Es mostren 88953 resultats

■ suficiència

■ suficiència

femení Qualitat de suficient Confiança en si mateix Manifestació exagerada d’aquesta confiança Donar-se algú aires de suficiència
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ suficient


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">suficient</title>

Partició sil·làbica: su_fi_ci_ent
Etimologia: del ll. sufficiens, -ntis, íd., part. pres. de sufficĕre ‘ser suficient’, der. de facĕre ‘fer’ 1a font: s. XIII, Desclot
  1. adjectiu Que basta, que és en la quantitat, la intensitat, la proporció, etc., que cal. Tres homes són suficients: no en necessitarem més.
    1. adjectiu Que revela suficiència o excessiva confiança en si mateix. Era un home antipàtic, suficient i ple de vanitat.
    2. masculí ensenyament Nota d’examen o d’avaluació en què és reconeguda la simple suficiència de l’examinand; aprovat.

■ suficient

adjectiu Que basta, que és en la quantitat, la intensitat, la proporció, etc, que cal Tres homes són suficients no en necessitarem més adjectiu Que revela suficiència o excessiva confiança en si mateix Era un home antipàtic, suficient i ple de vanitat masculí ensenyament Nota d’examen o d’avaluació en què és reconeguda la simple suficiència de l’examinand aprovat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ suficientment

■ suficientment

adverbi D’una manera suficient
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sufisme

■ sufisme

masculí islamisme Moviment asceticomístic de l’islam, considerat tradicionalment heterodox, que cerca la unió mística, sota el guiatge d’un mestre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sufix
| sufixa

■ sufix
| sufixa

adjectiu Afixat a l’acabament masculí gramàtica Afix afegit al darrere d’un mot per tal de formar-ne un altre
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sufixació

■ sufixació

femení gramàtica Acció de sufixar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sufixal

■ sufixal

adjectiu lingüística Relatiu o pertanyent al sufix Que té la forma o la funció d’un sufix
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sufixar

■ sufixar

verb transitiu gramàtica Afegir un sufix a un mot, al seu radical
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sufixoide


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sufixoide</title>

Partició sil·làbica: su_fi_xoi_de
Etimologia: de sufix i -oide
masculí lingüística Segon element de certs mots composts que ha perdut parcialment el seu significat originari i ha adquirit un valor de sufix. Ex.: -cola en terrícola, agrícola, cavernícola.

■ sufixoide

masculí lingüística Segon element de certs mots composts que ha perdut parcialment el seu significat originari i ha adquirit un valor de sufix Ex -cola en terrícola, agrícola, cavernícola
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ suflé


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">suflé</title>

Etimologia: del fr. soufflé ‘inflat, bufat’
    [plural suflés] gastronomia
  1. masculí Preparació a base de clares d’ou batudes a punt de neu amb altres ingredients dolços (com crema o xocolata) o salats (com pernil o peix) que, cuita al forn, queda esponjosa.
  2. adjectiu Dit de les viandes preparades de manera que siguin esponjoses.

■ suflé

plural suflés gastronomia masculí Preparació a base de clares d’ou batudes a punt de neu amb altres ingredients dolços com crema o xocolata o salats com pernil o peix que, cuita al forn, queda esponjosa adjectiu Dit de les viandes preparades de manera que siguin esponjoses
Traducció