Es mostren 88940 resultats

■ sostractiu
| sostractiva

■ sostractiu
| sostractiva

adjectiu Subtractiu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sostrada

■ sostrada

femení construcció Conjunt de peces que formen el sostre o la coberta d’una casa, d’un edifici
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

sostral

sostral

masculí construcció Sostre, coberta d’un edifici o d’una cambra
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sostrar

■ sostrar

verb transitiu construcció Ensostrar, fer el sostre d’una casa, d’un edifici, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sostraure

■ sostraure

verb transitiu p p sostret -a Sostreure
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sostre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sostre</title>

Etimologia: de sostrar 1a font: c. 1300
    masculí
    1. construcció Part interior d’una casa, d’una habitació o d’una altra construcció, que la limita per dalt (en oposició al sòl o paviment, que la limita per baix).
    2. dormir sota sostre Dormir a cobert.
  2. per extensió
    1. Part inferior i superior d’una cavitat, d’un vehicle, d’un recipient, etc.
    2. Altura, magnitud màxima que assoleix o pot assolir una cosa. Han escalat el sostre del món (l’Himàlaia). El sostre salarial, competencial.
    3. baix de sostre figuradament D’escassa intel·ligència, de concepció escarransida.
    1. De coses que estan posades les unes sobre les altres, les que estan en un mateix pla horitzontal, en una mateixa de les zones horitzontals en què estan separades per alguna cosa. Les arengades estan disposades a sostres al barril.
    2. adoberia Cadascun dels gruixos o capes d’escorça que es dipositen sobre les peces o pells en fer la colga per a adobar-les.
  4. aeronàutica Altura màxima que pot assolir un aerodina, funció de la seva càrrega alar i de la potència dels seus motors.
  5. aeronàutica i meteorologia
    1. Situació atmosfèrica en la qual els núvols són per sota dels 3 000 m i cobreixen més de la meitat del cel.
    2. Capa més baixa dels núvols.
  6. esports En escalada, sobreplom horitzontal i pla.
  7. geologia Part superior d’una capa en el moment de dipositar-se.

■ sostre

masculí construcció Part interior d’una casa, d’una habitació o d’una altra construcció, que la limita per dalt en oposició al sòl o paviment, que la limita per baix dormir sota sostre Dormir a cobert per extensió Part inferior i superior d’una cavitat, d’un vehicle, d’un recipient, etc Altura, magnitud màxima que assoleix o pot assolir una cosa Han escalat el sostre del món l’Himàlaia El sostre salarial, competencial baix de sostre figuradament D’escassa intelligència, de concepció escarransida De coses que estan posades les unes sobre les altres, les que estan en un mateix pla horitzontal,…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sostremort

■ sostremort

masculí construcció Golfa no aprofitable a causa de la poca separació entre el sostre més alt de l’edifici i la teulada o coberta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sostreta

■ sostreta

femení Acció de sostreure Cosa sostreta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sostreure


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sostreure</title>

Partició sil·làbica: sos_treu_re
Etimologia: variant de sostraure 1a font: 1344, Ord. P. III
    verb [p p sostret -a]
  1. transitiu
    1. Treure una part d’una cosa perquè en minvi la quantitat. Sostreure sang d’algú. No li sostreguis mèrit.
    2. aritmètica Fer una subtracció, restar.
    1. transitiu Emparar-se d’una cosa d’altri perquè no pugui servir-se’n o exercir-hi una acció. Em van sostreure una carta que els comprometia. Sostreure algú a les mirades de la gent.
    2. transitiu Robar fraudulentament. Em van sostreure la cartera.
    3. pronominal Sostreure’s a una obligació, a una persecució. Sostreure’s als aplaudiments de la multitud.

■ sostreure

verb p p sostret -a transitiu Treure una part d’una cosa perquè en minvi la quantitat Sostreure sang d’algú No li sostreguis mèrit aritmètica Fer una subtracció, restar transitiu Emparar-se d’una cosa d’altri perquè no pugui servir-se’n o exercir-hi una acció Em van sostreure una carta que els comprometia Sostreure algú a les mirades de la gent transitiu Robar fraudulentament Em van sostreure la cartera pronominal Sostreure’s a una obligació, a una persecució Sostreure’s als aplaudiments de la multitud
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

sot.

sot.

abreviatura soterrani