Es mostren 88953 resultats

teniasi

teniasi

femení patologia Infestació del cos per les tènies
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tenicida

■ tenicida

adjectiu i masculí farmàcia, indústria farmacèutica i terapèutica Dit de l’agent que mata o destrueix les tènies
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tenidor
| tenidora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tenidor</title>

Etimologia: de tenir 1a font: 1272, CTort.
    masculí i femení
    1. Persona que té o posseeix una cosa.
    2. comptabilitat El qui posseeix una lletra de canvi, un pagaré o qualsevol altre document endossable.
  2. tenidor de llibres comptabilitat El qui té al seu càrrec els llibres de comptabilitat d’una empresa o entitat.

■ tenidor
| tenidora

masculí i femení Persona que té o posseeix una cosa comptabilitat El qui posseeix una lletra de canvi, un pagaré o qualsevol altre document endossable tenidor de llibres comptabilitat El qui té al seu càrrec els llibres de comptabilitat d’una empresa o entitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tenidoria

■ tenidoria

femení comptabilitat Part de la comptabilitat que considera la tècnica de dur els llibres comptables
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

tènids


<title type="display">tènids</title>

    masculí zoologia
  1. plural Família de platihelmints de la classe dels cestodes, que inclou la tènia de l’home.
  2. singular Platihelmint de la família dels tènids.

tènids

masculí zoologia plural Família de platihelmints de la classe dels cestodes, que inclou la tènia de l’home singular Platihelmint de la família dels tènids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ teniforme

■ teniforme

adjectiu Que té una forma semblant a la de la tènia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tenífug
| tenífuga

■ tenífug
| tenífuga

adjectiu i masculí farmàcia, indústria farmacèutica Dit de l’antihelmíntic actiu contra la tènia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ teniment

■ teniment

masculí Acció de tenir 2 sustentació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tenir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tenir</title>

Homòfon: taní
Etimologia: del ll. tenēre ‘tenir agafat; retenir’, que en els seus derivats pren la forma -tinēre 1a font: s. XII
    verb
  1. transitiu [imper sing 2 tingues, pl tingueu; o ten, pl teniu] Verb que denota que la cosa expressada pel complement directe pertany al seu subjecte o està sota el seu control, n’és una part, n’és una qualitat o l’afecta de tal o tal manera. Ella tenia quatre fills. Tenia dues minyones. El bou té banyes. Barcelona té carrers molt estrets, al costat d’altres de molt amples. Tenir talent, tenir memòria, tenir bon gust. Tingues una mica més de paciència.
  2. [imper sing 2 ten, pl teniu; o tingues, pl tingueu] transitiu
    1. Amb les mans, els braços, etc., impedir que una cosa cedeixi a una força, caigui, s’afluixi, se solti, etc. Ten la corda amb totes dues mans i no l’amollis per res del món. Ell tenia totes quatre pilotes amb una sola mà. Tenia un infant al braç. Tenir el timó, les regnes.
    2. figuradament Tenir la direcció d’un afer. Tenir la paella pel mànec.
    3. Considerar com a. Ten-lo per bona persona. Tingues a honor de rebre’l a casa. Tothom el tenia per boig.
  3. [imper sing 2 ten, pl teniu]
    1. pronominal Mantenir-se dret, sense caure, sense cedir. Ten-te amb un sol peu. Estic, de cansat, que no em puc tenir.
    2. transitiu figuradament Mantenir, guardar. Tenir, algú, la seva paraula. Tenir una promesa.
  4. transitiu [imper sing 2 tingues, pl tingueu] Ocupar-se un temps seguit amb un altre o amb altres en una cosa que exigeix una acció comuna. Tenir reunió, junta, sessió. Tenir consell. Tenir audiència.
  5. té transitiu [pl teniu]
    1. Forma d’imperatiu amb què hom indica a l’interlocutor que prengui allò que li ofereix. Té, t’ho regalo.
    2. Forma d’imperatiu amb què hom rep un fet extern que es presenta de sobte. Té, ja són aquí.
  6. ésser tingut de Estar obligat a. Ell era tingut d’obeir les ordres que hom li donava.
  7. no tenir-les totes figuradament Tenir por, recel, no estar tranquil.
  8. tenir lloc (una cosa) Acomplir-se, realitzar-se.
  9. tenir-los ben posats vulgarment Tenir collons.
  10. tenir-se-les Tenir raons, discutir-se, barallar-se, heure-se-les.

■ tenir

verb transitiu imper sing 2 tingues, pl tingueu o ten, pl teniu Verb que denota que la cosa expressada pel complement directe pertany al seu subjecte o està sota el seu control, n’és una part, n’és una qualitat o l’afecta de tal o tal manera Ella tenia quatre fills Tenia dues minyones El bou té banyes Barcelona té carrers molt estrets, al costat d’altres de molt amples Tenir talent, tenir memòria, tenir bon gust Tingues una mica més de paciència imper sing 2 ten, pl teniu o tingues, pl tingueu transitiu Amb les mans, els braços, etc, impedir que una cosa cedeixi a una força, caigui, s’…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tenis

■ tenis

masculí esports Tennis
Traducció