Es mostren 88939 resultats

■ sortejador
| sortejadora

■ sortejador
| sortejadora

adjectiu Que sorteja, que treu una cosa a la sort Que sorteja o tria la llana
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sortejar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sortejar</title>

Etimologia: de sort1 1a font: 1696, DLac.
    verb transitiu
    1. Sotmetre quelcom a un procediment en què és l’atzar que en decideix la sort. Sortejar un viatge entre els assistents a un acte.
    2. especialment Treure a sorts els qui han d’ésser soldats o els soldats que han d’anar a una destinació determinada. Van sortejar les destinacions.
    1. Classificar en sorts o classes una producció, una mercaderia, dividir en parts. Sortejar els paquets abans de posar-los al tren.
    2. informàtica Classificar enregistraments tot ordenant-los segons uns valors d’uns camps predefinits, dits de classificació, que són comparats, de manera que el resultat determina la posició relativa dels enregistraments.
    3. indústria tèxtil Efectuar el sorteig de la llana.
  3. antigament Fer sortilegis, endevinar per sorts.

■ sortejar

verb transitiu Sotmetre quelcom a un procediment en què és l’atzar que en decideix la sort Sortejar un viatge entre els assistents a un acte especialment Treure a sorts els qui han d’ésser soldats o els soldats que han d’anar a una destinació determinada Van sortejar les destinacions Classificar en sorts o classes una producció, una mercaderia, dividir en parts Sortejar els paquets abans de posar-los al tren informàtica Classificar enregistraments tot ordenant-los segons uns valors d’uns camps predefinits, dits de classificació , que són comparats, de manera que el resultat determina la…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sortenc
| sortenca

■ sortenc
| sortenca

adjectiu i masculí i femení De Sort Pallars Sobirà
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sorter
| sortera

■ sorter
| sortera

masculí i femení Fill que no és l’hereu o la pubilla cabaler Posseïdor d’una sort de terra Sortiller, fetiller
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sortida


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sortida</title>

Etimologia: de sortir 1a font: 1696, DLac.
    femení
    1. Acció de sortir. Quina serà l’hora de sortida? Una porta de sortida. La sortida d’un personatge en escena. Hem fet una bella sortida: hem arribat fins a la font de la Ginestera.
    2. acudit 1.
    3. a la sortida locució adverbial En el moment de sortir. A la sortida del míting hi va haver un aldarull.
    4. tenir sortida (una mercaderia) Vendre’s bé, tenir bona venda.
    1. Part per on hom surt d’un lloc. On és la sortida?
    2. figuradament Solució. L’afer s’ha complicat molt: no sé si trobarem cap sortida.
  3. informàtica
    1. Lliurament de dades per part d’un sistema informàtic o d’una part del sistema.
    2. Terminal.
    3. punt de sortida Adreça o etiqueta de la instrucció (una subrutina) l’execució de la qual fa que el control passi al programa principal (el que conté la crida a la subrutina).
  4. electrònica Circuit per on és extret el senyal en un aparell electrònic.
  5. economia
    1. Partida de descàrrec d’un compte.
    2. Transferència, per part de l’empresa, d’un saldo deutor cap a l’exterior.
    3. Resultat d’una combinació determinada de factors de producció, com ara energia, productes o serveis.

■ sortida

femení Acció de sortir Quina serà l’hora de sortida Una porta de sortida La sortida d’un personatge en escena Hem fet una bella sortida hem arribat fins a la font de la Ginestera acudit 1 a la sortida locució adverbial En el moment de sortir A la sortida del míting hi va haver un aldarull tenir sortida una mercaderia Vendre’s bé, tenir bona venda Part per on hom surt d’un lloc On és la sortida figuradament Solució L’afer s’ha complicat molt no sé si trobarem cap sortida informàtica Lliurament de dades per part d’un sistema informàtic o d’una part del sistema Terminal punt de sortida Adreça o…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sortidor

■ sortidor

masculí Brollador d’aigua El sortidor del jardí
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sortija

■ sortija

femení jocs d’entreteniment sortilla 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sortíleg
| sortílega

■ sortíleg
| sortílega

masculí i femení Sortiller
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sortilegi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sortilegi</title>

Etimologia: del b. ll. sortilegium ‘endevinació’, der. de sortilĕgus, -a, -um ‘profètic; endevinaire’ 1a font: s. XIV
    masculí esoterisme i història de les religions
  1. Endevinació del futur per mitjà d’arts màgiques, originàriament per la sort.
  2. Mot genèric que inclou tota mena d’accions tendents a utilitzar els poders dels esperits amb mitjans ocults als profans.

■ sortilegi

masculí esoterisme i història de les religions Endevinació del futur per mitjà d’arts màgiques, originàriament per la sort Mot genèric que inclou tota mena d’accions tendents a utilitzar els poders dels esperits amb mitjans ocults als profans
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sortilla


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sortilla</title>

Etimologia: del ll. sorticŭla ‘butlleta o altre objecte per a votar o tirar les sorts’, dimin. de sors, sortis ‘sort’
    femení dialectal jocs d’entreteniment
  1. Anella penjada enmig d’un cos, la qual ha d’ésser enfilada en el joc de la sortilla.
    1. Joc en què, corrent a cavall, es tracta d’enfilar amb una llança, canya, etc., una anella penjada.
    2. Joc de carrer en què, passant corrents, es tracta de pescar amb un bastó proveït d’una punxa, amb una badoquera, etc., fruita que hi ha surant en l’aigua d’un cubell.

■ sortilla

femení dialectal jocs d’entreteniment Anella penjada enmig d’un cos, la qual ha d’ésser enfilada en el joc de la sortilla Joc en què, corrent a cavall, es tracta d’enfilar amb una llança, canya, etc, una anella penjada Joc de carrer en què, passant corrents, es tracta de pescar amb un bastó proveït d’una punxa, amb una badoquera, etc, fruita que hi ha surant en l’aigua d’un cubell
Traducció