Es mostren 88939 resultats

sostenibilitat

<title type="display">sostenibilitat</title>

femení ecologia i economia Conjunt de polítiques destinades a fer compatible el creixement econòmic i la preservació de la biodiversitat i evitar, en darrer terme, la degradació de la biosfera provocada per l’acció humana.

sostenibilitat

femení ecologia i economia Conjunt de polítiques destinades a fer compatible el creixement econòmic i la preservació de la biodiversitat i evitar, en darrer terme, la degradació de la biosfera provocada per l’acció humana
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sostenible

■ sostenible

adjectiu Que pot ésser sostingut ecologia Que permet la regeneració dels recursos o del medi Creixement sostenible desenvolupament sostenible economia Sostenibilitat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sostenidor
| sostenidora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sostenidor</title>

Etimologia: de sostenir 1a font: s. XV
  1. adjectiu i masculí i femení Que sosté.
  2. masculí plural indumentària Peça interior femenina utilitzada per a sostenir els pits.
  3. masculí heràldica Cadascuna de les figures humanes, animals o d’altra mena que aguanten o acompanyen un escut.

■ sostenidor
| sostenidora

adjectiu i masculí i femení Que sosté masculí plural indumentària Peça interior femenina utilitzada per a sostenir els pits masculí heràldica Cadascuna de les figures humanes, animals o d’altra mena que aguanten o acompanyen un escut
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sosteniment


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sosteniment</title>

Etimologia: de sostenir 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. Acció de sostenir.
  2. vocal de sosteniment lingüística Element vocàlic, anomenat també anaptíctic, que es forma espontàniament i al marge de l’etimologia per facilitar la pronúncia de certs grups consonàntics o vocàlics de difícil realització o distinció.

■ sosteniment

masculí Acció de sostenir vocal de sosteniment lingüística Element vocàlic, anomenat també anaptíctic, que es forma espontàniament i al marge de l’etimologia per facilitar la pronúncia de certs grups consonàntics o vocàlics de difícil realització o distinció
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sostenint

■ sostenint

adjectiu heràldica Dit de la peça que porta un moble o una figura unida al damunt Dit del cap o del peu d’un escut el terç superior del qual és d’un esmalt diferent del seu i de l’esmalt del camper
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sostenir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sostenir</title>

Etimologia: del ll. sustinēre, íd. 1a font: 1272, CTort.
    verb
    1. intransitiu Aguantar totalment o parcialment el pes, resistir a la tendència a desplaçar-se d’una cosa. Dues columnes sostenen sengles escultures. El sostenia pel braç i l’impedia que se n’anés.
    2. pronominal Sostenir-se amb crosses. Sostenir-se a flor d’aigua.
  2. transitiu
    1. figuradament Ajudar algú o alguna cosa perquè no defalleixi, no decaigui, no s’abaixi, etc. Aquest aliment li sostindrà les forces. Procurar sostenir el coratge dels soldats. Sostenir una empresa. Sostenir una proposició, una doctrina, una opinió. Sostenir la veu, el to. Amb un esforç sostingut.
    2. Defensar (una idea, una opinió o una doctrina), insistint a afirmar-la contra qui la nega. L’acusat va sostenir sempre la seva innocència.
    3. Mantenir. Vam sostenir una llarga conversa.
  3. transitiu
    1. Resistir l’esforç d’algú o d’alguna cosa. Un dic per a sostenir l’empenta de l’aigua. El cadafal no va poder sostenir el pes de la gent.
    2. figuradament Sostenir l’assalt dels enemics.

■ sostenir

verb intransitiu Aguantar totalment o parcialment el pes, resistir a la tendència a desplaçar-se d’una cosa Dues columnes sostenen sengles escultures El sostenia pel braç i l’impedia que se n’anés pronominal Sostenir-se amb crosses Sostenir-se a flor d’aigua transitiu figuradament Ajudar algú o alguna cosa perquè no defalleixi, no decaigui, no s’abaixi, etc Aquest aliment li sostindrà les forces Procurar sostenir el coratge dels soldats Sostenir una empresa Sostenir una proposició, una doctrina, una opinió Sostenir la veu, el to Amb un esforç sostingut Defensar una idea, una opinió o una…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

sostindre

sostindre

verb transitiu , intransitiu i pronominal Sostenir
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sostingut
| sostinguda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sostingut</title>

Etimologia: de sostenir 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu Que se sosté, que és constant, regular. Un esforç sostingut.
  2. adjectiu fonètica, fonologia Dit de la consonant palatalitzada que acústicament presenta un lleu augment freqüencial als formants més alts.
  3. adjectiu heràldica
    1. Dit de la càrrega que en porta una altra al dessota unida a ella.
    2. Dit del cap o del peu d’un escut el terç inferior del qual és d’un esmalt diferent del seu i de l’esmalt del camper. Aleshores hom diu que és sostingut d’una cinta.
  4. masculí música
    1. Nota afectada per una diesi.
    2. diesi 2.

■ sostingut
| sostinguda

adjectiu Que se sosté, que és constant, regular Un esforç sostingut adjectiu fonètica, fonologia Dit de la consonant palatalitzada que acústicament presenta un lleu augment freqüencial als formants més alts adjectiu heràldica Dit de la càrrega que en porta una altra al dessota unida a ella Dit del cap o del peu d’un escut el terç inferior del qual és d’un esmalt diferent del seu i de l’esmalt del camper Aleshores hom diu que és sostingut d’una cinta masculí música Nota afectada per una diesi diesi 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sostracció

■ sostracció

femení Acció de sostreure o de sostreure’s l’efecte aritmètica Subtracció
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sostractiu
| sostractiva

■ sostractiu
| sostractiva

adjectiu Subtractiu
Traducció