Es mostren 88939 resultats

■ suplència

■ suplència

femení Acció de suplir Dret de suplir Funció de suplent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ suplent

■ suplent

adjectiu i masculí i femení abreviatura supl Que supleix algú en les seves funcions
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ supletiu
| supletiva

■ supletiu
| supletiva

adjectiu Que supleix una deficiència lingüística Relatiu o pertanyent a la supleció
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ supletivament

■ supletivament

adverbi Suplint deficiències
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ supletori
| supletòria

■ supletori
| supletòria

adjectiu Que supleix una deficiència, supletiu Que complementa adjectiu i masculí telecomunicacions Dit de l’aparell telefònic connectat a un de principal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ súplica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">súplica</title>

Etimologia: de suplicar 1a font: 1653, DTo.
    femení
  1. Acció de suplicar.
  2. Paraules o escrit amb què hom suplica una cosa.
  3. diplomàtica i dret Clàusula final d’un escrit dirigit a l’autoritat administrativa o judicial per obtenir una resolució de gràcia o de justícia.
  4. recurs de súplica dret processal Recurs d’apel·lació interposat contra resolucions de les audiències i del tribunal suprem davant la mateixa sala que hagi dictat sentència resolutòria d’incidents que es promoguin durant la segona instància o durant el procediment de cassació.

■ súplica

femení Acció de suplicar Paraules o escrit amb què hom suplica una cosa diplomàtica i dret Clàusula final d’un escrit dirigit a l’autoritat administrativa o judicial per obtenir una resolució de gràcia o de justícia recurs de súplica dret processal Recurs d’apellació interposat contra resolucions de les audiències i del tribunal suprem davant la mateixa sala que hagi dictat sentència resolutòria d’incidents que es promoguin durant la segona instància o durant el procediment de cassació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ suplicació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">suplicació</title>

Partició sil·làbica: su_pli_ca_ci_ó
Etimologia: del ll. supplicatio, -ōnis, íd. 1a font: 1653, DTo.
    femení
  1. Acció de suplicar.
  2. antigament història del dret Recurs de súplica contra sentències de vista de tribunals superiors.
  3. recurs de suplicació dret del treball Recurs d’apel·lació que hom interposa davant un tribunal central de treball contra les resolucions de les magistratures.

■ suplicació

femení Acció de suplicar antigament història del dret Recurs de súplica contra sentències de vista de tribunals superiors recurs de suplicació dret del treball Recurs d’apellació que hom interposa davant un tribunal central de treball contra les resolucions de les magistratures
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ suplicador
| suplicadora

■ suplicador
| suplicadora

adjectiu Que suplica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ suplicant

■ suplicant

adjectiu i masculí i femení Que suplica
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ suplicar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">suplicar</title>

Etimologia: del ll. supplicare, íd., der. de supplex, -ĭcis ‘el qui flecteix els genolls suplicant’ 1a font: c. 1251
    verb transitiu
    1. Demanar amb submissió i humilitat (a algú) de concedir, de permetre, una cosa. Suplicar Déu.
    2. Demanar amb submissió i humilitat (alguna cosa) a algú. Suplicar una gràcia al rei.
  2. dret processal Interposar un recurs de súplica o de suplicació.

■ suplicar

verb transitiu Demanar amb submissió i humilitat a algú de concedir, de permetre, una cosa Suplicar Déu Demanar amb submissió i humilitat alguna cosa a algú Suplicar una gràcia al rei dret processal Interposar un recurs de súplica o de suplicació
Informació complementària
Traducció