Es mostren 88939 resultats

■ tarràs

■ tarràs

masculí plural tarrassos Gerra amb dues nanses
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tàrrec


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tàrrec</title>

Etimologia: d’origen incert 1a font: 1409
    masculí botànica i farmàcia, indústria farmacèutica
  1. Planta herbàcia perenne de la família de les labiades (Salvia verbenaca), de fulles oblongues i piloses, flors blaves o violàcies, arranjades en verticil·lastres, emprada en medicina popular.
  2. Tarró.

■ tàrrec

masculí botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Planta herbàcia perenne de la família de les labiades Salvia verbenaca , de fulles oblongues i piloses, flors blaves o violàcies, arranjades en verticillastres, emprada en medicina popular Tarró
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tarresà
| tarresana

tarresà
| tarresana

adjectiu i masculí i femení De Tarrés Garrigues
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tarró


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tarró</title>

Etimologia: d’origen incert, com tàrrec, amb el qual cal relacionar-lo
masculí botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Planta herbàcia perenne de la família de les labiades (Salvia pratensis), olorosa, pubescent, de fulles ovades i crenades i flors blaves i grosses, i amb propietats vulneràries.

■ tarró

masculí botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Planta herbàcia perenne de la família de les labiades Salvia pratensis , olorosa, pubescent, de fulles ovades i crenades i flors blaves i grosses, i amb propietats vulneràries
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tarrogenc
| tarrogenca

tarrogenc
| tarrogenca

adjectiu i masculí i femení De Tarroja de Segarra Segarra
Gran Diccionari de la llengua catalana

tarrogí
| tarrogina

tarrogí
| tarrogina

adjectiu i masculí i femení Tarrogenc
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tars


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tars</title>

Etimologia: del gr. tarsós ‘planta del peu, tars’ 1a font: 1839, DLab.
    masculí anatomia animal
  1. Element de l’esquelet de les extremitats posteriors dels vertebrats tetràpodes que uneix el segon element d’aquestes extremitats, format per la tíbia i el peroné, amb el quart, format pels metatarsians.
  2. Última part de les potes dels insectes que segueix la tíbia.
  3. Làmina fibrosa resistent que va de l’una a l’altra comissura de les parpelles, entre el múscul orbicular i la conjuntiva.

■ tars

masculí anatomia animal Element de l’esquelet de les extremitats posteriors dels vertebrats tetràpodes que uneix el segon element d’aquestes extremitats, format per la tíbia i el peroné, amb el quart, format pels metatarsians Última part de les potes dels insectes que segueix la tíbia Làmina fibrosa resistent que va de l’una a l’altra comissura de les parpelles, entre el múscul orbicular i la conjuntiva
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tars-

■ tars-

Forma prefixada del mot tars Ex tarsàlgia
Gran Diccionari de la llengua catalana

tars-metatars

tars-metatars

masculí anatomia animal tars 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tarsal

■ tarsal

adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent al tars
Traducció