Es mostren 88953 resultats

ten-

ten-

tenaç


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tenaç</title>

Accessory
Etimologia: del ll. tenax, -ācis ‘que s’aguanta fortament; molt adherent; tenaç’, der. de tenēre ‘tenir agafat, retenir’ 1a font: 1696, DLac.
Body
    adjectiu
    1. Que es desadhereix molt difícilment.
    2. física Que és format de parts que mostren una forta cohesió entre elles. El vesc és una substància molt tenaç.
    3. tecnologia Dit del material que presenta tenacitat.
  1. figuradament
    1. Ferm en les seves opinions, els seus propòsits, les seves resolucions, etc., que desisteix molt difícilment d’allò que pensa fer o que vol fer. Un home tenaç i perseverant.
    2. memòria tenaç Memòria molt retentiva.

tenaç

tenacitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tenacitat</title>

Accessory
Etimologia: del ll. tenacĭtas, -ātis, íd. 1a font: 1696, DLac.
Body
    femení
    1. Qualitat de tenaç.
    2. física i tecnologia Propietat dels cossos que resisteixen els esforços de tracció tot deformant-se i estirant-se abans de trencar-se.
  1. figuradament Va ésser un home d’una tenacitat excepcional.

tenacitat

tenacle


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tenacle</title>

Accessory
Etimologia: del ll. tenacŭlum ‘lligam’, der. de tenēre ‘agafar, sostenir’
Body
    masculí
  1. cirurgia Instrument en forma de ganxo que hom empra per a aixecar i sostenir diversos òrgans en les operacions, especialment en les lligades.
  2. anatomia animal Lligament fibrós que sosté un òrgan o una part.

tenacle

Traducció

tenaçment

tenaçment

tenàlgia

tenàlgia

Traducció

tenalla1

tenalla1

tenalla2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tenalla</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Accessory
Etimologia: del ll. tenacŭlas, dimin. de tenaces, -ium ‘lligams; grapes’, der. de tenax, -ācis ‘resistent’ 1a font: 1575, DPou.
Body
    femení
  1. construcció En una fortificació, obra exterior davant la cortina, que forma un o dos angles obtusos entrants entre dos bastions.
  2. tàctica Maniobra bèl·lica per tal d’aïllar una zona enemiga entre dues forces pròpies.
  3. plural
    1. ferreteria Alicates, especialment les grosses o les destinades a arrencar claus o a tallar filferro.
    2. medicina Instrument mèdic semblant a unes pinces, de branques fortes i tallants.



  4. Vegeu també:
    tenalla1

tenalla2

tenallada

tenallada

tenallar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tenallar</title>

Accessory
Etimologia: de tenalla2
Body
    verb transitiu
    1. Agafar amb les tenalles. Tenallar un clau.
    2. Torturar pessigant fortament amb unes tenalles. Tenallaren el reu perquè revelés l’amagatall dels seus companys.
    3. història del dret Arrencar (a algú) fragments de carn tant amb tenalla freda com amb tenalla roent.
  1. per analogia Agafar fort (algú o alguna cosa) amb les mans, les cames, un instrument, etc. Els guàrdies tenallaven l’intrús perquè no es mogués.
  2. figuradament Torturar, fer sofrir, moralment. Aquell dubte el tenallava dia i nit.

tenallar