Es mostren 88953 resultats

■ sospès

■ sospès

masculí Allò que pesa una persona o una cosa, que no fa gens de força cap amunt, pes mort No el puc alçar, aquest sac té massa sospès
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sospesable

■ sospesable

adjectiu Que pot ésser sospesat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sospesador
| sospesadora

■ sospesador
| sospesadora

masculí i femení Persona que sospesa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sospesament

■ sospesament

masculí Acció de sospesar l’efecte
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sospesar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sospesar</title>

Etimologia: de sots- i pesar2 1a font: 1575, DPou.
    verb transitiu
  1. Aixecar amb la mà i sostenir un moment alguna cosa per formar-se una idea aproximada del que pesa. Les boles són massisses: sospesa’n una i ho veuràs.
  2. figuradament Examinar atentament per calcular el valor, la importància, el perill, etc., d’una cosa. Cal que sospesem bé el pro i el contra.

■ sospesar

verb transitiu Aixecar amb la mà i sostenir un moment alguna cosa per formar-se una idea aproximada del que pesa Les boles són massisses sospesa’n una i ho veuràs figuradament Examinar atentament per calcular el valor, la importància, el perill, etc, d’una cosa Cal que sospesem bé el pro i el contra
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sospir

■ sospir

masculí fisiologia animal i psicologia Inspiració profunda seguida d’una expiració audible, deguda moltes vegades a estats anímics el darrer sospir El sospir d’una persona en morir
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sospirall

■ sospirall

masculí construcció Respirall, respirador
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sospirar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sospirar</title>

Etimologia: del ll. sŭspīrare, íd. 1a font: s. XIII, Vides
    verb intransitiu
  1. Fer un sospir o sospirs. De tant en tant sospira: troba a faltar sa filla.
  2. figuradament
    1. Expressar un desig angoixós, delir-se, per una cosa. Tots sospiràvem pel nostre retorn a la pàtria.
    2. sospirar per (algú) Amar-lo en extrem.

■ sospirar

verb intransitiu Fer un sospir o sospirs De tant en tant sospira troba a faltar sa filla figuradament Expressar un desig angoixós, delir-se, per una cosa Tots sospiràvem pel nostre retorn a la pàtria sospirar per algú Amar-lo en extrem
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sospirós
| sospirosa

■ sospirós
| sospirosa

adjectiu Que sospira
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sospita


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sospita</title>

Etimologia: de sospitar 1a font: 1259
    femení
    1. Recel produït per una persona que, per determinades circumstàncies, hom creu culpable d’un delicte.
    2. Temença del qui sospita d’algú. Despertar una cosa sospites.
  2. Aparença, indici, que fa sospitar alguna cosa. Que això sigui així, ningú no en pot tenir la més lleu sospita.

■ sospita

femení Recel produït per una persona que, per determinades circumstàncies, hom creu culpable d’un delicte Temença del qui sospita d’algú Despertar una cosa sospites Aparença, indici, que fa sospitar alguna cosa Que això sigui així, ningú no en pot tenir la més lleu sospita
Informació complementària
Traducció