Es mostren 88940 resultats

■ armari


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">armari</title>

Etimologia: del ll. armarium, íd., der. de arma ‘arma; estri’ 1a font: s. XIII
    masculí
  1. mobiliari
    1. Moble alt amb portes i, a dins, prestatges, penjadors, calaixons, etc., destinat a guardar-hi llibres, roba, paraments de cuina o de taula, etc.
    2. armari amb dalts Armari que té afegit a la part superior un suplement per a guardar-hi objectes de poc ús.
    3. armari cantoner Armari raconer.
    4. armari de lluna Armari mirall.
    5. armari mirall Armari que té un gran mirall a la porta.
    6. armari raconer Armari que per la seva forma triangular s’adapta a un racó de l’habitació.
    7. armari rober Armari destinat a guardar-hi la roba d’ús personal.
    8. armari trèmol Armari mirall.
  2. per extensió construcció Buit practicat en una paret, amb bastiment i portes, destinat als mateixos usos que el moble (és anomenat també armari de paret).
  3. per analogia informàtica Element d’una memòria de cinta o disc que conté els mecanismes d’accionament, els capçals de lectura i enregistrament i, de vegades, altres aparells tals com unitats de control, adaptadors, etc., especialment si ocupen un mateix moble o element de moble (calaix de disc, etc.).

■ armari

masculí mobiliari Moble alt amb portes i, a dins, prestatges, penjadors, calaixons, etc, destinat a guardar-hi llibres, roba, paraments de cuina o de taula, etc armari amb dalts Armari que té afegit a la part superior un suplement per a guardar-hi objectes de poc ús armari cantoner Armari raconer armari de lluna Armari mirall armari mirall Armari que té un gran mirall a la porta armari raconer Armari que per la seva forma triangular s’adapta a un racó de l’habitació armari rober Armari destinat a guardar-hi la roba d’ús personal armari trèmol Armari mirall per extensió construcció Buit…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

armariada

armariada

femení dialectal Armariat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ armariat

■ armariat

masculí Contingut d’un armari, un armari ple Tenir un armariat de plats
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

armariet

armariet

masculí Armari petit, normalment penjat a la paret En un gimnàs, una escola, etc, armari petit per a deixar-hi els objectes personals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ armarill

■ armarill

masculí armament Arma de foc emprada en l’artilleria dels segles XVI i XVII caracteritzada per la gran llargària del canó
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ armat
| armada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">armat</title>

Etimologia: de armar 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu Proveït d’armes.
  2. adjectiu heràldica
    1. Dit de l’animal que té les ungles d’un esmalt diferent del del cos.
    2. Dit de la sageta o la llança amb la punta d’un esmalt diferent del del pal.
    3. Dit d’un braç cobert d’un braçal.
    4. Dit d’un cavaller revestit de cuirassa.
    5. Dit d’una cama coberta amb la gambera.
  3. masculí folklore Cadascun dels homes vestits com els antics soldats romans que precedeixen les processons de Setmana Santa.
  4. masculí ictiologia Malarmat.
  5. adjectiu tecnologia Dit d’un objecte o una matèria als quals hom aplica ferro o un altre metall per tal de reforçar-los o simplement de guarnir-los. Porta armada. Vidre armat.

■ armat
| armada

adjectiu Proveït d’armes adjectiu heràldica Dit de l’animal que té les ungles d’un esmalt diferent del del cos Dit de la sageta o la llança amb la punta d’un esmalt diferent del del pal Dit d’un braç cobert d’un braçal Dit d’un cavaller revestit de cuirassa Dit d’una cama coberta amb la gambera masculí folklore Cadascun dels homes vestits com els antics soldats romans que precedeixen les processons de Setmana Santa masculí ictiologia Malarmat adjectiu tecnologia Dit d’un objecte o una matèria als quals hom aplica ferro o un altre metall per tal de reforçar-los o simplement de guarnir-los…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

armatge

armatge

masculí dialectal Ralinga
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

armatol


<title type="display">armatol</title>

Etimologia: del gr. mod. armatolós ‘home armat’
masculí història Individu d’una milícia armada grega que es mantingué des del segle XVI fins al XIX als Balcans.

armatol

masculí història Individu d’una milícia armada grega que es mantingué des del segle XVI fins al XIX als Balcans
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ armejar

■ armejar

verb intransitiu Fer armes, guerrejar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ armella

■ armella

femení anella 1, 2 i 3 ferreteria Baga tecnologia abraçadora 1 1
Traducció