Es mostren 88953 resultats

■ solaçar

■ solaçar

verb transitiu Donar solaç pronominal Esbargir-se, prendre solaç No pensen sinó a solaçar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ solacer
| solacera

■ solacer
| solacera

adjectiu Amic de solaçar-se
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ solacívol
| solacívola

■ solacívol
| solacívola

adjectiu Que dona solaç
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ solada

■ solada

femení Solatge Quantitat de fruits caiguts al peu de l’arbre després d’una forta ventada o d’una espolsada o sacsejada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ solament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">solament</title>

Etimologia: de sol4 1a font: s. XII, Hom.
  1. adverbi [reforçat sovint per tan]
    1. No més de, tot just. Solament té dos anys.
    2. No altre que. El motiu d’aquella visita fou solament renyar-lo.
    3. Sense altra cosa que. Anava solament amb calçotets.
    4. Únicament. Digues solament una paraula, i el tindràs aquí.
    5. Exclusivament. Aquest regal és solament per a tu.
    6. ni tan solament Ni, ni encara. Ni tan solament sabia escriure.
    7. no solament... sinó... (o ans) No menys... que.
  2. solament que locució conjuntiva i adverbi N’hi ha prou que, és suficient que. Solament que m’ho diguis, vindré.

■ solament

adverbi reforçat sovint per tan No més de, tot just Solament té dos anys No altre que El motiu d’aquella visita fou solament renyar-lo Sense altra cosa que Anava solament amb calçotets Únicament Digues solament una paraula, i el tindràs aquí Exclusivament Aquest regal és solament per a tu ni tan solament Ni, ni encara Ni tan solament sabia escriure no solament sinó o ans No menys que solament que locució conjuntiva i adverbi N’hi ha prou que, és suficient que Solament que m’ho diguis, vindré
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ solanàcies


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">solanàcies</title>

Partició sil·làbica: so_la_nà_ci_es
    femení botànica
  1. plural Família de personades constituïda per plantes herbàcies o llenyoses, riques en alcaloides, de fulles simples, flors pentàmeres amb el calze persistent i fruits en baia o en càpsula.
  2. singular Planta de la família de les solanàcies.

■ solanàcies

femení botànica plural Família de personades constituïda per plantes herbàcies o llenyoses, riques en alcaloides, de fulles simples, flors pentàmeres amb el calze persistent i fruits en baia o en càpsula singular Planta de la família de les solanàcies
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ solanina

■ solanina

femení bioquímica Alcaloide amb estructura d’esteroide i de glicòsid que es troba a les patates i en altres solanàcies
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ solapa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">solapa</title>

Etimologia: del cast. solapa, íd., der. de lapa ‘roca que forma una balma’, d’origen incert, potser expressiu 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. Cosa o part d’una cosa, peça o part d’una peça, doblegada sobre una altra, la qual cobreix parcialment.
  2. especialment Part d’un sobre, d’una bossa de paper, etc., que és doblegada sobre el seu revers i serveix per a tancar-lo.
  3. En l’obertura anterior d’una peça de vestir (casaca, americana, sobretot, etc.), part de la vora que es doblega enfora sobre la mateixa peça deixant així sense cobrir una part del bust.
  4. Porció lateral de la sobrecoberta d’un llibre que fa un doblec i passa pel revers de la coberta, i on hom sol imprimir la recensió del llibre, una breu biografia de l’autor o bibliografia.
  5. construcció naval Regala.

■ solapa

femení Cosa o part d’una cosa, peça o part d’una peça, doblegada sobre una altra, la qual cobreix parcialment especialment Part d’un sobre, d’una bossa de paper, etc, que és doblegada sobre el seu revers i serveix per a tancar-lo En l’obertura anterior d’una peça de vestir casaca, americana, sobretot, etc, part de la vora que es doblega enfora sobre la mateixa peça deixant així sense cobrir una part del bust Porció lateral de la sobrecoberta d’un llibre que fa un doblec i passa pel revers de la coberta, i on hom sol imprimir la recensió del llibre, una breu biografia de l’autor o bibliografia…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

solapament

solapament

masculí Acció de solapar
Gran Diccionari de la llengua catalana

solapar


<title type="display">solapar</title>

Etimologia: del cast. solapar, íd der. de solapa
    verb
  1. transitiu Un cos, cobrir-ne parcialment (un altre).
  2. pronominal Solapar-se dos cossos.

solapar

verb transitiu Un cos, cobrir-ne parcialment un altre pronominal Solapar-se dos cossos
Informació complementària
Traducció