominal figuradament Abusar (d’algú o d’alguna cosa). T’abones amb ell perquè és petit. Com s’hi abona, amb els pastissets!
    3. estar abonat figuradament Tenir sovint. Estar abonat al mal de queixal.
  4. transitiu Tornar uns diners deixats en dipòsit a canvi d’un objecte. Abonar un envàs.



  5. Vegeu també:
    abonar1

abonar2