Es mostren 88953 resultats

■ sospitable

■ sospitable

adjectiu Susceptible d’ésser sospitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sospitar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sospitar</title>

Etimologia: del ll. sŭspĕctare, íd., freqŭentatiu de suspicĕre ‘mirar de baix a dalt’ 1a font: s. XIII
    verb
    1. intransitiu Presumir per algun indici o alguna aparença que algú és culpable. Ella era la culpable, i ningú no en sospitava.
    2. transitiu Tots sospitàvem que ell era el culpable. Res no permetia de sospitar que les inundacions havien de recomençar.
  2. intransitiu Desconfiar, recelar. És una dona recelosa que sospita de tothom.

■ sospitar

verb intransitiu Presumir per algun indici o alguna aparença que algú és culpable Ella era la culpable, i ningú no en sospitava transitiu Tots sospitàvem que ell era el culpable Res no permetia de sospitar que les inundacions havien de recomençar intransitiu Desconfiar, recelar És una dona recelosa que sospita de tothom
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sospitós
| sospitosa

■ sospitós
| sospitosa

adjectiu Que dona motiu a sospitar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sospitosament

■ sospitosament

adverbi D’una manera sospitosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

sostenibilitat

<title type="display">sostenibilitat</title>

femení ecologia i economia Conjunt de polítiques destinades a fer compatible el creixement econòmic i la preservació de la biodiversitat i evitar, en darrer terme, la degradació de la biosfera provocada per l’acció humana.

sostenibilitat

femení ecologia i economia Conjunt de polítiques destinades a fer compatible el creixement econòmic i la preservació de la biodiversitat i evitar, en darrer terme, la degradació de la biosfera provocada per l’acció humana
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sostenible

■ sostenible

adjectiu Que pot ésser sostingut ecologia Que permet la regeneració dels recursos o del medi Creixement sostenible desenvolupament sostenible economia Sostenibilitat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sostenidor
| sostenidora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sostenidor</title>

Etimologia: de sostenir 1a font: s. XV
  1. adjectiu i masculí i femení Que sosté.
  2. masculí plural indumentària Peça interior femenina utilitzada per a sostenir els pits.
  3. masculí heràldica Cadascuna de les figures humanes, animals o d’altra mena que aguanten o acompanyen un escut.

■ sostenidor
| sostenidora

adjectiu i masculí i femení Que sosté masculí plural indumentària Peça interior femenina utilitzada per a sostenir els pits masculí heràldica Cadascuna de les figures humanes, animals o d’altra mena que aguanten o acompanyen un escut
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sosteniment


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sosteniment</title>

Etimologia: de sostenir 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. Acció de sostenir.
  2. vocal de sosteniment lingüística Element vocàlic, anomenat també anaptíctic, que es forma espontàniament i al marge de l’etimologia per facilitar la pronúncia de certs grups consonàntics o vocàlics de difícil realització o distinció.

■ sosteniment

masculí Acció de sostenir vocal de sosteniment lingüística Element vocàlic, anomenat també anaptíctic, que es forma espontàniament i al marge de l’etimologia per facilitar la pronúncia de certs grups consonàntics o vocàlics de difícil realització o distinció
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sostenint

■ sostenint

adjectiu heràldica Dit de la peça que porta un moble o una figura unida al damunt Dit del cap o del peu d’un escut el terç superior del qual és d’un esmalt diferent del seu i de l’esmalt del camper
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sostenir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sostenir</title>

Etimologia: del ll. sustinēre, íd. 1a font: 1272, CTort.
    verb
    1. intransitiu Aguantar totalment o parcialment el pes, resistir a la tendència a desplaçar-se d’una cosa. Dues columnes sostenen sengles escultures. El sostenia pel braç i l’impedia que se n’anés.
    2. pronominal Sostenir-se amb crosses. Sostenir-se a flor d’aigua.
  2. transitiu
    1. figuradament Ajudar algú o alguna cosa perquè no defalleixi, no decaigui, no s’abaixi, etc. Aquest aliment li sostindrà les forces. Procurar sostenir el coratge dels soldats. Sostenir una empresa. Sostenir una proposició, una doctrina, una opinió. Sostenir la veu, el to. Amb un esforç sostingut.
    2. Defensar (una idea, una opinió o una doctrina), insistint a afirmar-la contra qui la nega. L’acusat va sostenir sempre la seva innocència.
    3. Mantenir. Vam sostenir una llarga conversa.
  3. transitiu
    1. Resistir l’esforç d’algú o d’alguna cosa. Un dic per a sostenir l’empenta de l’aigua. El cadafal no va poder sostenir el pes de la gent.
    2. figuradament Sostenir l’assalt dels enemics.

■ sostenir

verb intransitiu Aguantar totalment o parcialment el pes, resistir a la tendència a desplaçar-se d’una cosa Dues columnes sostenen sengles escultures El sostenia pel braç i l’impedia que se n’anés pronominal Sostenir-se amb crosses Sostenir-se a flor d’aigua transitiu figuradament Ajudar algú o alguna cosa perquè no defalleixi, no decaigui, no s’abaixi, etc Aquest aliment li sostindrà les forces Procurar sostenir el coratge dels soldats Sostenir una empresa Sostenir una proposició, una doctrina, una opinió Sostenir la veu, el to Amb un esforç sostingut Defensar una idea, una opinió o una…
Informació complementària
Traducció