Es mostren 88939 resultats

■ solontxac

■ solontxac

masculí pedologia Sòl salí de perfil poc diferenciat, d’estructura grumollosa i estable, amb una alta proporció de calci en el complex absorbent
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ solpostada

■ solpostada

femení Posta de sol
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ solraig


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">solraig</title>

Partició sil·làbica: sol_raig
Etimologia: potser d’un sol roig, ‘roig com un sol’, per l’aspecte del peix, que hauria passat, per etimologia popular, a solraig ‘raig de sol’ (v. salroig) 1a font: 1458
masculí ictiologia Peix condricti de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels isúrids (Isurus oxyrinchus), que pot assolir 4 m de longitud, amb el rostre prolongat en un morro agut i dents llargues i triangulars que el fan molt voraç i perillós.

■ solraig

masculí ictiologia Peix condricti de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels isúrids Isurus oxyrinchus , que pot assolir 4 m de longitud, amb el rostre prolongat en un morro agut i dents llargues i triangulars que el fan molt voraç i perillós
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sols

■ sols

adverbi Solament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ solsida

■ solsida

femení dialectal Ensulsiada, esllavissada
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ solsidar

■ solsidar

masculí dialectal Terreny poc consistent, que té tendència a solsir-se
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ solsir-se


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">solsir-se</title>

Etimologia: probablement d’una alteració d’un radical sossi-, del ll. subsīdĕre ‘engolir-se, ensorrar-se’, amb influx de sòl i sumir-se
    verb pronominal dialectal
  1. Ensulsiar-se.
  2. Consumir-se, aflaquir-se, extenuar-se.
  3. Torrar-se un menjar fins que resta sense suc.

■ solsir-se

verb pronominal dialectal Ensulsiar-se Consumir-se, aflaquir-se, extenuar-se Torrar-se un menjar fins que resta sense suc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ solsonenc
| solsonenca

■ solsonenc
| solsonenca

adjectiu i masculí i femení Solsoní
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ solsoní
| solsonina

■ solsoní
| solsonina

adjectiu i masculí i femení De Solsona Solsonès o del Solsonès Catalunya
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ solstici


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">solstici</title>

Etimologia: del ll. solstitium, íd., comp. de sol i status, participi de stare ‘estar dret; aguantar-se’ 1a font: 1696, DLac.
    masculí astronomia
  1. Cadascun dels dos punts de l’eclíptica per als quals el valor de la declinació del Sol pren el seu valor màxim o mínim.
    1. Moment en què el Sol passa per un solstici.
    2. solstici d’estiu Temps en què el Sol passa pel primer punt de Càncer, cap al 21 o el 22 de juny, que és el dia més llarg.
    3. solstici d’hivern Temps en què el Sol passa pel primer punt de Capricorn, cap al 21 o el 22 de desembre, que és el dia més curt.
  3. línia dels solsticis Línia imaginària perpendicular a la línia dels equinoccis els punts d’intersecció de la qual amb l’eclíptica determinen els solsticis.

■ solstici

masculí astronomia Cadascun dels dos punts de l’eclíptica per als quals el valor de la declinació del Sol pren el seu valor màxim o mínim Moment en què el Sol passa per un solstici solstici d’estiu Temps en què el Sol passa pel primer punt de Càncer, cap al 21 o el 22 de juny, que és el dia més llarg solstici d’hivern Temps en què el Sol passa pel primer punt de Capricorn, cap al 21 o el 22 de desembre, que és el dia més curt línia dels solsticis Línia imaginària perpendicular a la línia dels equinoccis els punts d’intersecció de la qual amb l’eclíptica determinen els solsticis
Traducció