Diccionari - GDLC | diccionari.cat

adjectiu
1. Que supleix una deficiència, supletiu.
2. Que complementa.
adjectiu i masculí telecomunicacions Dit de l’aparell telefònic connectat a un de principal.

■ supletori

| supletòria

adjectiu Que supleix una deficiència, supletiu Que complementa adjectiu i masculí telecomunicacions Dit de l’aparell telefònic connectat a un de principal

■ súplica

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">súplica</title>

Etimologia: de suplicar 1a font: 1653, DTo.

femení

Acció de suplicar.
Paraules o escrit amb què hom suplica una cosa.
diplomàtica i dret Clàusula final d’un escrit dirigit a l’autoritat administrativa o judicial per obtenir una resolució de gràcia o de justícia.
recurs de súplica dret processal Recurs d’apel·lació interposat contra resolucions de les audiències i del tribunal suprem davant la mateixa sala que hagi dictat sentència resolutòria d’incidents que es promoguin durant la segona instància o durant el procediment de cassació.

femení Acció de suplicar Paraules o escrit amb què hom suplica una cosa diplomàtica i dret Clàusula final d’un escrit dirigit a l’autoritat administrativa o judicial per obtenir una resolució de gràcia o de justícia recurs de súplica dret processal Recurs d’apellació interposat contra resolucions de les audiències i del tribunal suprem davant la mateixa sala que hagi dictat sentència resolutòria d’incidents que es promoguin durant la segona instància o durant el procediment de cassació

■ suplicació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">suplicació</title>

Partició sil·làbica: su_pli_ca_ci_ó
Etimologia: del ll. supplicatio, -ōnis, íd. 1a font: 1653, DTo.

femení

Acció de suplicar.
antigament història del dret Recurs de súplica contra sentències de vista de tribunals superiors.
recurs de suplicació dret del treball Recurs d’apel·lació que hom interposa davant un tribunal central de treball contra les resolucions de les magistratures.

■ suplicació

femení Acció de suplicar antigament història del dret Recurs de súplica contra sentències de vista de tribunals superiors recurs de suplicació dret del treball Recurs d’apellació que hom interposa davant un tribunal central de treball contra les resolucions de les magistratures

■ suplicador

| suplicadora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">suplicador</title>

Etimologia: del ll. supplicator, -ōris, íd.

adjectiu Que suplica.

■ suplicador

| suplicadora

adjectiu Que suplica

■ suplicant

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">suplicant</title>

Etimologia: del ll. supplicans, -ntis, participi pres. de supplicare ‘suplicant’ 1a font: 1803, DEst.

adjectiu i masculí i femení Que suplica.

■ suplicant

adjectiu i masculí i femení Que suplica

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ suplementàriament

■ suplència

■ suplent

■ supletiu | supletiva

■ supletiu | supletiva

■ supletivament

■ supletori | supletòria

■ supletori | supletòria

■ súplica

■ suplicació

■ suplicador | suplicadora

■ suplicador | suplicadora

■ suplicant

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ supletiu

| supletiva

■ supletiu

| supletiva

■ supletori

| supletòria

■ supletori

| supletòria

■ suplicador

| suplicadora

■ suplicador

| suplicadora

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia