Es mostren 88953 resultats

■ supí
| supina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">supí</title>

Etimologia: del ll. supinum ‘girat cap amunt’
  1. adjectiu
    1. Ajagut d’esquena, de sobines.
    2. mans supines Mans amb el palmell mirant cap a dalt.
  2. adjectiu i masculí lingüística Dit de la forma nominal del verb pròpia d’algunes llengües indoeuropees de tipus antic.
  3. ignorància supina Ignorància molt gran i inexcusable.

■ supí
| supina

adjectiu Ajagut d’esquena, de sobines mans supines Mans amb el palmell mirant cap a dalt adjectiu i masculí lingüística Dit de la forma nominal del verb pròpia d’algunes llengües indoeuropees de tipus antic ignorància supina Ignorància molt gran i inexcusable
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ supinació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">supinació</title>

Partició sil·làbica: su_pi_na_ci_ó
Etimologia: del ll. supinatio, -ōnis, íd. 1a font: 1868, DLCo.
    femení
  1. Posició supina.
  2. anatomia animal Moviment de l’avantbraç pel qual hom dirigeix el palmell de la mà cap amunt o cap endavant. És l’oposat a pronació.

■ supinació

femení Posició supina anatomia animal Moviment de l’avantbraç pel qual hom dirigeix el palmell de la mà cap amunt o cap endavant És l’oposat a pronació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ supinador
| supinadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">supinador</title>

Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. supinare ‘girar cap amunt’ 1a font: 1868, DLCo.
    adjectiu anatomia animal
  1. Que produeix la supinació.
  2. múscul supinador (o simplement supinador) Múscul que actua contribuint a la supinació.

■ supinador
| supinadora

adjectiu anatomia animal Que produeix la supinació múscul supinador o simplement supinador Múscul que actua contribuint a la supinació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ supinament

■ supinament

adverbi D’una manera supina
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

supl.

supl.

abreviatura suplement suplent
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ suplantable

■ suplantable

adjectiu Que pot ésser suplantat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ suplantació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">suplantació</title>

Partició sil·làbica: su_plan_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. td. supplantatio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. Acció de suplantar;
    2. l’efecte.
  2. dret penal
    1. Delicte consistent en el fet de substituir fraudulentament, en un escrit, paraules o frases que en variïn el sentit.
    2. Delicte consistent a ocupar el lloc d’un altre valent-se de mitjans il·lícits.

■ suplantació

femení Acció de suplantar l’efecte dret penal Delicte consistent en el fet de substituir fraudulentament, en un escrit, paraules o frases que en variïn el sentit Delicte consistent a ocupar el lloc d’un altre valent-se de mitjans illícits
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ suplantador
| suplantadora

■ suplantador
| suplantadora

adjectiu i masculí i femení Que suplanta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ suplantar

■ suplantar

verb transitiu Prendre el lloc d’algú traient-l’en deslleialment o fent-l’en excloure Després d’enderrocar el rei, el suplantà dret penal Cometre el delicte de suplantació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ supleció

■ supleció

femení lingüística Fenomen que consisteix a cobrir, en una sèrie morfològica, algunes formes que li falten, amb formes que pertanyen a una altra sèrie