Es mostren 88940 resultats

■ armadura


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">armadura</title>

Etimologia: de armar 1a font: 1278
    femení
  1. armament Arnès.
  2. construcció
    1. Encavallada (preferentment de ferro) que suporta la coberta d’un edifici.
    2. Conjunt de barres de ferro que formen l’esquelet d’una peça de formigó armat i que resten submergides dins la massa de formigó.
  3. electrotècnia
    1. Peça metàl·lica o conjunt de peces concebudes per a ésser sotmeses a l’acció d’un imant o d’un electroimant.
    2. Cadascun dels fulls o les plaques metàl·liques que fan d’elèctrode en un condensador.
  4. marina, marítim Conjunt de quadernes, quilla, varengues, etc., que formen l’esquelet d’un vaixell.
  5. música Conjunt d’accidents, col·locats immediatament després de la clau i abans de la possible indicació de compàs, que afecten les notes escrites després mentre hom no trobi cap més accident o canvi d’armadura i que determinen, així, l’escala d’un fragment musical.
  6. pesca Ralinga.
  7. tecnologia Peça, conjunt de peces o estructura damunt la qual hom arma o munta els diferents elements d’un conjunt, les parts fixes o mòbils d’una màquina, etc.

■ armadura

femení armament Arnès construcció Encavallada preferentment de ferro que suporta la coberta d’un edifici Conjunt de barres de ferro que formen l’esquelet d’una peça de formigó armat i que resten submergides dins la massa de formigó electrotècnia Peça metàllica o conjunt de peces concebudes per a ésser sotmeses a l’acció d’un imant o d’un electroimant Cadascun dels fulls o les plaques metàlliques que fan d’elèctrode en un condensador marina, marítim Conjunt de quadernes, quilla, varengues, etc, que formen l’esquelet d’un vaixell música Conjunt d’accidents, collocats immediatament després de la…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ armallada

■ armallada

femení pesca Tresmall Passades de malla gran i de fil gruixut amb què hom reforça les vores de les xarxes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ armallader
| armalladera

■ armallader
| armalladera

masculí i femení Persona que es dedica a pescar amb armallades
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ armament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">armament</title>

Etimologia: de armar 1a font: s. XIV, Jaume I
    masculí
    1. Acció d’armar o d’armar-se;
    2. l’efecte. L’armament del país contra l’invasor.
  2. marina, marítim
    1. Acció d’armar vaixells.
    2. Fase final de la construcció d’un vaixell, compresa entre el llançament i el lliurament als propietaris.
    3. Conjunt d’efectes que tenen per finalitat d’armar vaixells.
  3. ciències militars
    1. Conjunt d’armes i de municions al servei d’un exèrcit, d’un cos armat, d’un individu, d’un vaixell. L’armament del sometent. Els soldats portaven l’armament complet.
    2. per extensió Conjunt de tot el que constitueix la potència militar d’un estat (armes i municions, vaixells, avions, bases militars, indústria d’armament, etc.).
  4. transports Conjunt dels mitjans mecànics de què disposen els ports per a facilitar les operacions de càrrega i descàrrega dels vaixells.
  5. cursa d’armaments ciències militars Acumulació competitiva d’armaments entre dos o més estats amb finalitat dissuasiva.

■ armament

masculí Acció d’armar o d’armar-se l’efecte L’armament del país contra l’invasor marina, marítim Acció d’armar vaixells Fase final de la construcció d’un vaixell, compresa entre el llançament i el lliurament als propietaris Conjunt d’efectes que tenen per finalitat d’armar vaixells ciències militars Conjunt d’armes i de municions al servei d’un exèrcit, d’un cos armat, d’un individu, d’un vaixell L’armament del sometent Els soldats portaven l’armament complet per extensió Conjunt de tot el que constitueix la potència militar d’un estat armes i municions, vaixells, avions, bases militars,…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ armamentisme

■ armamentisme

masculí ciències militars Política de proveir-se, un país, d’armament
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ armamentista

■ armamentista

ciències militars adjectiu Relatiu o pertanyent a l’armamentisme Cursa armamentista adjectiu i masculí i femení Partidari de l’armamentisme Política armamentista
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

armamentístic
| armamentística

armamentístic
| armamentística

adjectiu ciències militars Relatiu o pertanyent a l’armament Producció armamentística
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ armanyac

■ armanyac

masculí indústries de la destillació, begudes destillades Aiguardent de vi elaborat a la conca d’Armanyac destillant vi blanc Licor espirituós d’imitació elaborat macerant regalèssia i efectuant ulteriors operacions
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ armanyaguès
| armanyaguesa

■ armanyaguès
| armanyaguesa

adjectiu i masculí i femení D’Armanyac regió històrica de Gascunya, Occitània masculí i femení història Individu del bàndol francès enemic dels borgonyons en les lluites dinàstiques de la primera meitat del segle XV
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ armar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">armar</title>

Homòfon: ermar
Etimologia: del ll. armare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Proveir o equipar (algú) d’armes ofensives o defensives. Armar la tropa de fusells.
    2. pronominal Armar-se d’un garrot.
    1. transitiu Posar en armes. Armar una vuitantena d’homes.
    2. pronominal Prendre les armes. Tothom s’armà per defensar la vila contra l’enemic.
    3. pronominal figuradament Armar-se de coratge.
  3. transitiu Proveir (especialment un vaixell) de tot el que cal.
  4. transitiu
    1. Ajuntar les diferents peces de què es compon (un moble, un aparell, etc.) i posar-lo en disposició de funcionar. Armar una llibreria.
    2. armar els rems Posar els rems en els escàlems en disposició de remar.
    3. armar la ballesta Posar la ballesta a punt de disparar.
    4. armar una xarxa Reforçar-ne les vores, entestant els arpions, posant-hi suros, ploms, etc.
  5. transitiu figuradament Forjar, tramar, organitzar. Armar un tumult. Armar un sarau.
  6. transitiu figuradament Provocar, causar, aixecar. Armar gatzara, bronquina, aldarull.
  7. transitiu construcció Col·locar l’armadura de ferro d’un element de formigó armat.
  8. armar cavaller història Celebrar el cerimonial en virtut del qual un aspirant era constituït cavaller.

■ armar

verb transitiu Proveir o equipar algú d’armes ofensives o defensives Armar la tropa de fusells pronominal Armar-se d’un garrot transitiu Posar en armes Armar una vuitantena d’homes pronominal Prendre les armes Tothom s’armà per defensar la vila contra l’enemic pronominal figuradament Armar-se de coratge transitiu Proveir especialment un vaixell de tot el que cal transitiu Ajuntar les diferents peces de què es compon un moble, un aparell, etc i posar-lo en disposició de funcionar Armar una llibreria armar els rems Posar els rems en els escàlems en disposició de remar armar la ballesta Posar la…
Informació complementària
Traducció