Es mostren 88940 resultats

tanda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tanda</title>

Accessory
Etimologia: probablement de l’àr. tanẓîm ‘disposició ordenada, en sèrie’, pronunciat en àr. vg. del país tànden, pl. tàndens, tandes, d’on es formà un sing. tanda 1a font: s. XIII
Body
    femení
  1. Cadascun dels grups de persones que alternen en un treball. La primera tanda treballa de les sis a les nou; la segona, de les nou a les dotze.
    1. Cadascun dels moments o estones d’una activitat que s’assignen ordenadament als diversos participants per a exercir-la alternativament. A la font cal esperar tanda per a omplir el càntir. Arribar-li a algú la seva tanda.
    2. Cadascun dels períodes de treball en què és dividida la jornada laboral d’una empresa. Dues tandes de dia i una de nit.
    3. Part de temps que toca de regada a cada participant d’un dret d’usar l’aigua d’una séquia o d’un riu segons la reglamentació establerta.
    4. dret aragonès Espai de sis mesos d’arrendament de propietats urbanes, que hom compta a Aragó des de Nadal fins al 24 de juny.
    5. demanar tanda Demanar per a participar en una activitat que s’exerceix en moments successius i alternant-hi diverses persones.
    6. no donar tanda figuradament Parlar molt sense deixar parlar els altres.
    7. prendre (o agafar) tanda Disposar-se a observar l’ordre establert i a actuar en arribar el moment designat.
    8. tocar (o venir) la tanda (a algú) Arribar-li el moment d’actuar.
  2. Sèrie, conjunt de coses successives. La segona tanda de sardanes. Van començar una nova tanda de garrotades.

tanda

tàndem


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tàndem</title>

Accessory
Etimologia: de l’angl. tandem, íd., i aquest, del ll. tandem ‘finalment’, usat en argot, segurament estudiantil, en el sentit de at length ‘a la llarga’, i aplicat a vehicles llargs
Body
    masculí
    1. Nom donat al conjunt de dos o més òrgans mecànics, animals, etc., disposats l’un darrere l’altre.
    2. electrotècnia i tecnologia Conjunt de dos o més dispositius o elements desplaçables o giratoris muntats de manera que puguin ésser accionats simultàniament.
    3. transports Tir de dos o més cavalls posats l’un darrere l’altre.
    4. transports Bicicleta per a dues persones o més, cadascuna de les quals disposa de selló, de pedals i de manillar, el qual és fix llevat del davanter que serveix per a canviar de direcció.
  1. en tàndem Dit de la disposició de dos o més animals, elements mecànics, màquines, etc., instal·lats o col·locats l’un darrere l’altre, de manera que combinen llurs efectes.

tàndem

tanetià
| tanetiana


<title type="display">tanetià</title>

Accessory
Partició sil·làbica: ta_ne_ti_à
Body
    estratigrafia
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al tanetià.
  2. masculí Estatge superior del paleocè, de fàcies marina, situat entre el montià i l’ilerdià.

tanetià
| tanetiana

tang


<title type="display">tang</title>

Accessory
Homòfon: tanc
Body
    història
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als tangs.
  2. masculí i femení Membre de la dinastia imperial xinesa, que regnà del 618 al 907.

tang

tanga

tanga

Traducció

tàngara


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tàngara</title>

Accessory
Etimologia: del cast. tángara, i aquest, del tupí tangara, íd.
Body
femení ornitologia Nom donat a qualsevol ocell de la família dels tanàgrids. Cal destacar la tàngara de set colors (Tanagra chilensis) i la tàngara escarlata (Pyranga rubra) del sud-est d’Amèrica del Nord.

tàngara

tangència

tangència

tangencial


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tangencial</title>

Accessory
Partició sil·làbica: tan_gen_ci_al
Etimologia: de tangent
Body
    adjectiu
  1. geometria
    1. Relatiu o pertanyent a una tangent.
    2. En la direcció d’una tangent.
  2. figuradament Que té només una lleugera relació amb alguna cosa. Cal parlar directament del problema i no perdre el temps en qüestions tangencials.

tangencial

tangencialment

tangencialment

tangent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tangent</title>

Accessory
Etimologia: del ll. tangens, -ntis, participi pres. de tangĕre ‘tocar’ 1a font: 1803, DEst.
Body
  1. adjectiu geometria
    1. Que toca en un sol punt una línia o una superfície. Dues circumferències tangents.
    2. pla tangent Donada una superfície z=f(x, y) i un punt P[x0, y0, f(x0, y0)], pla que conté les rectes tangents en aquest punt a totes les corbes contingudes en la superfície considerada i que passen pel punt [x0, y0, f(x0, y0)].
    3. recta tangent (o simplement tangent) Recta que passa per un punt P d’una corba o d’una superfície i és la posició límit d’una recta variable que passa per aquest punt i per un altre de la mateixa corba o superfície que es mou fins a coincidir amb el primer.
    4. vector tangent Donada una corba qualsevol x = x(t), y = y(t), z = z(t) i un punt [x(t0), y(t0), z(t0)], vector paral·lel a [x′(t0), y′( t0), z′(t0)] i de mòdul unitat.
  2. femení matemàtiques
    1. [símbol tan, tg] Raó trigonomètrica definida per a un angle α com la relació entre el sinus i el cosinus, o sigui, tg α = sin α/cos α.
    2. tangent hiperbòlica [símbol tanh, tgh, th] Funció de variable complexa z, definida per l’expressió tanh(z)= (exe-x)/(ex+ e-x).
  3. anar-se’n (o fugir) per la tangent figuradament Escapolir-se amb un subterfugi.

tangent