Es mostren 88954 resultats

■ solleric
| sollerica

■ solleric
| sollerica

adjectiu i masculí i femení De Sóller Mallorca o del solleric parlar masculí lingüística Parlar propi de Sóller, pertanyent al subdialecte mallorquí del català insular
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sollevament

■ sollevament

masculí Acció de sollevar o de sollevar-se l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sollevar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sollevar</title>

Etimologia: juntament amb la variant sosllevar, der. de llevar amb el prefix so-, sos-, reducció de sots- 1a font: 1308
    verb
    1. transitiu Alçar una cosa separant-la d’allò que li feia de suport. Sollevaren el pilar amb una grua.
    2. transitiu figuradament Revoltar, remoure. Sollevar el poble contra els opressors.
    3. pronominal figuradament La gent es va sollevar contra els ocupants.
  2. transitiu Remoure el ventrell.

■ sollevar

verb transitiu Alçar una cosa separant-la d’allò que li feia de suport Sollevaren el pilar amb una grua transitiu figuradament Revoltar, remoure Sollevar el poble contra els opressors pronominal figuradament La gent es va sollevar contra els ocupants transitiu Remoure el ventrell
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sol·lícit
| sol·lícita


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sol·lícit</title>

Etimologia: del ll. sollĭcĭtus, -a, -um ‘mogut, agitat tot ell’, comp. de sollus, -a, -um ‘sencer, intacte’ i citus, -a, -um, participi de ciēre ‘posar en moviment’ 1a font: 1380
adjectiu Delerós de servir, de complaure, etc., una persona o una cosa per la qual hom sent un interès.

■ sol·lícit
| sol·lícita

adjectiu Delerós de servir, de complaure, etc, una persona o una cosa per la qual hom sent un interès
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sol·licitació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sol·licitació</title>

Partició sil·làbica: sol_li_ci_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. sollicitatio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. Acció de sol·licitar.
  2. dret canònic Abús comès pel sacerdot confessor consistent a sol·licitar un penitent a cometre actes deshonests.
  3. física Força d’atracció que actua sobre un cos.

■ sol·licitació

femení Acció de sollicitar dret canònic Abús comès pel sacerdot confessor consistent a sollicitar un penitent a cometre actes deshonests física Força d’atracció que actua sobre un cos
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sol·licitador
| sol·licitadora

■ sol·licitador
| sol·licitadora

adjectiu i masculí i femení Que sollicita
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sol·lícitament

■ sol·lícitament

adverbi D’una manera sollícita
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sol·licitant

■ sol·licitant

masculí i femení Persona que sollicita
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sol·licitar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sol·licitar</title>

Etimologia: del ll. sollicitare, íd. 1a font: s. XIV, Pere III
    verb transitiu
  1. Mirar d’obtenir una cosa demanant-la, fent les diligències necessàries, escrivint una sol·licitud, etc. Sol·licitar una col·locació. Sol·licitar un favor.
    1. Incitar algú a fer quelcom. L’honor el sol·licitava a refusar.
    2. Instar una persona a tenir relacions lícites o il·lícites. Ell la sol·licitava, però ella no es deixava convèncer.
    3. dret canònic Incórrer en el delicte de sol·licitació.
    1. Atreure.
    2. física Una força atreure un cos a moure’s en la seva direcció.

■ sol·licitar

verb transitiu Mirar d’obtenir una cosa demanant-la, fent les diligències necessàries, escrivint una sollicitud, etc Sollicitar una collocació Sollicitar un favor Incitar algú a fer quelcom L’honor el sollicitava a refusar Instar una persona a tenir relacions lícites o illícites Ell la sollicitava, però ella no es deixava convèncer dret canònic Incórrer en el delicte de sollicitació Atreure física Una força atreure un cos a moure’s en la seva direcció
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sol·licitud

■ sol·licitud

femení Preocupació del qui és sollícit envers una persona o una cosa Escrit, document, en què hom sollicita una cosa Instància Va adreçar una sollicitud al ministeri
Informació complementària
Traducció