Es mostren 88939 resultats

■ tenca1

■ tenca1

femení ictiologia Actinopterigi de l’ordre dels cipriniformes, de la família dels ciprínids Tinca tinca , amb dues barbetes bucals, pell gruixuda amb escates petites i de carn molt estimada però amb gust de fang Vegeu també tenca 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tenca2

■ tenca2

femení Penca especialment indústria surera Panna de suro Vegeu també tenca 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tençó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tençó</title>

Homòfon: tensor
Etimologia: reducció del b. ll. intentio, -onis, per encreuament amb el cl. contentio ‘contesa’
femení literatura En la poesia occitana i en la catalana antiga, gènere estròfic dialogat provinent del debat o disputa que, sobre una qüestió qualsevol, han mantingut dos poetes, cadascun expressant en vers el seu punt de vista.

■ tençó

femení literatura En la poesia occitana i en la catalana antiga, gènere estròfic dialogat provinent del debat o disputa que, sobre una qüestió qualsevol, han mantingut dos poetes, cadascun expressant en vers el seu punt de vista
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tenda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tenda</title>

Etimologia: del ll. vg. *tĕndĭta, forma substantivada d’un participi vg. tĕndĭtus, -a, -um de tendĕre ‘estendre’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Envelat portàtil, fàcilment desmuntable, consistent en un dosser de lona, de tela, de pell, de canyes, etc., que hom estén sobre una carcassa de pals clavats a terra. Tenda de campanya.
  2. per analogia
    1. Nom donat a diversos abrics parats a semblança de tenda.
    2. marina, marítim Cadascuna de les cobertes de tela que, en diversos indrets d’una embarcació, són destinades a guardar del sol o de l’aigua les persones i la càrrega.
    3. transports Peça de tela muntada damunt les baranes d’un carro o d’altre vehicle per a servir d’aixopluc.
  3. per extensió
    1. Establiment on hom ven al detall comestibles i, a vegades, merceria i altres gèneres. Les escombres, les pots comprar a la tenda de la cantonada.
    2. anatomia animal Nom donat a algunes membranes que, a manera de teulada, cobreixen alguns òrgans.

■ tenda

femení Envelat portàtil, fàcilment desmuntable, consistent en un dosser de lona, de tela, de pell, de canyes, etc, que hom estén sobre una carcassa de pals clavats a terra Tenda de campanya per analogia Nom donat a diversos abrics parats a semblança de tenda marina, marítim Cadascuna de les cobertes de tela que, en diversos indrets d’una embarcació, són destinades a guardar del sol o de l’aigua les persones i la càrrega transports Peça de tela muntada damunt les baranes d’un carro o d’altre vehicle per a servir d’aixopluc per extensió Establiment on hom ven al detall comestibles i, a vegades…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tendal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tendal</title>

Etimologia: de tenda 1a font: s. XV
masculí Tela que, mantinguda estesa a certa distància de terra, serveix per a fer ombra i protegir de la pluja. Hem fet posar un tendal sobre l’eixida perquè el sol no entri a les habitacions, a l’estiu.

■ tendal

masculí Tela que, mantinguda estesa a certa distància de terra, serveix per a fer ombra i protegir de la pluja Hem fet posar un tendal sobre l’eixida perquè el sol no entri a les habitacions, a l’estiu
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tendat

tendat

masculí transports Interior d’un carro quan va cobert amb la tenda
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tendència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tendència</title>

Partició sil·làbica: ten_dèn_ci_a
Etimologia: de tendir 1a font: 1839, DLab.
    femení
    1. Inclinació, disposició, en virtut de la qual hom és atret devers un fi. Tenir algú una tendència a exagerar.
    2. Inclinació d’un objecte a moure’s en una certa direcció. La tendència dels cossos a caure.
    3. filosofia i psicologia Inclinació natural en virtut de la qual un ésser és atret devers un fi i hi tendeix.
    1. Orientació o corrent que es desenvolupa a l’interior d’un grup, partit, etc., o d’un moviment cultural, artístic o literari. A tots els partits hi ha una tendència a l’esquerra.
    2. Conjunt de les persones que manifesten aquesta tendència. La tendència reaccionària no ha entrat a l’ajuntament.
    1. Conjunt dels factors que orienten un fenomen vers una direcció determinada.
    2. economia Conjunt dels factors que determinen el moviment continu i prolongat de qualsevol activitat en una direcció coneguda durant un període de temps que és llarg amb relació al cicle econòmic.
    3. lingüística Terme que els adversaris dels neogramàtics empraven per a descriure la forma no mecànica de produir-se l’evolució de les llengües al llarg del temps.
    4. tendència baromètrica meteorologia Variació de pressió que experimenta l’atmosfera durant les tres hores que precedeixen l’instant de l’observació d’aquest element meteorològic.
  4. estadística
    1. Línia que presenta un conjunt de dades estadístiques en relació amb el temps, i que únicament presenta diferències a causa de les variacions estacionals, o purament aleatòries.
    2. tendència central Propensió que presenten determinades dades estadístiques quantitatives a agrupar-se a l’entorn d’una variant, que generalment coincideix amb la mitjana, la mediana o la moda.

■ tendència

femení Inclinació, disposició, en virtut de la qual hom és atret devers un fi Tenir algú una tendència a exagerar Inclinació d’un objecte a moure’s en una certa direcció La tendència dels cossos a caure filosofia i psicologia Inclinació natural en virtut de la qual un ésser és atret devers un fi i hi tendeix Orientació o corrent que es desenvolupa a l’interior d’un grup, partit, etc, o d’un moviment cultural, artístic o literari A tots els partits hi ha una tendència a l’esquerra Conjunt de les persones que manifesten aquesta tendència La tendència reaccionària no ha entrat a l’ajuntament…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tendencial

tendencial

adjectiu filosofia i psicologia Relatiu o pertanyent a la tendència
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tendenciós
| tendenciosa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tendenciós</title>

Partició sil·làbica: ten_den_ci_ós
Etimologia: de tendència 1a font: 1917, DOrt.
adjectiu Que mostra o implica tendència cap a un fi determinat, que accentua uns determinats aspectes, amb una intenció clara i generalment partidista. Aquest és un llibre tendenciós. Era una persona molt tendenciosa. El partit dona unes consignes massa tendencioses.

■ tendenciós
| tendenciosa

adjectiu Que mostra o implica tendència cap a un fi determinat, que accentua uns determinats aspectes, amb una intenció clara i generalment partidista Aquest és un llibre tendenciós Era una persona molt tendenciosa El partit dona unes consignes massa tendencioses
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tendenciosament

■ tendenciosament

adverbi D’una manera tendenciosa
Traducció