Es mostren 88940 resultats

■ teca1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">teca</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: probablement regressiu de encatacar-se ‘menjar-se’, encreuament de atacar-se i encarcanyar-se, i de l’ant. entecar-se ‘contagiar-se’, alteració de *eticar-se, der. de ètic2 ‘tísic’
    femení col·loquialment
  1. Vianda, menjar, conjunt de coses comestibles. Només es preocupava per la teca.
  2. figuradament Conjunt de coses a fer, feina a fer. No ho acabarem pas avui: encara queda molta teca.



    3. Vegeu també:
    teca2
    teca3

■ teca1

femení colloquialment Vianda, menjar, conjunt de coses comestibles Només es preocupava per la teca figuradament Conjunt de coses a fer, feina a fer No ho acabarem pas avui encara queda molta teca Vegeu també teca 2 teca 3
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ teca2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">teca</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: del ll. thēca, i aquest, del gr. thḗkē ‘dipòsit, estoig’
    femení
    1. Capsa per a guardar alguna cosa.
    2. Capseta envidrada que forma part d’un reliquiari i dins la qual hom conserva la relíquia o relíquies d’un sant.
  2. anatomia animal
    1. Recobriment de teixit conjuntiu fibrós que envolta certs òrgans dels metazous.
    2. Closca, calcària, quitinosa o d’altra mena, que sosté i envolta el cos de molts protozous rizòpodes.
    3. Relleu circular o oval que forma part de l’endoesquelet calcari d’un pòlip de madreporari.
  3. botànica
    1. Cadascuna de les dues meitats de l’antera.
    2. Cadascuna de les dues parts encaixades del frústul de les diatomees.
    3. obsolet Asc.
    4. Nom donat a les membranes endurides de diversos protists.



    4. Vegeu també:
    teca1
    teca3

■ teca2

femení Capsa per a guardar alguna cosa Capseta envidrada que forma part d’un reliquiari i dins la qual hom conserva la relíquia o relíquies d’un sant anatomia animal Recobriment de teixit conjuntiu fibrós que envolta certs òrgans dels metazous Closca, calcària, quitinosa o d’altra mena, que sosté i envolta el cos de molts protozous rizòpodes Relleu circular o oval que forma part de l’endoesquelet calcari d’un pòlip de madreporari botànica Cadascuna de les dues meitats de l’antera Cadascuna de les dues parts encaixades del frústul de les diatomees obsolet Asc Nom donat a les membranes…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ teca3

■ teca3

femení botànica i fusteria tec 2 Vegeu també teca 1 teca 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tecal

■ tecal

adjectiu Relatiu o pertanyent a la teca 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

tecameboides


<title type="display">tecameboides</title>

Partició sil·làbica: te_ca_me_boi_des
    masculí zoologia
  1. plural Ordre de protozous rizòpodes proveïts de teca, com l’arcel·la.
  2. singular Protozou de l’ordre dels tecameboides.

tecameboides

masculí zoologia plural Ordre de protozous rizòpodes proveïts de teca, com l’arcella singular Protozou de l’ordre dels tecameboides
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ teci

■ teci

masculí botànica Himeni dels ascomicets i dels ascolíquens
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tecitis

tecitis

femení patologia Inflamació d’una beina tendinosa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tecla


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tecla</title>

Etimologia: probablement de l’àr. africà i hispànic téqra, que designava diversos recipients i capses de música, sobretot de teclat, i acabà per designar reductivament les tecles 1a font: 1529
    femení
    1. música Petita palanca dels instruments de teclat sobre la qual recolza el dit de l’instrumentista per a accionar el mecanisme que permet la producció del so desitjat.
    2. per extensió Cadascuna de les barretes o botons que, disposats en un ordre determinat i premuts amb els dits, serveixen per a accionar els mecanismes d’una màquina d’escriure, d’un ordinador, d’una linotip, etc.
    3. tecla de funció informàtica Tecla que, en els diferents programes d’aplicació, duu a terme una o diverses ordres concretes.
    4. tecla morta màquines i instruments d’oficina Cadascuna de les tecles d’una màquina d’escriure l’accionament de les quals no comporta l’avanç del carro o de la bola.
  2. figuradament
    1. Cadascun dels mitjans possibles per a la consecució d’un fi.
    2. Cadascuna de les diverses matèries que hom pot tocar. L’oncle no va ésser mai ric: tocava massa tecles.
    3. encertar (o endevinar) la tecla Encertar la solució d’una dificultat.
    4. tocar totes les tecles Posar tots els mitjans o ocupar-se en tota mena de coses.

■ tecla

femení música Petita palanca dels instruments de teclat sobre la qual recolza el dit de l’instrumentista per a accionar el mecanisme que permet la producció del so desitjat per extensió Cadascuna de les barretes o botons que, disposats en un ordre determinat i premuts amb els dits, serveixen per a accionar els mecanismes d’una màquina d’escriure, d’un ordinador, d’una linotip, etc tecla de funció informàtica Tecla que, en els diferents programes d’aplicació, duu a terme una o diverses ordres concretes tecla morta màquines i instruments d’oficina Cadascuna de les tecles d’una màquina d’…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ teclat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">teclat</title>

Etimologia: de tecla
    masculí
  1. Conjunt de les tecles d’un instrument musical, d’una màquina d’escriure, de calcular, etc.
  2. informàtica Perifèric d’un ordinador constituït per un conjunt de tecles activables manualment i sovint disposades com les d’una màquina d’escriure.

■ teclat

masculí Conjunt de les tecles d’un instrument musical, d’una màquina d’escriure, de calcular, etc informàtica Perifèric d’un ordinador constituït per un conjunt de tecles activables manualment i sovint disposades com les d’una màquina d’escriure
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tecleig

■ tecleig

masculí Acció de teclejar
Traducció